“La major part dels blancs, no tenen res en contra dels negres, aquest no és el veritable problema: el veritable problema és l’apatia i la ignorància.”

El passat mes de maig vaig tenir l’oportunitat de participar en La Mostra de CineBaix al Cicle de Cinema Africà. Per qui no conegui la història d’aquest cinema us en faré cinc cèntims. Entre el 2003 i el 2004 s’anava a produir el tancament del cinema de Sant Feliu, el Cinema Guitart. Els veïns es van organitzar, i van reclamar a l’Ajuntament que es fes càrrec de certes despeses, i ells se n‘ocuparien de la gestió.

Catorze anys després podem dir que la proposta és molt més que un èxit. Aquest cinema defuig oferir només les propostes més comercials dels Estats Units, i les combina amb un cinema diferent: “pel·lícules que fomentin la reflexió, el debat i la crítica; pel·lícules del món, que ens enriqueixin i ens ampliïn la nostra mirada; però també pel·lícules fetes aquí, pel·lícules en versió original, pel·lícules d'autor, documentals..., i és clar, també sessions de cinefòrum.”

Aquesta tremenda activitat, sobretot a l’hora de seleccionar i promocionar un cinema alternatiu, es combina amb unes meravelloses mostres de cinema dedicades a l’Àfrica, l’Àsia, o el mediterrani. Amb convidats excepcionals que porten d’arreu per comentar les seves pel·lícules, ofereixen molt més que només un pel·lícula: calmar la set de la descoberta, alimentar la curiositat, fer accessible allò llunyà i compartir-ho.

És normal que em senti identificada amb un projecte com aquest. És un projecte d’un grup de gent que creu que hi ha molt més i també millor, i de fet, ells em van recordar una frase que utilitzem a l’editorial Raig Verd per definir-nos i definir allò que tenim en comú: “Ens agradaria que els nostres llibres (pel·lícules) contribuïssin a formar una societat on cada vegada més persones estiguessin interessades en ser actors i no només espectadors del seu temps”.

En el cas de la Mostra de Cinema africà on em vam convidar, es tractava de veure i després relacionar amb l’obra del kenyà Ngugi wa Thiong’o, el documental I am not your negro dirigit per Raoul Peck i basat en l’obra inacabada Remember this house de l’escriptor James Baldwin. El documental agafa les notes que Baldwin tenia per fer aquell llibre autobiogràfic i introspectiu, amb pensaments i idees sobre la lluita antiracista, i crea un relat sorprenent de la història del racisme a Estats Units i dels canvis de la darrera meitat del segle XX.

He de dir que m’hagués fet falta prendre notes, d’una banda, i repetir la pel·lícula, de l’altra, per poder fer tots els lligams que anava detectant entre els dos autors i la seva forma de veure el món.

La denúncia del racisme, de l’opressió, de la necessitat de lluitar contra l’imperialisme i el neoesclavisme són la línia conductora d’ambdós escriptors. Això segur però trobo que la frase de Baldwin “només puc ser optimista perquè segueixo viu” també la podria dir Ngugi. O Baldwin podria agafar la frase de Ngugi: “No pot ser que la riquesa d’uns pocs es basi en l’explotació de la resta de nosaltres” i fer-la seva.

La Mostra i la gent que la fa possible em va enamorar i l’oferta va ser increïble. Per això no em penso perdre, i us convido també a anar-hi, a la propera Mostra de CineBaix. Del 8 al 18 de novembre la Mostra de Cinema de la Mediterrània i del Llevant. Al seu web teniu tota la informació. No us ho perdeu!

Laura Huerga
Certeses i dubtes

Traspassar la indiferència

Laura Huerga
Laura Huerga
Certeses i dubtes

Bones pràctiques

Laura Huerga