Dins el marc del Loop Festival que se celebra aquests dies a Barcelona –ens n'hem fet ressò a La Llança–, l’hotel Almac Barcelona acull la 17a edició del Loop Fair, dedicada als professionals del videoart com artistes, galeristes i col·leccionistes. El públic podrà gaudir fins dijous de l’obra proposada per 40 galeries de 18 països diferents. La mitjana d’edat dels artistes també és un fet sorprenent: 41 anys. Aquest fet il·lustra la importància de l’art jove dins el videoart juntament amb el fet que totes les obres exposades tenen com a mitjana 2 anys i mig d’antiguitat, 13 d’elles exposades per primer cop. Les peces són també objectes de compravenda, amb preus que oscil·len entre els 1.000 i els 80.000 euros i un preu mitjà de 15.000 euros.

Aurélien Le Genissel, comissari de la fira, ha volgut recalcar que el Loop Fair no gira entorn de cap temàtica concreta, sinó que són un reflex de la diversitat de temàtiques importants per als artistes i la societat,  com l’evolució del planeta o els problemes territorials i de gènere. La fira ha experimentat un salt important amb l’edició d’enguany amb la presència de galeries de primer nivell a escala global. A més d’aconseguir un equilibri entre les galeries més fidels i aquelles nouvingudes. GRIMM (Àmsterdam), Francisco Fino (Lisboa), KUBIKGALLERY (Porto), Narrative Projecte (Londres) i la JosédelaFuente (Santander) són algunes de les galeries més destacades que participen al Loop Fair.

Loop Fair pau Cortina

Un home dins una habitació de l'Hotel Almanac, Pau Cortina

Les habitacions de l’hotel il·lustren també la gran diversitat d’estils i llenguatges que es troben dins el format audiovisual. Com és el cas de This certifies that, una obra de Yelena Popova portada per la galeria Osnova (Moscú). Una performance informàtica generada per un codi que es projecta a la paret i s’acompanya de so, part d’ell també artificial i part natural. L’ordinador genera imatges a temps real que recorden als bitllets d’euro. Els elements que integren la imatge muten constantment creant dissenys infinits. La banda sonora de la peça és una composició algorítmica que neix a partir de l’àudio samplejat i la combinació de la veu humana i simulada. Acqua Alta, presentada pel col·lectiu turc Oddviz i exposada per la galeria Art on Istambul (Istambul). Els artistes han creat a partir de fotografies, imatges 3D dels diferents pous de la ciutat de Venècia prenent-los com a símbol de l’antiguitat de la ciutat. Molts d’ells són grans peces de columnes romanes, com per exemple capitells, que van ser reutilitzats per a construir els pous. La tècnica del 3D ofereix resultats extremadament nítids que permeten als artistes posseir aquells objectes de manera virtual. El col·lectiu ha volgut simular un mapa del gran canal de la ciutat italiana poblada per aquests pous mil·lenaris mentre a poc a poc l’aigua va negant la ciutat.

El nou Premi Hans Nefkens

Coincidint amb el Loop Fair s’ha anunciat el guanyador de la nova edició del Premi de videoart Hans Nefkens – Loop 2019, que concedeix la fundació homònima holandesa en col·laboració amb el Loop i la Fundació Joan Miró. Es tracta del jove artista Musquiqui Chih Ying, de Taipei (Xina), que acaba de realitzar una obra sobre postcolonialisme amb Togo, excolònia alemanya, com a epicentre.

L’artista rebrà 15.000 euros per dur a terme el seu proper projecte, que posteriorment s’exhibirà a la Fundació Joan Miró i en altres equipaments culturals europeus. És el que està fent aquests dies l’artista vietnamita Thao Nguyen Phan (Ho Chi Minh City, 1987) a la Fundació Miró, com a guanyadora de la passada edició del guardó, amb la seva obra Becoming Alluvium.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat