Entre Fabio McNamara i La Trinca, Las Grecas i Pet Shop Boys, Camela i Madona... Ladilla Rusa és una de les propostes més descaradament brillants del nostre ecosistema musical. Autors de sorneguers hits infalibles com Macaulay Culkin o KITT y los coches del pasado, el duet barceloní de pop electrònic i humor corrosiu conformat per Tania Lozano y Víctor F. Clares actua aquest diumenge al Cruïlla XXS. Amb les entrades exhaurides gairebé des del mateix dia que es van posar a la venta, són una de les propostes més destacades d'aquest cicle de concerts nascut a la nova normalitat.

Com heu passat aquests mesos de confinament?

Tania Lozano: Han estat setmanes de somriure i llàgrimes.

Víctor F. Clarés: Total. Els primers dies ho vaig passar fatal. Després, millor. Amb el grup també ho hem aprofitat. Teníem diverses cançons a mig fer perquè no teníem temps per treballar-hi i durant el confinament ens vam posar les piles per acabar-les. Però, això sí, tot a un ritme bastant lent perquè no teníem l'humor per això.

T.L: Jo vaig deixar la feina dues setmanes abans del confinament. I va ser curiós, perquè necessitava baixar el ritme, perquè compaginar el grup amb una feina era molt estressant, però no era aquest tipus d'aturada el que necessitava. Així que sí, que hem aprofitat per fer coses amb el grup, però al principi no estàvem de molt bon humor. De fet, ens van demanar fer molts concerts en streaming i gairebé no vam fer res.

Va haver una mica de sobredosi de concerts en streaming les primeres setmanes.

T.L: Totalment. Nosaltres només vam fer una cosa que es va dir Copas con Ladilla Rusa, en què ens vam emborratxar amb els nostres fans i una entrevista per a TV3. Ja està, res més.

LADILLA RUSA

Ladilla Rusa

Quant temps vau estar sense veure-us?

T.L: Dos mesos. Mai havíem estat tant de temps separats, nosaltres que ho fem tot junts.

V.F.C: De fet, al final ens vam saltar una mica el confinament, però això no es pot dir, no? Bé, faltaven només dos dies perquè legalment ens poguéssim veure. Però és que sí, estem tot el dia junts. Tornem de gira i l'endemà ja estem quedant per anar de canyes.

De fet, Ladilla Rusa neix perquè sou amics.

T.L: Va ser com una broma.

V.F.C: Com una juguesca en públic: "a veure si podem muntar un grup i petar-ho".

Qui va contestar?

V.F.C: Van escriure diversos, però només vam quedar en dos i ens vam quedar amb el que continua sent el nostre productor, l'Ignacio Miranda, a qui ja coneixíem perquè ens agradava molt el que feia amb Ultraplyback.

Com una juguesca en públic: "a veure si podem muntar un grup i petar-ho"

I ho heu petat.

V.F.C: Un dia, de ressaca, vam penjar un anunci al Facebook dient que buscàvem un productor. Vam fer una cançó i com va tenir èxit vam seguir amb el grup.

T.L: Sí que és cert que som molt petards, i molta gent ja ens coneixia de la nit barcelonina i ja estaven esperant que féssim alguna cosa. Podria haver estat qualsevol altra cosa, però vam muntar un grup de música. I ens ha anat bé.

V.F.C: De fet, ja escrivíem cançons molt abans de muntar el grup.

Sí?

T.L: Sí. Cantàvem i escrivíem cançons a tota hora i a tot arreu. Podríem estar al Metro i veure un cosa que ens fes gràcia i escriure una cançó. Macaulay Culkin va néixer així. De fet, quan vam començar, no sabíem quina direcció musical volíem emprendre. Ara ho tenim molt més clar. Per això ja tanta gent que ens diu que entre el primer disc Estado del malestar (La Mundial Records, 2018) i el single KITT y los coches del pasado (La Mundial Records, 2018), hi ha una evolució molt evident. De fet, hi ha cançons del principi que ara ens fan una mica de vergonya.

Quines?

V.F.C:  Atrás, per exemple, que tenim tota una coreografia amb mocadors amb el públic.

T.L: A la gent li fa molta gràcia que els repartim kleenex i tot el xou que muntem amb el tema, però nosaltres ja estem farts (riures).

V.F.C: Recordo un festi molt gran en què vam tocar. Tots els grups súper professionals fent les proves de so i nosaltres anant a un paki a comprar kleenex.

T.L: I a vegades, quan no hem pogut comprar kleenex hem robat el paper de vàter dels hotels (riures).

La vostra és una proposta súper transversal, agrada a tothom, des del públic més massiu a l'indie.

