Parlar de l'escriptor Joan Perucho (1920-2003) és parlar de l'escriptor més fantàstic de la literatura catalana. De fet, com explica Julià Guillamon, un dels millors experts en l'obra de l'escriptor i comissari de l'Any Perucho, tot el que envoltava l'escriptor era realment màgic: "Un dia, mort el Joan, parlava amb la vídua i li deia que finalment n'escriuria la biografia. Llavors, de cop, es va encendre la tele i hi feien la pel·li El hombre con rayos X en los ojos, protagonitzada per Ray Milland". Ara, sense que hagin hagut d'intervenir forces ocultes i amb motiu del centenari del naixement de l'autor de Les històries naturals, Guillamon recupera Joan Perucho i la literatura fantàstica, un assaig pioner i innovador que el crític i escriptor va publicar per primera vegada l'any 1989. Ho fa, però, amb una nova edició reescrita de dalt a baix. "Un remake", segons l'editor Jordi Rourera, que fa èmfasi en una paraula molt del gust pop i cinematogràfic que Perucho i Guillamon compartien. "Primer volíem reeditar-lo, després va dir-nos que volia fer algun canvi i al final l'ha reescrit de dalt a baix. Només n'ha deixat el títol" explica l'editor d'Empúries, que edita el volum.

Guillamon recorda quan va conèixer Joan Perucho:"Jo vaig arribar-hi passada l'adolescència, perquè de jovenet era molt poc lector, però quan el vaig descobrir vaig veure que parlava de mi" assegura. Fruit d'això, va escriure un assaig a la Universitat –bastant dolent, reconeix– i li va enviar al mateix objecte d'estudi. Perucho va convidar-lo a prendre cafè i va seduir-lo amb la seva simpatia i proximitat fins a convertir-se en un bon amic i gairebé avi del seu fill. Llavors, passats els seus anys d'èxit, Perucho se sentia abandonat i poc valorat. "Havia desaparegut del mapa, s'havia arruïnat amb l'editorial Taber i, a més, els darrers temps del franquisme i la Transició tot havia estat dominat pel realisme i el compromís polític i ningú estava per les coses que interessaven Perucho". L'escriptor li va obrir les portes del seu arxiu i va fer possible un estudi que, passat el realisme històric i bandejar els autors fantàstics, "va ser innovador llavors i continua sent-ho".

La política que s'amaga en una història de vampirs

En aquesta nova escriptura de Joan Perucho i la literatura fantàstica, Julià Guillamon subratlla un element aparentment sorprenent com és l'alt grau de psicoanàlisi política que conté l'obra de l'escriptor barceloní, especialment Les històries naturals. "Perucho va fer la guerra amb els republicans però es va estalviar anar al front i va ser destinat a les bateries del Carmel. Quan anys després va ser enviat com a jutge a Gandesa va tenir un xoc. Ell hauria pogut morir a la Batalla de l'Ebre si no arriba  a ser per aquell àngel de la guarda que deia que tenia" explica Guillamon. D'aquesta manera, l'estudiós reinterpreta la novel·la de Perucho com un exorcisme de la Guerra Civil –que Perucho va lluitar en ambdós bàndols– a través d'una història de vampirs situada durant les Guerres Carlines en uns escenaris pràcticament idèntics, amb dos bàndols que poden ser equiparables i on tots els personatges són bons, tenen un gran sentit de l'honor i la maldat està encarnada per un vampir, un personatge sobrenatural. Escrita l'any 1960, aquella novel·la aparentment fantasiosa abonava la idea de reconciliació entre antics enemics que fins i tot el PCE avalaria com a sortida al franquisme.

Perucho 1

L'escriptor Joan Perucho

"Vaig descobrir aquesta part política quan preparava Literatures de l'exili. Estava tan ficat amb la qüestió de l'exili que quan vaig anar a mirar quins llibres li havien servit de documentació sobre la guerra carlina, vaig veure que la descripció de la marxa a l'exili de les tropes carlines del general Cabrera l'any 1840, era igual que la imatge que tenim de l'exili del 39". La reacció de Perucho davant la troballa de Guillamon va ser saltar de la cadira. "Per fi algú ho havia sabut veure!". De fet, no és l'única novel·la que es pot llegir en clau política, en la línia del seu contemporani Italo Calvino. Per a Guilllamon, Les aventures del Cavaller Kosmas podria ser una al·legoria de la Transició, igual que la situació de Llibre de Cavalleries en l'època daurada de l'imperi catalanoaragonès tenia un caire reivindicatiu de la nació catalana innegable.

I és que com vol deixar clar Guillamon, Perucho usa els fantasmes i els vampirs per parlar de coses molt serioses, com el pas del temps, la mort, la desaparició... temes que l'aterrien. Ho feia, però, amb humor. "Els fantasmes són molt seriosos: és una cosa que va existir i ara ja no. Ara potser s'ha banalitzat perquè vivim en un perpetu Halloween, però és una cosa molt seriosa". Com a forma d'enfrontarse a aquestes pors, Perucho utilitzava l'humor. De fet, l'humor era una de les eines favorites de l'escriptor, que es va bastir una façana d'home conservador i catòlic, erudit sofistica i bibliòfil decadentista que, per Guillamon, era "pur teatre". "En Perucho era un catxondo i els qui se'l prenen seriosament s'equivoquen", avisa el Comissari de l'Any, que avisa que els actes del centenari aniran per aquí.

Un assaig original sobre un autor que ha guanyat amb el temps

Pel que fa al llibre, Guillamon connecta Perucho amb el disseny gràfic, la literatura fantàstica, el cinema, la cultura pop i els grans mestres de la paròdia i la sàtira, en un llibre que fa trenta-un anys ja va destacar per la seva originalitat, però que lingüísticament "no s'aguantava". L'escriptor explica que va proposar-se estudiar el novel·lista i jutge a la Universitat hi dominaven els "moletes" –els deixebles del professor Joaquim Molas–. "Ells feien uns estudis seriosos i lineals, i jo volia fer l'antimoletes total, com un gamberro". Per això va dividir l'assaig en tres parts, una dedicada al context de la literatura fantàstica, una altra a la literatura comparada i una tercera dedicada als mecanismes literaris de l'obra peruchiana. De fet, aquella tesina va ser el seu darrer vincle amb la Universitat. Guillamon, que ja col·laborava a l'Avui va descobrir que el seu món no serien les classes.

Guillamon considera que el context del final del franquisme el va deixar una mica de banda: "Ell no havia sigut obertament antifranquista, era jutge, molt poruc i conservador. Quan tot el sector cultural es va polititzar molt, Perucho no hi era". En canvi, "avui té més fans que mai. S'ha llegit a l'escola, connecta amb el boom de la literatura fantàstica i d'imaginació que vivim i hi ha autors, com Marina Espasa o Víctor García Tur, que el reivindiquen" assegura l'escriptor. En aquest sentit, aviat apareixeran novetats als segells del Grup 62. Després de reeditar Les històries naturals, a Edicions 62, La Butxaca preparava el llançament de Les aventures del Capità Kosmas i també està prevista a publicació de Llibre de Cavalleries, en una versió d'aquest darrer en còmic, en què Guillamon i el dibuixant Toni Benaiges –amb qui ja va col·laborar en l'àlbum La joia de viure dedicat a Josep Palau i Fabre–, imaginen una adaptació cinematogràfica del llibre, dirigida per Roger Vadim i amb Sean Connery, Jeanne Moreau Brigitte Bardot, ni més ni menys. Comanegra, per part seva, està enllestint la reedició de Diana i la mar morta i Cendres i diamants.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat