Descobrir Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) és una de les millors sorpreses que es poden viure a qualsevol edat, en qualsevol moment. Salvat vol dir trobar-se cara a cara amb la poesia de l’amor més palpitant, del sentiment més radical, més lluminós. Més autèntic. Va ser un escriptor pobre i intens mort massa jove, a trenta anys, format a partir d’una cultura escassa però poderosa. Un esperit aventurer com el de les novel·les i revolucionari com els que fan néixer els llibres d’idees, vehement independentista, anarquista i cristià sense complexos però també sense violències. Fou un creador d’entusiasmes, un vitalista encès i fascinant, i ho va ser probablement perquè mai no va tenir gaire salut ni possibilitats d’atrapar els seus somnis, com la majoria de tots nosaltres que no hem sabut realitzar-los. En una carta a Josep Maria López-Picó ho explica perquè s’entengui: “... Tot el secret d’aquest meu optimisme, amic, ve, i no res més, de que jo he sofert molt. A mida que he pogut lliurar-me de fatics he estimat la vida i les coses del viure com un enamorat de primera volada. I així em teniu avui a un sanatori, però amb un contentament de coses que em volten que no en sé parió en el meu record”.

Un esperit aventurer com el de les novel·les i revolucionari com els que fan néixer els llibres d’idees, vehement independentista, anarquista i cristià sense complexos però també sense violències

Salvat és un idealista que aconsegueix dur el lector més enllà de l’adversitat, perquè l’arrossega a tornar a creure en els seus propis sentiments personals. Un poeta dotat d’una humanitat i d’una gràcia irrepetibles, d’un encant singular, home mediterrani abrasat pel sol de la vida, esperit candorós, intuïtiu, fresc i directe. Completament al marge dels jocs intel·lectuals del noucentisme i de les formes aristocràtiques de la literatura, Salvat s’aboca exaltadament a l’aventura avantguardista perquè és una manera d’escriure exaltada, vigorosa, creativa i sincera. Una nova poesia de l’experiència personal. Al sanatori de Fuenfría, al Guadarrama, escriu l’any 1922 La gesta dels estelsLes conspiracions, —un llibre en el que proclama el seu catalanisme independentista, radical i antiespanyolista—. En 1923 publica el que està considerat el seu millor llibre El poema de la rosa als llavis, un encès elogi del sexe femení, de la identitat femenina a través de la vindicació del cos de les dones. I també és una obra de gran tensió en la que celebra el miracle de la vida. O el que és el mateix: el miracle de l’amor. Salvat somnia, s’inventa com si fos un adolescent que ja sent l’atracció per les noies que, de fet, no és més que un pirata, un marginal que recorre els mars i roba de tant en tant una noia. A cada pàgina podem trobar la seva inesgotable confiança en la vida, l’enlluernada experiència d’un home convençut del poder irresistible de l’amor. De la naturalesa sempre innocent i pura del sexe, entès com un exercici de generositat i de coneixement radiant. I també de desvergonyiment i de subversió. L’elogi obert de l’anatomia sexual, de la vulva esdevé trasbalsadora. Creïble entre un fart de roses i de lliris decadentistes. 

En 1923 publica el que està considerat el seu millor llibre El poema de la rosa als llavis, un encès elogi del sexe femení, de la identitat femenina a través de la vindicació del cos de les dones. I també és una obra de gran tensió en la que celebra el miracle de la vida

La poesia de Salvat-Papasseit està plena de sentiments, de persones, de detalls, de moviments, de malenconies i exaltacions. De barris humils —el del port, el de Santa Maria del Mar de Barcelona—, de retalls de la realitat immediata: el pa, el vi, el plat de menjar que fumeja, la noia que tragina la llet, el botiguer que torra el cafè i, com per art d’encanteri, perfuma tot el carrer. En morir de tuberculosi els seus amics troben sota el seu coixí el manuscrit d’Óssa Menor, un poemari ple d’optimisme i d’alegria, emparentat amb la poesia de Maragall i Sagarra i que serà publicat en 1925. La seva obra, poc coneguda durant el seu moment, serà recuperada i popularitzada a partir dels anys seixanta. Avui és una de les més poderoses i vives de la literatura en català.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Jordi Galves
L'enamorada llança

La literatura de Barcelona

Jordi Galves
Jordi Galves
L'enamorada llança

El misteri del domàs

Jordi Galves