V.F.C: Totalment. I això es nota als llocs on hem tocat. Hem compartit escenario amb Miqui Puig o Los Enemigos com també hem tocat amb Karina o Rosa López o Leonardo Dantés o ¡travestis! (riures)

Mai us heu preguntat: "què fem aquí"?

V.F.C: Moltíssimes, però jo recordo especialment, la vegada que vam anar a Los conciertos de Radio 3 i vam tocar amb Luz Casal. Em va fer molta vergonya cantar davant d'ella.

T.L: Encara ara hi ha molts dies que tornant d'un concert ens mirem i ens diem: ·"wala, que ens hem fet cantants!".

No us ho creieu?

T.L: Hi ha tot un procés. Imagineu que sense haver anat mai a classes de cant ni de música, de la nit al dia et trobes actuant per milers de persona. Vam començar que no sabíem res. A nosaltres ens agrada molt la música, però d'això a dedicar-t'hi... Va haver-hi tot un procés, sí.

Ben cert, en el vostre cas tot ha anat molt ràpid. Tot just vau començar amb el grup el 2007!

T.L:  Sí, molt ràpid. A mi encara em xoca quan em presenten com la cantant de Ladilla Rusa.

V.F.C: El primer any Macaulay Culkin ja ho va petar i vam tocar a diversos festivals.

T.L:  Recordo que al principi ens contactaven per contractar-nos per fer concerts però no podíem perquè només teníem dos temes (riures).

LADILLA RUSA

Ladilla Rusa

I què fèieu?

T.L:  Tocàvem els dos temes i fèiem un DJ set, quan mai abans tampoc no havíem punxat (riures).

Quan va ser que us vau adonar que això de Ladilla Rusa anava de debó?

V.F.C: Quan vam actuar al festival d'Aranda de Duero Sonorama del 2018. És un festival al qual hi va molta gent. Aquell va ser el primer concert que vam pensar en format gran. Hi havia com 8 o 9 mil persones. A la gent els vam caure en gràcia i vam guanyar molts seguidors.

T.L:  Sí, totalment. Vaig flipar. No m'ho creia. Vaig estar cinc dies flotant

V.F.C:  Vam tornar l'any següent i vam tocar en l'escenari principal per 15.000 persones. A Aranda de Duero anem pel carrer i ens tracten com estrelles.

Què és el més boig que us ha dit o fet un fan vostre?

T.L: N'hi ha un de boníssim. Ens va escriure per dir-nos que vol que l'enterrin amb el mòbil i la cançó KITT y los coches del pasado sonant en bucle (riures).

V.F.C:  Tenim fans molt bojos, molt més que nosaltres. Recordo un senyor de seixanta molts que en un concert va pujar a l'escenari després de prendre's una pastilla de les que et fan volar. Un altre, a Màlaga, que ens va dir que havia creat una fragància inspirant-se en nosaltres i ens va estar perseguint per tot arreu ruixant-nos amb la fragància. Molt boig.

T.L: És un problema, però, perquè com som un grup molt festiu, la gent s'espera que estiguem allà dalt a tota hora. I duran el concert, sí, però després som persones normals.

Ens va escriure per dir-nos que vol que l'enterrin amb el mòbil i la cançó KITT y los coches del pasado sonant en bucle

I després de mesos de confinament, torna la música en directe i aquest diumenge toqueu al Poble Espanyol de Montjuïc dins la programació del Cruïlla XXS. 

T.L: Ens fa molta il·lusió tornar a pujar a un escenari. Teníem un estiu ple de concerts, el que més, però la covid-19 ens ha aixafat molt plans. I amb el pal que m'ha fotut hisenda... Tenim la sort, però, que amb la nova normalitat ens estan sortint concerts.

He redissenyat el directe pensant en les condicions amb què està el públic: tots asseguts, guardant distància de seguretat...

T.L: No podem redissenyar la nostra proposta. No ens podem plantejar fer un concert acústic. Som com som, un grup de música festiva.

V.F.L: Hi ha un tema que acostumem a baixar al públic. Aquesta vegada també ho farem però amb mascaretes.

Un somni?

T.L: Sempre diem que volem tocar a la Super Bowl (riures). Si no, m'agradaria fer un duet amb Julian Casablancas de The Strokes. M'agrada molt aquest noi. I el seu nou disc The New Abnormal (Sony, 2020), és brutal. Aquest confinament era un dels motius pels quals em llevava: per escoltar el nou disc dels Strokes

V.F.L: I si hem de quedar-nos amb un somni més realista... Estem preparant un nou disc.

Primícia! Quan sortirà?

V.F.L: Doncs no ho sabem. Volem que hi hagi una col·laboració molt potent, però encara ens l'estem currant. A veure. L'únic que podem revelar és que no es tracta de Julian Casablancas.

LADILLA RUSA

Ladilla Rusa

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat