Tal dia com avui del 1936 uns pistolers de la FAI van assassinar el periodista i escriptor Josep Maria Planes arran d'una sèrie d'articles que va publicar al diari "La Publicitat", on denunciava la impunitat amb què actuaven i la seva connivència amb la justícia. Recuperem l'article que va publicar arran de l'assassinat de Josep Badia i Miquel Badia, els dos militants d'Estat català -el segon d'ells cap de serveis de la Comisssaria General d'Ordre Públic de la Generalitat Republicana. 

"Enmig d'una indiferència, potser més aparent que real, la Justícia ha pogut dir que el sumari per l'assassinat dels germana Badia quedara clos, de moment, i que, sobre aquest fet, el misteri planava sencer, exactament com el rnateix dia que va cometre's el crim. Cap de les nombroses detencions efectuades ha estar mantinguda, ni una sola de les recerques ha donat -oficialment-resultat. Els assassins resten introbables i el jutge té llarga matèria per meditar, en aquests mesos de calor, sobre la impressionant paperassa, testimoni mas de les diligencies efectuades.

Qui ha fracassat? El jutge? (De jutges n'hi ha hagut dos.) ¡La policia? Es igual. L'únic que l'opinió sap de cert és que en una ciutat com Barcelona és possible matar, a ple dia, en un carrer concorregut, dos ciutadans, i que al cap de dos mesos la Justícia ha de declarar que no posseeix cap noticia certa sobre el fet i que els criminals, sobre els quals no se sap tampoc res, gaudeixen d'una impunitat absoluta.

Per fer mes escandalosa aquesta història, no es tracta pas, com en altres casos, d'un crim vulgar que no apassiona ni interessa ningú. No. Es tracta d'un crim polític que ha commogut tot un país; hi ha totes les agravants del crim polític, perquè resulta que una de les víctimes havia estat repetidament amenaçada de mort. Per qui? Tothom ho sap. Tothom ho sap, però els criminals resten, oficialment, introbables.. 

¿Existeixen, potser, sospites, conviccions morals?... Res. No existeix res. El jutge declara que el sumari no ha avançat un pas des del dia que dos xicots van caure, banyats de sang, en ple carrer de Muntaner. Hi ha testimonis del fet; la policia troba l'automòbil en el qual fugiren els criminals, es detingut l'amo del cotxe. I després?

Després... Misteri! Quan ja gairebé ningú no parla de la història, un diumenge, en un míting celebrat a la Plaça de Braus de Madrid, un orador anarquista diu, davant de set mil persones:

— A Miguel Badía ya se le ha arreglado la cuenta.

(Aquesta frase, reproduïda pels diaris, encara no ha estat desmentida.)

Uns quants dies mes tard, venen noves noticies. Són del jutge:

— No queda ja cap detingut per la causa seguida amb motiu de l'assassinat dels germana Badia.

Faltava això. Faltava la confirmació oficial de la impunitat."

(article publicat La Publicitat, 7 de juliol del 1936)

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
palauifabre
Pensament

Catalunya, poble sense estil

Josep Palau i Fabre