El dibuixant Lluís Juste de Nin ha mort avui als 75 anys, segons ha confirmat la seva família, víctima d'un càncer, de manera sobtada. Vinculat professionalment al món de la moda a través de la firma catalana Armand Basi, Juste és especialment reconegut per haver donat vida a la Norma, la nena que, amb textos de Tísner, va ser el símbol de la primera campanya de normalització lingüística, El català, cosa de tots, impulsada per la Generalitat de Catalunya l'any 1982.

Lluís Juste de Nin

Autoretrat de Lluís Juste de Nin

Una família de talent

Nascut a Barcelona l'any 1945, Juste de Nin, fill de pare basc i mare catalana estava vinculat familiarment a diversos personatges històrics ben diferents. Entre ells, destaquen l'escriptora francoamericana Anaïs Nin i el seu germà, el pianista i compositor Joaquim Nin-Culmell, amb qui va tenir un vincle molt estret i a qui va dissenyar el vestuari de la seva òpera La celestina. El seu avi matern, Antoni M. de Nin, va ser un arquitecte modernista que emparentat amb un altre membre destacat del seu arbre genealògic: el periodista, traductor, sindicalista i dirigent del POUM Andreu Nin, al qual va dedicar una de les seves obres, Andreu Nin. Seguint les teves passes. De fet, la seva família va inspirar diversos àlbums, com Els Nin. Memòries a llapis d’una família catalanaLa guerra dels besavis sobre la particular relació de dos germans enfrontats en bàndols diferents durant les guerres carlines –El seu besavi, el jurista carlí Ramon Maria de Nin i Güell era germà del general liberal Joaquim M. de Nin i Güell, pare del Josep Nin i Tudó i del militar i pedagog Joaquim Nin i Tudó, avi dels germans Nin-Culmell.

Noi vida mort home lliure sucre juste de nin

Noi, vida i mort d'un home lliure/Lluís Juste de Nin

El compromís polític d'El Zurdo (després, L'Esquerrà)

Format al Liceu Francès, va vincular-se al PSUC i a l'Assemblea de Catalunya durant la dictadura i va començar a dibuixar a revistes antifranquistes com Mundo Obrero, on signava com El Zurdo els articles que hi publicava Manuel Vázquez Montalbán. Un pseudònim que va canviar per L'Esquerrà a Canigó, dirigit per la també desapareguda recentment Isabel-Clara Simó, on hi publicava la secció Petant la xerrada. Va ser en aquella època que Juste va deixar el PSUC per discrepàncies sobre la qüestió nacional, i va entrar a Nacionalistes d'Esquerra, a més de ser membre de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. Independentista i progressista, Juste de Nin, que sempre reivindicava el caràcter obert i democràtic de la seva educació francesa i l'esperit antiestalinista i antiautoritari del seu parent Andreu Nin, presidia el Cercle Catalanista de l'Ateneu Barcelonès, tertúlia plural que reuneix intel·lectuals, periodistes i escriptors, i era membre de Fundació Andreu Nin, del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i soci d'Òmnium Cultural.

La Norma. El català, cosa de tots. Juste de Nin

La Norma, símbol de la campanya El català, cosa de tots/Lluís Juste de Nin

Vincle amb la moda

A través de la seva mare, Mercè de Nin Sabi, directiva de les botigues Ferreres i cosina dels germans Armand i Josep Basi i Sabi, fundadors de la firma de moda Armand Basi i introductors de la marca francesa Lacoste a Espanya, va entrar al món de la moda. Dins de la companyia familiar catalana va treballar com a director creatiu, dissenyador i conseller delegat després de la mort d'Armand Basi i la cessió de la llicència a la multinacional xinesa Siu. 

Lluís Juste de Nin rep la Creu de Sant Jordi de mans del president Quim Torra/ACN

Lluís Juste de Nin rep la Creu de Sant Jordi de mans del president Quim Torra/ACN

Novel·les i premis

Guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019, Lluís Juste de Nin acabava de publicar Rossinyol que vas a França, una novel·la gràfica que venia a afegir-se a la col·lecció Cròniques a llapis, un fris no cronològic de la història de Catalunya i d’Europa al segle XX que anava lliurant any rere any des de 2004 i que sovint li permetien revisitar grans clàssics de la literatura –des de La muntanya màgica a El comte de Montecristo, passant per El guepard, Bel ami o L'educació sentimental– , històries de la seva família –les carlinades, la Febre d'Or, la dictadura de Primo de Rivera o la II República– o personatges que admirava, com Salvador Seguí, el Noi del Sucre o Joan Pujol, Garbo. 

Casat amb Neus Aranda, presidenta del Consell d'Administració del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) des de 2015, la seva filla Tània Juste (Barcelona, 1972), periodista i escriptora, és autora de diverses novel·les, entre ella Temps de família, guanyadora del Premi Nèstor Luján 2015.

Presentació de Rossinyol que vas a França, de Lluís Juste de Nin/Canetti

Presentació de Rossinyol que vas a França, de Lluís Juste de Nin/Canetti

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat