Rivals i amics deien que Der rote Joseph –Joseph el roig, nom amb què signava els seus articles socialistes– havia passat a només Joseph Roth, el periodista i escriptor que va morir alcoholitzat ara fa una mica més de 80 anys, enyorant la monarquia austrohongaresa i el misticisme rabínic. No debades, al seu enterrament, a l'exili de París, va ser beneït com a catòlic, acomiadat com a jueu amb el kaddish i saludat amb La Internacional. Per a Pilar Estelrich, principal estudiosa de Roth al nostre país, aquest estereotipc sobre la seva trajectòria no és tan clar ni fàcil com sembla, perquè si bé va morir enyorant el vell imperi, mai va deixar de ser un crític implacable de tot i de tots. Com no és ni clara ni fàcil la seva pròpia biografia, feta i refeta de les mil i una versions que ell mateix va donar. Nascut l'any 1894 a Brodi, a la Galítzia, denominada "La nova Jerusalem" –amb un 72% de població jueva hi convivien el judaisme més il·lustrat i assimilacionista, el sionisme i l'ortodòxia hassídica– en una família benestat, el seu pare, en realitat un rabí frustrat que va embogir durant un viatge de negocis, va convertir-se segons el seu fill Moses Joseph Roth, en un ferroviari jubilat, un noble o un alt funcionari austríac, un comte polonès, un pintor, un jueu convers al catolicisme, un oficial... També les seves gestes durant a la Gran Guerra i la caiguda de l'imperi s'ompliran de fabulació i literatura. No debades, Roth afirmarà que formava part de les tropes que van retre honors a l'emperador Francesc Josep durant el seu enterrament

.stefan zweig joseph roth

Stefan Zweig i Joseph Roth a Ostende, l'any 1936. Lotte Altmann

L'ascens del Maligne

Coincidint amb el seu pas al domini públic, acaben d'aparèixer tres novetats a les llibreries catalanes que tornen a l'actualitat l'autor de La marxa Radetzky –que arribarà a la tardor de la mà de L'Avenç en nova traducció de Jaume Creus. Estelrich, autora de la tesi doctoral La visió d'Àustria a Josep Roth. Entre l'actitud crítica i la ficció, és l'encarregada de traduir al català, L'Anticrist (Adesiara), un torbador text visionari i al·legòric per on Roth filtra el món de 1934, amb el nazisme assentant-se a Alemanya, l'estalinisme dominant la Unió Soviètica, el totalitarisme patrioter estenent-se arreu d'Europa i la Societat de Nacions incapaç d'assegurar la pau en un món dominat per les mentides del cinema, la premsa i els nous mètodes de comunicació i domini de les masses. Com el seu amic, l'exitós i prudent Stefan Zweig, Roth posa el text sota l'ègida d'Erasme, i combat les plagues d'aquesta vinguda de la maldat personificada des d'un punt de vista demòcrata i tolerant cap a totes les persones que habiten el món, a parer seu totes elles "dignes de ser observades i tan naturals les unes com les altres" perquè al capdavall, "les persones són abans que res persones".

JR, el narrador d'aquesta faula, combat a la gran guerra on els soldats són temptats pel Maligne amb medalles i comprats amb xocolata i cigarrets i acaba treballant per l'Amo de les Mil Llengües, esdevenint "una de les mil llengües amb les quals el diari parlava a món cada matí" i que feia que "les nostres llengües tan aviat coincidien com s'acusaven mútuament de mentideres". Com a corresponsal periodístic –ofici que va fer excel·lir a Roth– el narrador escriu sobre el que veu a l'Indret de la Pau –la Ginebra de la SdN– on es reunien "els delegats de tots els pobles inquiets de tots els continents que estaven inquiets per tal de deliberar de quina manera es podria reinstaurar la tranquil·litat al món", però que en realitat no buscaven sinó "mantenir la situació d'inquietud regnant, que els semblava una situació de pau i tranquil·litat". El protagonista de L'Anticrist també viatja a El país roig –com va fer el mateix Roth l'any 1926, en unes cròniques disponibles en català a L'Avenç, responsable també de l'edició de Job. Història d'un home senzill o La cripta dels caputxins– i al país de les ombres, "on fan les cases tan altes que arriben a gratar el cel" i on hi ha Hollywood –"l'Hades de l'home modern" que "ven les ànimes a canvi de diners"–; descriu el món industrial i la vida dels jueus –com ell mateix va fer al llibre Jueus errants, en castellà a Acantilado–, fins que l'arribada del Déu de Ferro (transsumpte de Hitler) el fa quedar-se sense feina i exiliar-se.

