L'any 1975, Miguel Delibes, que acabava d'entrar a la Real Academia de la Lengua, va intentar promocionar l'entrada a la noble acadèmia de Josep Pla. L'escriptor, que llavors ja comptava amb 78 anys i que amb el quart volum d'Homenots acabat de publicar havia gairebé completat una obra completa en català que s'allargaria fins als 45 volums, va contestar la pretensió amb un article publicat al seu habitual i particular Calendario sin fechas de Destino en una data tan singular com el 20 de novembre de 1975, en que recordava que aquella mateixa idea l'havia tingut anteriorment Camilo José Cela i també havia rebut la mateixa resposta negativa per part seva, per una llarga llista de motius. "¿Qué hubiera hecho yo en la docta corporación, sino el papel de un bulto humano sentado en una silla, viejo e ignorantísimo?" assegura l'autor d'El quadern gris, que a més, feia notar que abans que ell hauria de fer-se un lloc entre els acadèmics de la RAE -dels quals deia, tot de passada, que no tenien la menor idea del que havia escrit en català- el filòleg Joan Coromines.

Unes setmanes després -un retard atribuïble òbviament al trasbals que el fet biològic de la defunció del Caudillo havia produït al món periodístic-, Delibes responia des d'Informaciones -el diari que s'havia fet ressò de la idea a través d'un jove Juan Pedro Quiñonero, que havia visitat l'escriptor al Mas Pla- rebatent punt per punt les excuses esgrimides per Pla i demostrant la seva absoluta devoció per l'autor -de qui assegurava que havia llegit els articles de Destino, els seus llibres en castellà i algun llibre en català-, assegurava que "la gracia suprema de José Pla deriva precisamente de su afán por brindarnos una visión de la complejidad del mundo a través de la elementalidad de un pretendido payés del Ampurdán". 

Josep Pla Miguel Delibes

Josep Pla i Miguel Delibes a Pals l'any 1969. Fundación Miguel Delibes

Josep Pla y Miguel Delibes. El escritor y su territorio, editat per Ediciones Sílex, és el resultat en forma de llibre d'una apassionant aproximació als vincles entre tots dos escriptors impulsada per la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona i la Fundació Josep Pla de Palafrugell i la Fundació Miguel Delibes, de Valladolid, que es va celebrar el 20 d'octubre de 2017 a Madrid. Els prolífics acadèmics Xavier Pla, de la UdG, i Francisco Fuster, de la Universitat de València, són els responsable de l'edició d'aquest recull, que conté les ponències que van brindar bons coneixedors dels escriptors de Llofriu i Valladolid, com Pere Gimferrer, Valentí Puig, Gustavo Martín Garzo, Laureano Bonet, Manuel Llanas, Blanca Ripoll Sintes, Francesc Montero, Jordi Amat, José Ramón González i Justo Serna. Una llarga i diversa d'autors que s'aproximen tan als vincles biogràfics entre l'un i l'altre i les lectures compartides, com a la seva relació amb el projecte editorial de Destino, a través de l'epistolari amb Vergés, les ressonàncies i ecos d'un i altre a les seves respectives obres -El carrer Estret i El camino, els respectius viatges a EEUU o els dietaris El quadern gris i Un año de mi vida-, la influència d'altres autors com Pio Baroja o, fins i tot, una biografia del futbolista Kubala, on s'entrellaça l'admiració cap i un i altre escriptor.

Vergés, el tercer home

Quan Miguel Delibes va néixer a Valladolid el 17 d'octubre 1920, Josep Pla feia setmanes que estava instal·lat a París, on feia de corresponsal de La Publicidad i iniciava la seva llarga carrera com a periodista i escriptor. L'any 1947, quan l'escriptor castellà va guanyar el Premio Nadal per La sombra del ciprés es alargada, Pla ja feia dècades que era un escriptor consagrat -aquell 1948 que començava amb el tradicional sopar del Nadal s'editava la tercera edició d'un dels seus clàssics de postguerra, Viaje en autobús-, gaudia de la seguretat de tenir un públic fidel forjat abans de la guerra i era la primera ploma del setmanari Destino, origen de l'Editorial que comandava Josep Vergés.

