En una sala fosca, al segon pis de la Whitechapel Gallery, a Londres, dins d'una capseta de vidre, un diminut gat dissecat de dos caps et mira doblement altiu. Tan impossible, i alhora tan captivador, que no pots fer més que retornar-li la mirada. Per companyes de prestatgeria, el gat té dues tortugues que conversen en un tanc de formol, un tors humà de guix disseccionat que data del segle XIX, dos caps, també oberts, que s'havien fet servir a Irlanda fa més de dos-cents anys per estudiar medicina, facsímils de bolets de totes les tonalitats, cargols i llimacs de vidre i un llibre en què es descriuen els colors i formes de l'ànima humana. Es tracta de l'exposició "Ciència surrealista". Un dels objectes més famosos que formen part d'aquest inventari excentricitats, és el facsímil de vidre d'una caravel·la portuguesa (un tipus de medusa). És un objecte preciós, una joia feta a mà per una parella d'artesans, pare i fill. El pare, Leopold Blaschka, que era un txec emigrat a Dresden, en un viatge al continent Americà el 1853, va quedar meravellat per la gran quantitat de meduses que s'albiraven des de bord, i en va modelar (no bufar!) amb vidre, tot de diminutes rèpliques, amb tanta precisió i detallisme que encara avui dia els experts dubten de com ho va fer.

2. Surreal science còpia

Surreal science: Vista de la instal·lació/ Copyright Whitechapel Gallery. Fotografia de Stephen White

Tots els objectes que he descrit, formen part de la col·lecció Loudon. George Loudon ha reunit una col·lecció tant única com curiosa d'objectes que tenen a veure amb l'estudi i l'ensenyança de les ciències naturals. Artefactes, en la seva majoria fets per artesans, que tot i haver estat originalment dissenyats i fabricats amb el propòsit d'elucidar la veritat i contribuir en l'estudi científic de la naturalesa, han quedat obsolets, han perdut la seva funció pedagògica, i han acabat relegats als magatzems d'universitats i museus, apartat dels expositors en favor de les noves tecnologies i l'avenç de la ciència.

Per a aquesta exposició, la Whitechapel Gallery ha convidat l'artista italià Salvatore Arancio, a seleccionar i obrir la col·lecció Loudon a una reinterpretació contemporània. Arancio, que comparteix l'interès de Loudon per l'estudi de les ciències naturals als segles XIX i XX, presenta, enmig dels artefactes històrics, tot un seguit de peces seves contemporànies per tal que s'interrelacionin i estableixin diàlegs.

Algunes de les obres d'Arancio són el vídeo "Dedicat a l'ànima blava" (2018), que s'inspira en un llibre de la col·lecció anomenat Formes d'ànima, escrit per Alice Murray Smith el 1890, i en el que es categoritzen les ànimes humanes segons forma i color. El vídeo, que és fantàstic, combina la lectura de fragments del llibre amb metratge educacional manipulat digitalment. "L'hoste fluorescent" (2018) és una peça de ceràmica de dos metres d'alçada que reprodueix a escala una petita atxa d'obsidiana prehistòrica trobada a Amèrica, "Reaccions en plantes i animals" (2018) és un altre vídeo en què es mostren imatges de documentals de naturalesa manipulades fins a la psicodèlia. I un últim exemple és una finíssima escultura de ceràmica sense títol que flota entre les boques obertes d'un esquelet de bacallà gegant i la d'una serp de paper maixé feta a França al 1.800.

3. Surreal science còpia

Surreal science/Cortesia de George Loudon Collection - Fotografia de Rosamond Purcell

Aquesta exposició planteja una intersecció, una escletxa, un forat en el temps i un espai d'intercanvi entre l'art i la ciència i la manera com ambdós treballen amb les idees i les imatges. I mentre penso tot això, llegeixo a The Times, que Jean Painlevé, fotògraf i cineasta francès, considerat un dels pares del cinema documental submarí, davant de la pregunta de si les seves pel·lícules eren art o ciències naturals, va dir una vegada que de fet, "la ciència és una ficció més". I me l'imagino, pels volts dels anys vint, passejant per la Ribera Francesa amb un interès que travessava el món de l'art, del cinema i de la ciència pel bell mig com una llança, i carregant una càmera Debrie encastada en una caixa submergible que ell mateix havia dissenyat, (tan gran i pesada com una màquina fotocopiadora contemporània), a la que bé se li podria fer un lloc, entre el gat de doble cap i la serp de paper maixé, de Whitechapel Gallery.

Portada: Surreal science/Cortesia de George Loudon Collection - Fotografia de Rosamond Purcell

Aztec Stadium, Malleable Deed - Melanie Smith
Art visual

Estadio Azteca

Irene Solà
Imatge de l’exposició Soc Vertical, de Gideonsson Londre, a la Fundació Joan Miró. Cicle Espai 13 2017-2018 La possibilitat d’una illa, a cura d’Alexandra Laudo.  © Fundació Joan Miró, Barcelona. Foto: Pere Pratdesaba
Art contemporani

Sóc vertical

Irene Solà