Se sentia fascinat pels viatges. Viatges a través de l’espai i del temps. A través de llibres o de vaixells, tant és. Sortir d’un mateix, a fora, exposar-se al sol i al vent del que és estrany i viure físicament l’experiència del trànsit, disposat sempre a ser enmig d’altres paisatges, a conèixer altres cossos, altres ments, d’alguna manera diferents. Amb identitat però sense acabar d’arrelar-hi. Primer s’hi acostava i després marxava per poder continuar movent-se de manera indefinida. Aquesta és, potser, la identitat contemporània, la que incita sempre l’ambició del viatge. En això està pensant el filòsof George Santayana l’estiu del 1944 quan, després d’acabar l’última part de les seves memòries decideix utilitzar el títol de la primera part per encapçalar el conjunt dels seus textos autobiogràfics. Viu a Roma, els alemanys s’estan retirant d’Itàlia i, per fi, pot posar-se en contacte amb el seu editor a Nova York. Ha decidit que seva autobiografia es dirà Persons and Places (Persones i llocs)perquè la seva vida ha estat exactament això: una atenta reflexió sobre algunes persones i llocs determinats. Un llarg viatge al darrere els altres, al darrere d’altres territoris i ciutats, al darrere de l’altre. No troba una manera millor d’explicar-se a ell mateix si no és a través del relat de tot el que li és extern. La seva identitat és la del viatger.

Nascut a Madrid el 1863, amb família a Àvila i Boston, professor a Harvard, Oxford i la Sorbona, resident en Londres, París i Roma, George Santayana Borràs, també amb remots orígens catalans que procedeixen de les Filipines colonials, es considerava “una espècie d’hoste permanent” de les lletres nord-americanes, un estranger perpetu, mai amb adreça pròpia, un viatger evasiu. El viatger no es confon ni amb el rodamón ni amb l’individu que va la deriva, que no sap on va. Tampoc no es confon amb el turista o l’aventurer. No busca una experiència més per omplir-se la vida, ni una anècdota per a la seva col·lecció costumista. El viatger sempre ve d’algun lloc, té un caràcter i un bagatge previs i definits. Recompon el que veu a partir del que ja ha vist, de que ja en sap, i corregeix constantment la perspectiva de les seves conviccions. El viatger “està disposat a sotmetre’s a una lògica i ètica noves”.

Sens dubte els orígens familiars de Santayana el van predisposar permanentment al viatge. Procedia de dues famílies d’alguna manera cosmopolites. Però no venia del cosmopolitisme intel·lectual sinó de l'econòmic, el dels emigrants i dels exiliats polítics. El seu avi matern, Josep Borràs i Bofarull va fugir de Ferran VII a Escòcia i Virgínia, (“els catalans tenen mentalitat industrial i econòmica; la novetat i la distància els atreu”) i el 1835 va ser nomenat pel president Jackson cònsol dels Estats Units a Barcelona. El pare de Santayana, un escèptic i anglòfil de Zamora establert a Àvila, havia estat funcionari colonial a les Filipines i la seva mare, nascuda a Glasgow, era vídua de George Sturgis, un destacat membre de la rica aristocràcia mercantil de Boston. La vida de la mare de Santayana podria donar per una extraordinària novel·la sobre el protagonisme decisiu de certes dones... (continuarà)

Jordi Galves
L'enamorada llança Miró enfilat a l’escala Jordi Galves
Jordi Galves
L'enamorada llança Moderns tanmateix Jordi Galves