Relaxada, enginyosa i a voltes divertida sense deixar de ser incisiva. Jeanette Winterson (Manchester, 1959) va demostrar aquest dimecres estar en plena forma en un hall del CCCB amb les entrades exhaurides des de feia setmanes. La visita de Winterson a Barcelona, que ha coincidit amb la presentació de la seva darrera novel·la, Frankissstein, ha creat expectació en el món literari perquè és una de les autores britàniques amb més renom i més trajectòria a les espatlles. També va ser rebuda amb gran entusiasme per la comunitat LGTBIQ, perquè la seva literatura ha estat considerada com a precursora en l'exploració dels límits de la identitat sexual i de gènere.

Jeanette Winterson © CCCB, 2019, Miquel Taverna

Winterson va començar la seva conversa amb la també escriptora i traductora Bel Olid assenyalant que "les relacions són complexes i la manera com projectem el que ens agradaria que fossin les altres persones acaba frustrant-nos. És tanta la complexitat de l'amor que no es pot dir que en una relació només hi hagi dues persones, sinó que hi trobem aquelles dues persones físiques, més les que voldrien ser, més les seves motxilles". 

Per si encara quedaven dubtes de la seva concepció de l'amor, als antípodes de la idea romàntica i naïf que s'ha venut habitualment, Winterson va fer referència als personatges que habiten Frankissstein com a personatges sacsejats, amb carisma i ambició de sobreviure al pas del temps. "Volia personatges que semblessin que podíem acabar coneixent, que ens acompanyin i acabin sent part de la nostra intimitat", va explicar l'autora.

Jeanette Winterson © CCCB, 2019, Miquel Taverna

Pel que fa a les desigualtats de gènere, Winterson es va mostrar especialment preocupada per l'ascens dels moviments de dreta i el neoliberalisme europeu. "Ens hem d'unir per tal de defensar els drets de les dones que pensàvem que havíem conquerit. I per això és molt important que des de l'esquerra es faci força per vèncer la dreta. Cal que ens mobilitzem"

"El que fa por del projecte de dretes és que ha aconseguit acollir a molta gent que se sentia exclosa i que acaba votant a la dreta perquè sent que no té res a perdre", va anotar Winterson.

Sobre per què ha escollit un tema sobre ciència i tecnologia per a emmarcar la seva darrera història, l’autora va explicar que es deu al fet que va fer una relectura de Frankenstein de Mary Shelley i també als avenços científics en els quals vivim immersos. “Vaig sentir una veu i la vaig deixar parlar. M’he adonat que en els darrers anys la nostra manera de viure ha canviat molt i això ho havia de traslladar a una novel·la”.

També va reflexionar sobre el  procés d’escriptura i va fer referència a la seva experiència com a docent: “Jo ensenyo a què els personatges parlin de manera real, que utilitzin un to de veu amb el que s’hi pugui connectar com a lector. És important això, que el diàleg flueixi a través de les diferents capes en els tons de veu dels personatges”.

Jeanette Winterson © CCCB, 2019, Miquel Taverna

L’experiència de la lectura és per a Winterson quelcom que va més enllà d’un exercici d’evasió. Va venir a dir que és humà buscar la manera de fugir de la realitat, perquè aquesta és cada com més complexa i frustrant. Però sovint la manera que trobem d’evadir-nos és poc saludable, com l’alcohol, les drogues, o fins i tot la religió. La lectura, en canvi, “és terapèutica, perquè ens tranquil·litza i ens permet fer un reset del cervell i de l’esperit”. 

“La pressió que sentim avui dia és tan elevada que hem de trobar temps per llegir i per cultivar la nostra vida privada. Això per mi equival al temps que dedico al meu llibre i a deixar anar la meva imaginació”.

I l’art no té res d’elitista, va voler puntualitzar. La literatura permet que les veus del passat sobrevisquin al pas del temps. “Serveix per reconfortar-nos en dies en què ens sentim sols. Abans de nosaltres ja hi ha hagut algú que ha perdut la seva parella, o que hagut de fugir de casa seva. Perquè compartir experiències ens vincula com a éssers humans”.

Jeanette Winterson © CCCB, 2019, Miquel Taverna

Winterson, que després de la conferència encara va atendre una cua de desenes de persones que demanaven que els signés el seu llibre, va concloure amb una reflexió sobre la necessitat de prendre partit en tot allò que ens envolta si volem canviar el món. 

“Avui en dia pots canviar moltes coses: el lloc on vius, la feina, el gènere, etc. El que no pots fer és canviar el temps en el que has viscut, i per tant has de prendre partit. Mai diguis que estàs cansada. Ves-hi.”

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat