Refundar el Lliure. És un dels reptes que s’ha marcat Juan Carlos Martel. El nou director del Teatre Lliure, escollit sota concurs públic, ha presentat aquest dimecres el seu programa acompanyat de bona part dels treballadors del teatre. El projecte, que es podrà consultar al web a partir del proper divendres, s’emmarca en tres eixos: el social, el cultural i l’educatiu. L’objectiu: convertir el Lliure “en un teatre necessari per a la ciutat de Barcelona” i “un exemple a seguir en favor d’una identitat col·lectiva, compartida, oberta, diversa, transversal i transparent”. Un espai de trobada social i ciutadana on es desenvolupin les arts escèniques amb ofici, tradició i talent. 

Juan Carlos Martel Ros Ribas Teatre Lliure

En el programa Martel, que començarà a treballar el proper divendres acompanyat de Georgina Oliva com a directora adjunta, planteja un decàleg de mínims que comença amb una autèntica declaració d’intencions: El teatre no girarà artísticament entorn de la figura de la persona que el dirigeix, sinó en funció de les necessitats socials i culturals de Barcelona, es redistribuiran els recursos per a la producció amb criteris sostenibles de qualitat, transparència i inclusió social, es donarà anualment suport a, com a mínim, un artista nou, es buscarà la màxima paritat i un creador no podrà dirigir durant dos anys seguits - excepte reposicions -, entre d’altres. En referència a això, Martel ha afirmat que “cal deixar espai a tothom” i que “no vinc aquí a fer-me una carrera nacional o internacional". De fet, la temporada vinent només dirigirà un espectacle que ja tenia aparaulat amb el Festival Grec. 

Serà una temporada on, segons Martel, ja es veuran els canvis i, a més, es presentarà en dues parts: al juny (pels espectacles programats entre setembre i gener) i al novembre (pels programats entre febrer i juny). Per Martel, els objectius dels pròxims quatre anys són, entre d’altres, la creació de nous públics, programar a escala internacional, produir i promoure espectacles de contingut comunitari, crear un sistema participatiu de gestió de projectes, difondre la dramatúrgia contemporània, nacional i internacional, establir un pla de residències, crear una escola de pensament, reformular els Radicals Lliures amb la creació d’un cicle de noves veus, reformular el Lliure dels Nens i la modificació de l’actual estatut de la Fundació assegurant, entre d’altres, la paritat del patronat. A més, també cedirà l'Espai Lliure a una companyia independent perquè la programi i retallarà el nombre d'estrenes per racionalitzar la feina interna i alhora incrementar el rendiment de cada obra. “Crec que el canvi serà bastant radical” ha afirmat.

Per aconseguir-ho, Martel té clar que cal crear i potenciar una àrea de “fundraising” per a la recaptació de recursos propis. Optimitzar el capital humà. Ara mateix el Lliure compta amb 1.726.000 d’euros d’ingressos propis. El nou director aspira a ingressar, al llarg d’aquests anys, 3 milions. “No podem dependre eternament de les administracions públiques, hem d’optar per la via dels patrocinis, tot i que evidentment el teatre no s’ha de vendre” assegura. 

Martel és conscient de la crisi interna i externa que ha patit el Teatre Lliure i, per tant, tots aquests canvis no s’aplicaran de cop per “no generar un estrès innecessari”. “Es tracta de sumar, no perdre res pel camí” ha afirmat. També ha afegit que, a nivell intern, s’intentarà que hi hagi una major conciliació entre la vida privada i la professional. El primer que farà, de fet, és “escoltar i treballar”. “Tinc clar que el camí és la feina” ha recordat citant la mítica frase d’Anna Lizaran “si es fa bé, també agrada”. 

La nova programació

Pel que fa la programació, el nou Lliure s’estructurarà en quatre eixos principals destinats a repensar sense jerarquies la programació de les tres sales: Mantenir la identitat històrica, donar suport a la nova generació - hi haurà tres projectes per potenciar la creació col·lectiva i l’autoria viva -, programa de residències i programa internacional. Per això, crearà diversos comitès formats per especialistes en àmbits vinculats o no a la creació escènica, que treballaran un objectiu i es reuniran periòdicament. També es contempla la intersecció dels comitès amb un Comitè de la Fundació i el Comitè d’empresa. Entre altres, hi haurà comitès de transparència, paritat i igualtat (format per Clàudia Cedó i Isaias Fanlo) dramatúrgia (format per Juan Carlos Olivares i Victoria Szpunberg) i escola de pensament (format per Marina Garcés i Albert Lladó).  

L’estudi de riscos psicosocials i Lluís Pasqual

El passat mes de juliol, el comitè de treballadors del Teatre Lliure va encarregar un estudi de riscos psicosocials per "vetllar per la salut i la integritat" dels empleats de l'equipament. Es tracta d’un estudi que ha seguit uns estàndards genèrics. De fet, segons ha explicat Ramon Gomis, president de la Fundació -tot i que deixarà aviat el càrrec- “s’ha fet el mateix estudi que es va fer en acabar l’etapa d’Àlex Rigola. L’estudi, que es va fer poc després de la dimissió de Pasqual i es podrà consultar al web a partir de dimecres, l’han respost un 95’4% dels treballadors i les treballadores. D’aquests, un 70% ha afirmat que està satisfet a nivell laboral. Per tant, segons l’estudi, existeix un clima de treball positiu. Només un 8% dels treballadors mostren símptomes de fatiga i esgotament emocional, però Martel s’ha marcat el repte de reduir-ho al màxim perquè “darrere dels tants per cents hi ha persones”. 

Quan se li ha preguntat per Lluís Pasqual -que s'acaba de saber que serà el nou director del Teatro Soho Caixabank de Màlaga-, el nou director ha explicat que divendres 18 de febrer, quan el seu projecte va ser escollit per a la direcció del Lliure, aquest li va enviar un missatge on deia “pel que vulguis”. També ha assegurat que “en aquest teatre mai es vetarà a ningú”.