És una d'aquelles persones que no deixa indiferent, probablement per la passió amb la que s'expressa, ja sigui parlant de la seva feina, ja sigui demanant un entrepà, ja sigui fent bandera del relat feminista, que l'ha convertida en un referent per moltes dones. Els seus se l'estimen amb bogeria, hi ha qui se l'escolta amb moltíssima atenció, hi ha qui la menysté, i hi ha qui en vomita insults sense pietat. A les distàncies curtes, Leticia Dolera té un punt excèntric, moltíssim sentit de l'humor, i les idees molt clares. Ha agafat les regnes de la seva carrera i ha deixat anar la seva creativitat en un llargmetratge lluminós (Requisitos para ser una persona normal) i en una sèrie esplèndida que ara estrena Movistar, després de passar pel Festival de Sant Sebastià i de ser premiada a Cannes. A Vida perfecta parla de temes que ens són molt propers: les relacions, la parella, la família, la maternitat, l'èxit... en definitiva, el que la societat dicta i espera de nosaltres. I ho fa amb perspectiva de gènere, posant el focus en tres dones que fa una bona estona que han superat la trentena, i que s'aturen per reflexionar si les seves vides suposadament perfectes donen la felicitat.

Vida perfecta Leticia Dolera. ACN

Els vuit capítols de la seva nova sèrie no són complaents ni especialment amables, tampoc donen respostes a les mil i una preguntes que es plantegen. Conviden a pensar-hi, sí, sempre en to de comèdia gens desmadrada però molt lliure, oberta a girs de guió poc freqüents a les ficcions sortides de l'estat espanyol. La sexualitat femenina, per exemple, o la discapacitat intel·lectual, s'aborden amb una naturalitat insòlita. Tot a Vida perfecta respira honestedat i veritat. A la sèrie, la mateixa Dolera (creadora i codirectora) interpreta la Maria, una dona que veu tremolar el seu estatus quo quan, a punt de signar una hipoteca, el seu xicot la deixa plantada. Obsessionada amb construir la família suposadament ideal, amb els noms escollits dels dos fills que encara no té, sent traït aquell objectiu que té des de que era ben petita. La seva germana, l'Ester, és una artista que ha apostat per l'hedonisme, però que, a punt de fer els 40, es replanteja si està fent el que li toca. De nou, les expectatives i el pes social contra la llibertat individual. Tanca el triangle la Cristina, una superwoman que combina ser mare amb un alt càrrec laboral i amb les obligacions com a mestressa de casa. Una triple pressió que acaba fent-la buscar un camí de fugida en el sexe amb desconeguts.

Tres dones que podríem trobar-nos a l'ascensor, a un restaurant o a la cua de la peixateria. Tres dones normals, perquè, precisament, la normalitat està en no ser capaços de complir amb les exigències socials i de la tradició. Aixa Villagran i Celia Freijeiro (recordada per la sèrie Pelotas) acompanyen la directora i actriu a l'hora de fer-se càrrec d'aquests tres personatges. I ens expliquen algunes de les claus d'una sèrie que, com reconeix Dolera, "té molt de mi mateixa, tot i no ser autobiogràfica; però sí neix de molts dubtes que, tant jo com els meus amics, compartim". Vida perfecta és una sèrie que mira en femení de forma desacomplexada ("les dones desitgem, follem, ens masturbem, caguem i pixem, i em surt mostrar-ho d'una manera molt natural, sense cap voluntat ni intencionalitat més enllà", apunta la directora), i que dispara a inquietuds universals, interpel·lant a espectadors de tot tipus, també masculins. Ho explica Celia Freijeiro: "Per a un home és refrescant i enriquidor entrar dins una sèrie amb perspectiva femenina, perquè no és habitual trobar-te amb un projecte liderat per una dona, amb un 60 per cent de l'equip format per dones, i amb tres protagonistes que són dones de més de 35 anys. Així que, des de un punt de vista emocional, no importa el què siguis, t'hi pots identificar fàcilment. I, pel què fa al guió, no és una sèrie ni pamfletària ni moralista, però sí aconsegueix trascendir".

Una creadora entregada 

En aquest sentit, Freijeiro i Villagran destaquen l'habilitat de Leticia Dolera per posar-se al capdavant d'un projecte tan potent ("un mastodont", diu la directora), i liderar un equip enorme de professionals amb molta experiència. En parla Celia Freijeiro: "Té una capacitat de treball i d'entrega increïble. És molt difícil liderar tanta gent, amb els seus egos, les seves inseguretats, els seus caràcters. I ella ho fa des de l'empatia, des de l'escolta i l'entrega, fent-te sentir que pots sumar, aportar; t'anima a deixar-te anar, a sentir-te liure. I, de sobte, veus que té un equip de gent entregada que creu fermament en el que està fent". En la mateixa línia comenta Aixa Villagran: "La Leti et dóna molt d'espai per la creativitat, i es nota que és actriu per la sensibilitat que té amb l'actor quan dirigeix: no només et demana estats d'ànim per fer al personatge, també t'ajuda a arribar-hi. Com a intèrpret, és un regal veure que succeeixen coses, que es viuen moments màgics, quan fas una escena. Hem fet aquesta sèrie amb molt d'amor, i això es cosa de la Leticia".

Vida perfecta. Leticia Dolera. Movistar

Amor incondicional de la seva gent, ho dèiem al principi. I totes tres coincideixen en què aquest va ser l'element que va permetre seguir endavant amb el projecte quan va explotar la polèmica amb l'Aina Clotet: la seva denúncia pública, explicant que havia estat expulsada del projecte quan va informar del seu embaràs, va provocar un allau de titulars molt durs i d'insults a les xarxes per una Dolera convertida, per molta gent, en un referent caigut, i hipòcrita, del feminisme. Ella es va defensar, explicant que la causa fou purament artística. Celia Freijeiro, que s'ocupa del personatge teòricament destinat a Clotet, ho recorda: "Al principi no em va preocupar gens, pensava que allò no tindria cap recorregut, perquè, si veus la sèrie, és evident que es tractava d'una decisió artística. Segueixo sense entendre la repercussió que va tenir tot plegat". I afegeix Villagrán: "Em va sorprendre moltíssim com molts mitjans obviaven completament que hi hagués dones embarassades a l'equip de rodatge. Ho hem repetit per activa i per passiva, i res. Igual que no ens hem cansat de dir que no es va despatxar a ningú".

Dolera, per la seva banda, admet que ho va passar malament: "Em vaig portar unes hòsties que crec que no mereixia, aquell personatge no podia fer-lo una actriu embarassada de sis mesos, però de tot allò n'he tret coses bones. Una d'elles, la pinya que va fer l'equip al meu voltant, em vaig sentir molt recolzada i estimada. Crec que fer aquesta feina m'ha servit per deixar-me cuidar i estimar una mica més. De vegades, una crisi és també una oportunitat, i a mi m'ha anat bé. Encara se'm posa la pell de gallina..." L'agressivitat que va rebre Leticia Dolera de premsa i de tuitaires hiperventilats no és nova per ella. Convertida, potser sense voler-ho, en referent feminista, amb un llibre publicat al respecte (Morder la manzana), l'actriu i cineasta està acostumada als odiadors professionals: "No pots controlar el que diguin de tu, sigui cert o fals. Suposo que el discurs feminista és incòmode per molta gent. Jo el comparteixo amb moltíssimes dones, però a mi em posen un micro al davant. Quan vaig publicar el llibre tothom em deia que no parlava d'una altra cosa. En aquell context em semblava normal, però la cosa ha continuat quan he fet promoció de les meves feines com a actriu o directora. A mi no m'avergonyeix gens parlar-ne, és clar, si em pregunten ho seguiré fent. Em sembla important no deixar d'expressar-me, encara que segueixi enduent-me hòsties. És veritat que m'han vingut a buscar i he donat la meva opinió davant moments com el de la sentència de La Manada, però també et dic que he refusat moltes més entrevistes en aquest sentit de les que he acceptat. Però, en tot cas... per què ha d'haver un límit per parlar de drets humans? I em refermo quan parlo amb dones que m'aturen pel carrer i veig com n'és d'important per elles veure una tia jove als mitjans de comunicació, que és on es cimenta el relat. Hi ha noies que m'han dit que s'han empoderat escoltant-me, i aquí ja em convenço que les dones que tenim veu l'hem de fer servir".