Leia, Rihanna y Trump. De cómo el feminismo ha transformado la cultura pop y de cómo el machismo reacciona con terror és una obra fonamental per entendre les dues forces antagòniques que mantenen un dels torcebraços més èpics dels últims anys, els feminismes i l’extrema dreta, i els efectes materials de la batalla que lliuren a través del món digital i audiovisual.

Rere el llibre, guanyador del segon Premi Descontrol, hi ha el col·lectiu Proyecto Una, format per investigadores sobre les guerres culturals als mitjans, internet i la realitat analògica. La formació i la militància en el món friqui de les integrants es nota tant en cada una de les paraules del llibre com en el relat global que l’articula, que mostra amb total claredat la cristal·lització al món físic de les representacions aparegudes als mitjans audiovisuals i les aliances teixides a la xarxa, que al seu torn no deixen de ser conseqüències, i vies de transmissió i resistència, de les jerarquies de gènere, classe i ètnia que han estructurat la societat capitalista i globalitzada contemporània.

El llibre té tres parts. La primera analitza el creixement a internet de l’alt-right i el moviment incel –grups de joves misògins que han arribat a cometre atacs terroristes–; la segona es capbussa en la cultura friqui i, la tercera, parla dels moviments feministes majoritaris a Catalunya i Espanya i la seva organització al voltant de les xarxes. 

Les pàgines desgranen una anàlisi ben documentada, curulla de referents filosòfics, historiogràfics i de la cultura de masses, del col·lapse de la universalització del subjecte masculí blanc, i dels vincles entre la falta d’expectatives en una societat neoliberal i un masclisme nihilista que troba en la (auto)destrucció la via per canalitzar les frustracions –des de tirotejos de pretesos llops solitaris blancs fins al terrorisme d’ISIS. També com els feminismes han esdevingut font de resistència i d’imaginació de nous futurs. En aquest sentit, el llibre esbossa una genealogia que rescata del passat autores pioneres de la ciència-ficció i les connecta amb el present dels moviments feministes a la xarxa. Pel camí, estudia les formes més habituals de representació de les dones al cinema i a la resta de cultura de masses, i d’arquetips que les subverteixen.

On més brilla l’exhaustiva documentació i l’experiència de les autores és en l’anàlisi que fa del món friqui, que s’aparta de la simplificació –sovint negativa– que s’ha fet d’aquesta cultura als mitjans de comunicació de masses. El retrat que en fa Proyecto Una és el d’una comunitat on les dones hi han estat ben presents, si bé amagades, i que té tant un potencial subversiu com un de reafirmació de l’statu quo. Filant ben prim, l’únic peròde l’obra és que la part final, dedicada a la militància feminista, té tendència a reproduir certs eslògans que aporten més reivindicació que no pas coneixement. Això, però, es compensa amb anàlisis impecables de casos que han sacsejat l’opinió pública espanyola, com la violació grupal a una noia durant els Sanfermins del 2016.

Leia, Rihanna & Trump és, en definitiva, un dels assaigs indispensables d’aquest any.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

rebecca traister
Feminisme

La bona mala llet

Marta Roqueta
Paul B. Preciado, by Catherine Opie, L.A., 2018
Assaig

La història en transició

Marta Roqueta