És a dir, que si intentes visitar les restes més curioses del passat medieval de la capital et pots trobar amb un bon pam de nas. De la conquesta de Barcelona pels francs l’any 801 no en resta gairebé res de la primitiva capella de Sant Sadurní, d’on procedeix l’església de les Puelles de 945 —en temps del comte Sunyer—, i el monestir amb el claustre, un claustre que avui ja no hi és on va ser edificat. Aquest autèntic tresor arquitectònic va desaparèixer en 1873, desmuntat completament, i les seves columnes, arcades i el sòl sobre el que estava edificat, tot venut en legítima transacció comercial que indigna qualsevol. A l’actual església només queda l’arc d’una porta, que no és gaire res. Per sort es conserven tres arcs romànics del conjunt al MNAC i algunes altres restes al Museu Diocesà de Barcelona. Una de les portes romàniques del claustre es pot veure avui al Museu Santacana de Martorell, uns quants dels capitells al mas Can Soler de Sant Antoni de Vilamajor i, sobretot, el conjunt complet d’arqueria gòtica del sobreclaustre, més llarga que una de les originals, en una placeta enmig de Terrassa, al ras. La rapinya ho governa tot i no és l’únic cas de dispersió o de trasllat d’un claustre medieval. Val a dir també que algunes edificacions han estat salvades perquè han estat traslladades i reaprofitades, amb més o menys respecte sobre la destinació original per a la qual van ser pensats. Barcelona ha fet emblema de l’edat mitjana i, sobretot, del gòtic. S’entén, per tant, que traslladar o afegir elements arquitectònics medievals sigui una manera d’apoderar-se de la dignitat i de la brillantor mítica del període dels orígens. D’aquí neix la invenció del barri gòtic. En la història dels trànsits urbans de Barcelona no es pot oblidar que fins i tot les pedres viatgen. 

Això passa no només en el conegut episodi de la Casa Padellàs, salvada de la destrucció durant l’obertura de la Via Laietana i més tard reconstruïda, pedra a pedra, a la plaça del Rei. O en el trasllat de les façanes de les cases gremials dels Calderers o dels Sabaters a la plaça de Sant Felip Neri, on es poden contemplar avui i semblen originals. O en la reconstrucció de l’antic campanar de l’església de Sant Miquel —on ara hi ha la plaça— al carrer Aragó i en el reaprofitament de seva façana renaixentista a la façana lateral de la molt barcelonina basílica de la Mercè. O també en el sorprenent nomadisme arquitectònic del monestir de Santa Maria de Montsió, que passa del que actualment és el Portal de l’Àngel a la Rambla de Catalunya i, des d’allà a Esplugues de Llobregat. O, fins i tot, en del trasllat de la porta gòtica de l’antic convent del Carme a Sant Adrià de Besòs perquè avui deixi bocabadats els conductors de l’autopista veient-la allà enmig del no res, com un nudista fora de la naturalesa. N’hi ha més de casos com, per exemple, el de Santa Maria de Jonqueres, ara reubicat a la parròquia de la Concepció. Però el més increïble de tot és el que Barcelona n’ha acabat fent de dos claustres molt principals. El primer és la galeria renaixentista de la desapareguda casa Gralla del carrer de la Portaferrissa, més petita però amb formes molt semblants a les de la solana del palau de la Generalitat. Avui és —sencera i ben conservada— dins de l’edifici de la seu barcelonina de l’empresa Prosegur a l’Hospitalet, completament reconstruïda en el que havia estat un antic magatzem de pneumàtics Michelin. És d’una bellesa irreal, tota de pedra de Montjuïc, tota bellesa. El segon és el claustre del destruït convent de Santa Maria de Jerusalem, bastit on avui és el pàrquing de la Boqueria i reinstal·lat al pati del Col·legi Sant Miquel, entre els carrers de Rosselló i Muntaner. Es pot veure bé des de la piscina del gimnàs veí. El claustre no té ni font ni jardí sinó pintades a terra les línies gruixudes que assenyalen on és el mig camp, on es poden fer tirs lliures i de tres punts en els acarnissats partits de bàsquet que els alumnes disputen, qualsevol vespre, sota l’atenta mirada de les seves companyes femenines.

Jordi Galves
L'enamorada llança

Una Generalitat imperial

Jordi Galves
Jordi Galves
L'enamorada llança

Sant Pau del Camp

Jordi Galves