Hi ha una Barcelona feta de narracions, d’escenes, poemes o pensaments que ens permeten veure-hi més enllà de la rutina, buscar altres indrets de la memòria col·lectiva, recobrar elements de la identitat de la nostra ciutat que fins ara ens eren insospitats o no prou valorats abans de caure sota la llum de la ficció. La literatura té l’enorme valor que té perquè els lectors li renoven la confiança a cada lectura, de manera popular i personalitzada, independent, lliure. Així, llegir literatura esdevé una vivència molt poderosa, útil, a mig camí entre l’observació i la imaginació, entre el desig i el realisme tal com els percebem els humans. Mitjançant un conjunt d’instruments lingüístics i de tècniques literàries els lectors poden tenir una experiència virtual, independent, que s’assembla molt al viure però que ben bé no l’és. 

La literatura té l’enorme valor que té perquè els lectors li renoven la confiança a cada lectura, de manera popular i personalitzada, independent, lliure

La literatura dóna més vida a la vida. És una experiència molt més serena ja que la lectura té l’avantatge de poder-se dosificar a voluntat i al ritme que la nostra capacitat de reflexió i d’exigència ens permeti. A mesura que s’avança en un text sentim el pas del temps i ens adonem del canvi, dels canvis, de com res no és per a sempre. Entenem millor la nostra psicologia a través de la psicologia dels personatges d’una bona història. La virtualitat de la literatura ens fa viure, per transmissió, altres experiències que no formen part de la nostra biografia, altres vides que mai no seran les nostres però de les que, en canvi, podrem extreure’n coneixements preciosos si ens plau. Els llibres de literatura, en contrast amb la resta de tots els altres llibres, ja siguin de química, de matemàtiques o d’història, sempre es presenten als lectors amb la falsedat com a subtítol, com a bandera, com a identificatiu. Si no fos perquè la ficció, la falsa literatura, suscita un entusiasme ben viu i ben autèntic ¿quina importància tindria tota aquesta col·lecció de mentides? Un personatge de ficció com Don Quixot o la Colometa continuen i continuaran caminant pels carrers de Barcelona, fins i tot d’aquí molt de temps, quan les persones reals d’ara mateix ja no existim. No són identitats reals però és evident que resulten barcelonins més fiables i segurs que els de carn i ossos. Més autèntics. I més il·lustres. Tan protagonistes de Barcelona com ara la Pedrera o la Font de Canaletes. Perquè com passa amb aquests coneguts indrets la literatura aporta més saviesa i més bellesa a les bondats de la ciutat. 

Un personatge de ficció com Don Quixot o la Colometa continuen i continuaran caminant pels carrers de Barcelona, fins i tot d’aquí molt de temps, quan les persones reals d’ara mateix ja no existim

Lewis Mumford afirma en el seu conegut llibre sobre la ciutat (The City in de History, 1961), escrit molt abans de l’experiència d’internet de forma massiva, que la funció positiva de la gran ciutat ja no és el de ser focus d’una economia nacional o imperial, sinó que ha d’exercir una vocació internacional, com uns dels centres mundials, gràcies a les seves potencialitats. La gran ciutat contemporània apropa a totes les nacions de la humanitat a la possibilitat de la cooperació i la interacció. O el que és el mateix, les convoca al diàleg cultural. De la mateixa manera que el món d’avui expressa la seva complexitat i dificultat, així la gran ciutat ha d’encarnar la complexitat i la diversitat del món. De les opinions i manifestacions de tota mena que genera n’ha de sortir la seva vocació de modernitat. 

Jordi Galves
L'enamorada llança

El misteri del domàs

Jordi Galves
Jordi Galves
L'enamorada llança

Els palaus de l’amor

Jordi Galves