Roth Joseph And Friedl

Joseph Roth (dreta) amb la seva dona Friedl (al mig), durant una passejada a cavall

Precisament l'experiència que el nòmada Roth va patir a partir de l'ascens del nazisme és el leitmotiv que relliga Històries d'exili –traduït per Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa i editat per Pagès– i que recull quatre novel·les breus escrites durant els primers anys d'expatriació: El cap d'estació Fallmerayer, El bust de l'emperador –aquestes dues traduïdes anteriorment al català per Raül Garrigasait dins el volum El Leviatan i altres narracions, editat per Cómplices, i no pas inèdites en català, com afirmen per error les traductores–, Triomf de la bellesa i Confessió d'un assassí, explicada en una nit. Com expliquen Estelrich i Franquesa, el mateix dia de l'ascens a la cancelleria de Hitler, el 30 de gener de 1933, Roth, que tot just començava a gaudir de l'èxit de La marxa Radetzky, marxava a París. Entretant, el seu nom tenia l'honor de formar part de la primera llista d'autors prohibits pel Tercer Reich i els seus llibres eren cremats a la gran foguera organitzada davant la Universitat de Berlín el 10 de maig de 1933 a la que respondria amb la cèlebre frase de Heine: "Allà on es cremen llibres a la foguera, s'acaba cremant persones". Algunes de les obres aplegades estan escrites en l'època més dura de Roth, marcada per l'esquizofrènia de la seva dona Friedl i la seva cada vegada més gran dependència de l'alcohol. En paral·lel, les seves posicions esdevenen cada vegada més pessimistes i conservadores, convertint-se en el nostàlgic imperial que fa seva la follia d'una impossible restauració monàrquica a l'Àustria preAnschluss, refugiant-se en la nostàlgia del vell imperi desaparegut.

Vida (i mort) d'hotel 

Com el JR de L'Anticrist, Joseph Roth va viure durant anys en hotels, on va redactar centenars de textos. Años de hotel. Postales de la Europa de entreguerras –seleccionats per Michael Hofmann i traduït per Miguel Sáez, en una edició d'Acantilado– recull una seixantena de postals dels seus viatges com a periodista per Alemanya, Àustria i l'antic imperi dels Habsburg, la Unió Soviètica o Albània, escrites entre els anys 20 i 30 a les taules dels cafès de mitja Europa. Textos escrits als diferents diaris on va escriure, del prorepublicà d'esquerres austríac –de la petita i recent República d'Àustria– Der Neue Tag fins al germanòfon txec Prager Tabblat, passant pels alemanys Berliner Börsen-Courier i Frankfurter Zeitung. Són breus textos que demostren l'enorme qualitat del periodisme literari marca de la casa Roth.

De fet, com el mateix narrador de Confessió d'un assassí, explicada en una nit, Roth va viure els darrers anys en una habitació d'hotel parisenc, l'Hôtel Foyot de la Rue de Tournon, davant del Cafè Le Tournon que freqüentava per escriure i on probablement devia deixar algun deute pendent. L'enderrocament d'aquest hotel, que havia estat casa seva, serà l'inici del camí cap al final. Com escriu Estelrich, "enmig d'un món europeu oriental i austrohongarès idealitzat que ja no pot retrobar, la via de l'alcoholisme com a suïcidi lent i conscient constitueix una fugida sense fi ni finalitat. El nomadisme i la redacció de tota l'obra en taules de cafè, envoltat d'amics fidels i admiradors diversos en grups que anaven canviant de composició i d'ideologia amb el pas de les hores, el va convertir en un referent dels emigrats de diverses posicions, entre els quals feia de vincle i de pont".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat