Una nau industrial de 5.000 m2 amaga carrerons del Barri Xino, el vestíbul del Gran Teatre del Liceu, miserables pensions i prostíbuls o cel·les d'una presó. La Barcelona de principis del segle XX, entre la Setmana Tràgica i la Vaga de la Canadenca, aterra al present en forma de decorats onírics al servei de Lluís Danés pel seu primer llargmetratge de ficció, La Vampira de Barcelona, que el cineasta filma des de fa unes setmanes a Martorell. La Llança visita el rodatge d'una pel·lícula que recupera la història real d'Enriqueta Martí, coneguda com la Vampira del Raval, protagonista d'un dels episodis més recordats de la crònica negra barcelonina: segons els diaris de l'època, segrestadora, proxeneta i assassina de nens, i bruixa que elaborava ungüents amb els fluxos corporals de les seves petites víctimes. 

'la vampira de barcelona' Lucía Faraig

La seva llegenda ha inspirat llibres (un d'ells, La mala dona, magnífica novel·la de Marc Pastor), obres de teatre i musicals, o un episodi de la sèrie El Ministerio del Tiempo (on la interpretava la ara nominada al Gaudí Maria Rodríguez Soto). Però aquella mirada a la realitat de Martí va donar un tomb amb la publicació de Desmontando el caso de la Vampira del Ravald'Elsa Plaza, on es qüestionava la versió "oficial" per posar el dit a la nafra, cosa que, com explica Lluís Danés, també farà la pel·lícula: "La nostra tesi és que l'Enriqueta no era una santa, però sent dona, pobra, ex prostituta... tenia totes les circumstàncies per convertir-la en cap de turc. Sabem que va segrestar una nena, però res més: mai la van jutjar, va morir a la presó per un càncer d'úter, no hi ha proves que fes cap altra cosa. La seva trajectòria és el paradigme dels contes de bruixes, de Hansel i Gretel... Però els monstres de la història, que existeixen, no són els que ens han explicat: més aviat tenen a veure amb el poder, amb la complicitat de la premsa i la policia. El cas serveix per tapar una xarxa de pederàstia enorme que hi havia a la Barcelona de l'època". 

'la vampira de barcelona' Lucía Faraig

Danés no amaga certs paral·lelismes del cas amb d'altres més propers en el temps: "La història es situa al 1912, però podria succeir en d'altres èpoques. Tot plegat té molt a veure amb coses que passen ara mateix: l'abús dels poderosos sobre la part més feble de la cadena, sempre els mateixos. L'ajuda de la policia que reprimeix, o de la premsa, que pot contribuir a que els culpables semblin els que no són".

La Vampira de Barcelona, el relat es dibuixarà des del punt de vista d'un periodista que investiga la desaparició d'una nena, i que s'entrevista a la presó amb la principal sospitosa, amb la voluntat d'aconseguir una fotografia. És justament aquesta escena, que interpreten Roger Casamajor i Nora Navas, ja parella de fet a Pa Negre (Agustí Villaronga, 2010), la que veiem rodar, darrera el monitor que controlen Danés i el director de fotografia Josep Maria Civit. La càmera busca el pla curt del rostre de Navas, il·luminat per la llum que entra per una petita finestra enreixada. Una poderosa imatge que té molt a veure amb el look que buscarà Danés: "He escombrat cap a casa, amb un enfoc més aviat oníric, on l'escenografia és un personatge més, m'interessava poc fer una reproducció fidedigna de la Barcelona de 1912. Jo soc molt proper a universos com els de Fellini, i visualment la pel·lícula transitarà entre el món dels somnis i la realitat". Els decorats són evidents en aquest sentit, sorprenents i atractius. Així com la decisió de barrejar el blanc i negre amb tocs de colors vius, segons el moment. "La gran diferència respecte al que veiem habitualment és la mirada, l'imaginari, de Lluís Danés", afegeix Roger Casamajor sobre el tema. "Paradoxalment, les interpretacions havien de ser molt realistes, molt naturalistes", apunta Nora Navas, que destaca haver fet una Enriqueta que "calia defensar per sobre de tot: crec que no va ser mai una assassina, més aviat era una pobra dona en un moment on tothom viva en un permanent sálvese quien pueda".

'la vampira de barcelona' Lucía Faraig

Casamajor i Navas encapçalen un repartiment de luxe ("he tingut moltíssima sort amb el casting", afirma el director) que inclou a Bruna Cusí, Sergi López, Francesc Orella, Pablo Derqui, Francesca Piñón, Núria Prims o Mario Gas. I petites intervencions d'Albert Pla, Elena Gadel o Marc Parrot. Amb producció de Brutal Media i Filmax, i amb un guió signat per Lluís A. Martínez i Maria Jaén, La Vampira de Barcelona encara els darrers dies de rodatge.

'la vampira de barcelona' Lucía Faraig