A l'editor Antoni López Llausàs (1888-1979), nascut amb l'Exposició Internacional de Barcelona, el món de l'edició li venia de família. El que potser no s'esperava ningú en aquell moment que Barcelona va passar de poble gran a ciutat cosmopolita és que l'hereu d'una nissaga vinculada al món del llibre des de mitjans de segle, es convertiria en un dels personatges més destacats de l'edició a Catalunya i Amèrica Llatina. Amb motiu de la presència barcelonina a la Fira del Llibre de Buenos Aires se'l va recordar amb una exposició que es pot veure fins al dia 20 de gener a la Biblioteca Jaume Fuster i un llibre-catàleg, Barcelona-Buenos Aires: llibres d'anada i tornada, de Julià Guillamon –que comissaria la mostra– i que homenatja a l'editor de Catalònia, Sudamericana i Edhasa, on va editar des de Vida privada de Josep Maria de Sagarra a Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

Antoni López Llausàs

Antoni López Llausàs quan treballava a Havas

L'editor que volia convertir el llibre en català en un èxit

Fill d'Antoni López i Benturas i nét d'Innocenci López i Bernagosi, de la venerable Llibreria Espanyola de la Rambla del Mig –editora de La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa i de les obres completes de Santiago Rusiñol–, de jove va trencar amb el negoci familiar per establir-se pel seu compte. Dinàmic, intuïtiu i atrevit, amb idees pròpies, a l'aguait de les noves tècniques publicitàries que havia aprés com a responsable publicitari de la delegació barcelonina de l'Agència Havas que dirigia Claudi Ametlla, va esdevenir de seguida un dels llibreters i editors més influents de la Catalunya republicana. L'any 1925, amb l'adquisició de l'Editoria Catalana a la Lliga Regionalista, López Llausàs va sumar una editorial que també era impremta i editora de revistes, a la llibrèria Catalònia, que acabava d'obrir amb Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet al rovell de l'ou de la ciutat –situar-la a la Plaça Catalunya ja era tota una declaració d'intencions. Catalònia es converteix ràpidament en un potent grup editorial pilotat per López Llausàs, que l'any 1930 arrodoniria l'empresa amb la fundació d'una moderna empresa d'arts gràfiques, NAGSA. Amb bons amics a la política, les arts i la literatura, membre de la influent Penya de l'Ateneu, Llausàs edita revistes com D'Ací i d'Allà, Imatges o el satíric El Be Negre, inaugura col·leccions selectes i populars dirigides pel mestre del bon gust Carles Soldevila, i publica llibres en català fonamentals com el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.

Des del principi, però té ben clar que en primer lloc el seu paper és d'empresari i que els llibres que edita han de ser un èxit. Prova d'això és la seva idea de convertir en fascicles la monumental Història Nacional de Catalunya d'Antoni Rovira i Virgili davant el ritme irregular de producció del polígraf tarragoní. També l'impuls de Sant Jordi com a Dia del Llibre –que fins la República s'havia celebrat el 7 d'octubre–, convertint la parada de Catalònia és parada obligatòria pels passavolants atrets per la genialitat marquetiniana de l'editor. O transformant la llibreria, traslladada aquell mateix any a Ronda Sant Pere –on avui hi ha un McDonald's– amb el concurs de socis influents com el líder de la Lliga Francesc Cambó, l'industrial i mecenes Josep Maria Roviralta, el periodista i polític Claudi Ametlla o el cineasta Delmir de Caralt, en un espai on es presenten llibres, es fan exposicions –com la que hi fa Salvador Dalí, amb la col·laboració de Man Ray, l'any 1933– i conferències i lectures protagonitzades per autors com Federico García Lorca.

Des de la Catalònia, López Llausàs revoluciona les regles de joc de l'edició. Presenta les novetats en grans taules a disposició dels possibles clients, que els poden fullejar, i mostra els llibres per la portada, que ha de ser impactant i atractiva; edita catàlegs de novetats amb fotografies i muntatges de Gabriel Casas; ofereix subscripcions i venda telefònica i usa la publicitat d'una manera moderna i intel·ligent. Però, a la Catalònia no només s'hi podien trobar traduccions de la narrativa europea del moment i les novetats d'escriptors catalans com Sagarra, Pla o Soldevila, sinó que també oferia llibres que ensinistraven en els nous costums com la cocteleria, l'esport o la gastronomia, guies i mapes de viatge, grans àlbums il·lustrats editats per la mateixa casa editorial, llibres polítics d'ampli espectre –de Cambó a Andreu Nin–, premsa i revistes internacionals i publicacions infantils.

llibreria catalònia Barcelona Buenos Aires exposició

Façana de la Llibreria Catalònia amb el rètol "El món és governat pels llibres".

Un exili providencial

Com en tantes coses, tot es va tòrcer amb l'esclat de la Guerra Civil. Com a editor d'El Be Negre i empresari, l'assassinat del seu amic Josep Maria Planes, director del setmanari satíric, el va portar a exiliar-se a París, on va treballar a la llibreria Hachette. Durant la Guerra Civil, París es va convertir en el centre d'un particular exili que rebutjava tant el feixisme dels revoltats de Burgos com el desordre revolucionari de Barcelona. A la capital francesa, López Llausàs va poder retrobar-se amb amics com Sagarra, Soldevila o Ametlla. Exiliat sui generis –en una carta a Manuel Borràs celebra que hagi guanyat "qui devia triomfar i espero que haurem apartat per sempre qualsevol ombra d'hegemonia roja– l'any 1939 va traslladar-se a Amèrica. De fet, van ser els seus vells contactes amb la gent de la Lliga el que li va permetre connectar amb el grup intel·lectual de Buenos Aires que capitanejava Victoria Ocampo. Va ser Rafael Vehils, home de Cambó i president de la CHADE, qui va posar-lo en contacte amb els seus socis de l'Editorial Sudamericana, que ràpidament el van contractar com a gerent. Començava una nova vida.

Al capdavant de Sudamericana, López Llausàs va publicar autors exiliats, com Ramón Gómez de la Serna, Jorge Guillén, Pedro Salinas o Salvador de Madariaga i grans autors internacionals, com Thomas Mann, Bernard Shaw, Hermann Hesse, Aldous Huxley, Evelyn Waugh, Ernest Hemingway, Virginia Woolf, Laurence Durrell o John Steinbeck. De la mà del seu director literari Francisco Porrúa, l'editor català va introduir a la casa editorial l'aposta pels autors llatinoamericans. Porrúa, responsable de l'edició a Sudamericana d'autors tan destacats del Boom com Gabriel García Márquez o Julio Cortazar, va esdevenir un personatge mític. Llausàs deia que no editava cap llibre sense l'aprovació "del seu lector desconegut" i durant molt de temps es va pensar que es tractava d'un mite –La Reppublica el va arribar a batejar com Don Nessuno.

López Llausàs

L'escriptor argentí Eduardo Mallea signa exemplars dels seus llibres sota l'atenta i somrient mirada d'Antoni López Llausàs, a l'esquerra

Pont entre Buenos Aires i Barcelona

A l'Argentina, López Llausàs va tornar a convertir-se en un home d'èxit (i de diners) com ho havia estat a Barcelona. Prova d'això és que l'any 1945 es va fer una casa amb sis hectàrees de jardí dissenyada pel català Antoni Bonet Castellana. L'ascens de Perón, però, va atemorir l'empresari, que en vistes d'una possible obertura d'Espanya després de la Segona Guerra Mundial –i en el nou context on el règim de Franco s'havia de guanyar el favor dels antics aliats–, va fundar Edhasa, amb un peu a Buenos Aires i l'altre a la seva ciutat natal, i Hermes, a cavall de D.F. i Barcelona. Des de Barcelona va fer dialogar autors de l'exili, com Max Aub, membres de l'exili interior, com Gaziel, i crítics provinents del món oficial, com Pedro Laín Entralgo. Tot, però, no van ser intel·lectuals. Un dels seus majors èxits va ser l'edició de volums d'autoajuda, com el mític Como ganar amigos e influir sobre las personas, de Dale Carniege.

L'èxit, però, mai no està mai renyit amb el drama. L'any 1965, l'editor va perdre el seu fill i editor Jorge López Llovet, a causa d'un atac de cor, i el vell editor barceloní va haver de tornar a posar-se al capdavant de l'empresa amb 77 anys i el suport de la seva néta, Gloria. Junts van renovar el catàleg amb nous autors, com Vladimir Nabokov, Pier Paolo Pasolini o J.D. Salinger, van apostar pel llibre d'art en color, a més de continuar l'aposta per la ciència-ficció, que havia introduit el malaguanyat Jorge, l'ocultisme, la màgia i la nova espiritualitat i la novel·la fanàstica, a més d'apostar per renovacions estètiques en sintonia amb la psicodèlia, el surrealisme i l'op art. Fins a la seva mort a la capital argentina l'any 1979, aquest rei Mides sorgit d'una de les famílies amb més solera del món llibresc barceloní va demostrar el seu enginy i la seva capacitat d'apropar els 10.500 quilòmetres que separen Barcelona i Buenos Aires.