Catalunya és un terra de gustos uniformes, mirada recta i poques vacil·lacions. I no, aquest fet no és positiu. Musicalment, per exemple, costa trobar cinc grups d’èxit que escapin de la retòrica de l’ukelele i les frases fetes. Enteneu-me, aquestes bandes existeixen i són bones, però la seva música no les salvarà d’una trista evidència: o es converteixen en un fenomen com Rosalía, per exemple, o estan condemnades a ser garbellades per l’imaginari col·lectiu de les tietes catalanes. Aquestes, talment com si fossin Illuminatis, mouen els fils del nostre país per fer-nos empassar versos de Els Amics de les Arts, llibres de Xavier Bosch i il·lustracions de Pilarín Bayés. Tot és tan family-friendly que fins i tot Quim Masferrer sembla disruptiu. I estem parlant de Quim Masferrer, eh. Ni més ni menys.

Aquesta realitat, explicada sense escrúpols amb una seqüència de sentències categòriques que em passaran factura en un futur, es fa palesa en tots els camps artístics existents, també en el de la il·lustració.

Només així es pot entendre que els periodistes de Catalunya –entre els quals desafortunadament m’incloc­– hagin ignorat durant anys un geni com Joan Cornellà.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Joan Cornellà (@sirjoancornella) on

Amb la imaginació d’un pertorbat mental i el pols d’un dentista –però un dentista dels que no es posen guants– aquest il·lustrador de Blanes s’ha guanyat un lloc al cel (o a l’infern) gràcies a l’humor negre i absurd de les seves vinyetes.

I sabeu què? Omple sales d’exposicions arreu del món. Les omple de veritat. I no només això. Als japonesos, sempre disposats a deixar-se seduir per l’estrafolari, se’ls hi posa ben dura. Ho podeu buscar a Google, de debò. 

Però si us parlo d’aquest tros de cínic no és per les ereccions dels nostres companys nipons, és clar. Aprofitant el confinament, el protagonista de l’article es dedica a penjar il·lustracions sobre la crisi del coronavirus al seu Instagram. I són més crues, fresques i descarades que mai. Aneu-les a mirar. Ara mateix un japonès ja ha trempat. 

Oriol Mitjà metge coronavirus
El virus i els dies

Oriol Mitjà i les partícules encantades

Pep Antoni Roig
Neon Genesis Evangelion
El virus i els dies

La gràcia de no entendre res

Pau Cusí