Va ser precisament Vergés el qui, lligant-los al seu projecte editorial, va fer de nexe d'unió de dos escriptors que van fer del seu paisatge natural -l'Empordanet de l'un, la Castella vella l'altre- material de literatura de primera categoria, que van exercir el periodisme durant anys -Delibes va ser director d'El Norte de Castilla, el diari on havia iniciat la seva carrera com a caricaturista i redactor- i que tot i veure's només una sola vegada l'any 1969, tal com il·lustren les imatges que formen part d'aquest article, van teixir una relació de diàleg i respecte. Qui sap si l'admiració cap a Pla i, especialment, la confiança amb l'editor Vergés, que va convertir-lo en un dels primers autors del seu catàleg, va fer que Delibes interioritzés una actitud de respecte cap a la cultura catalana que el faria assegurar que "lo que el catalán pide, creo que con justa razón, es un apoyo, un respeto por su lengua y desarrollo de su cultura".

Josep Pla Miguel Delibes

Josep Pla i Miguel Delibes al Mas Pla (Llofriu). Fundación Miguel Delibes

Del seu país a Nova York

Com explica l'escriptor en el singular epistolari facilitat per Laureano Bonet, Delibes havia conegut a Pla a través dels articles de Destino, havia llegit Viaje en autobús i, posteriorment, havia pogut llegir El quadern gris -suposem que en la traducció de Diosinio Ridruejo i Glòria de Ros- al qual dedica elogis, i responent a la qüestió de les influències -en un doble sentit, sobre la literatura espanyola de postguerra, a través dels seus articles i llibres en castellà, i sobre la seva narrativa de viatges-, l'autor de Cinco horas con Mario, afirmava que "Yo este fenomeno de las influencias lo detecto mal. Sin duda entre Pla y Baroja existe un parentesco, pero ¿qué fue antes, el huevo o la gallina? En mi narrativa no creo que haya influido Pla peró sí en mi literatura de viajes. Y no me refiero ahora a los libros Viaje en autobús y Viaje a pie sino a sus impresiones de viaje por el ancho mundo".

Precisament un dels capítols més singulars és la comparativa que traça Blanca Ripoll entre els impresions de Nova York que un i altre autor van plasmar als seus reportatges. Per la professora de la UB, Delibes havia conegut les cartes que des de Nova York Pla havia enviat a Destino -publicades després en català amb el magnífic títol de Week-end d'estiu a Nova York, i on l'autor s'emmascara amb l'antifaç del pagès desubicat davant els rasca cels de Manhattan, que compara amb un manat d'espàrrecs. Aquells textos van influir en les seves pròpies cròniques d'un viatge fet als Estats Units 11 anys després i publicades també al Destino, on al costat d'aquesta aparent rusticitat i sorpresa davant la immensitat de la ciutat, de la que en destaca "la piña de rascacielos de Wall Street", hi ha una compartida actitud admirativa cap als Estats Units i una voluntat de trencar els tòpics i idees preconcebudes del lector espanyol 

Josep Pla Miguel Delibes

Josep Pla i Miguel Delibes a Pals. Fundación Miguel Delibes.

La caça i la pesca

Si hi ha una passió vinculada a Miguel Delibes aquesta és la caça. Algunes de les seves millors pàgines estan dedicades a aquesta singular pràctica. Pla, en canvi, tot i estar vinculat al camp i la pagesia -on per extensió era habitual la caça- ens l'imaginem més pròxim a la pesca i la barca dels seus amics pescadors. Tot i que, com assenyala Xavier Pla en el seu suggeridor text -un dels més llargs del volum- tots dos autors van coincidir en un número especial de Destino dedicat a aquesta activitat, en que Pla es mostrava molt més interessant en els caçadors -i la seva categorització psicològica- que no pas en la caça, de qui en destacava el vessant més gastronòmic, amb referències al seu amic Julio Camba, són infinitament més positives i extenses les pàgines dedicades per l'autor d'El carrer estret a la pesca, fruit de la seva relació des de jove amb la gent de mar i els seus viatges per la riba del Mediterrani.

Contra el Delibes caçador, que d'acord amb la categorització feta per Jordi Puntí a Això no es Amèrica i tal com demostra el professor de la UdG, seria un escriptor que va a buscar la matèria literària, aventurant-se en territoris desconeguts aguditzant els sentit per trobar una història, un personatge o un fil, Pla seria un pescador, assegut a la vora d'un riu, que prepara la canya i llença l'ham, esperant amb paciència que els peixos piquin. I, sempre amb el cigarret a la punta dels llavis, esperant l'adjectiu.

Foto de portada: Josep Pla i Miguel Delibes al Mas Pla de Llofriu, l'any 1969. Fundación Miguel Delibes