Fa molts anys que li tinc l'ull posat a la figura de Pannonica. Kathleen Annie Pannonica Rothschild de Koenigswarter, altrament anomenada Nica o la baronessa del jazz. Els primers inputs que es poden trobar quan un comença a caure a l'univers de la senyora Rothschild és digne d'una sèrie d'aquestes de plataforma audiovisual.

Existeix un compliment de tots els tòpics i tabús de la societat blanca dels anys trenta als cinquanta. Una senyora adinerada de família burgesa, amb un pare suïcida, un matrimoni amb un senyor benestant, fills, una guerra entremig, una personalitat aventurer i un descobriment cap a un nou món que va ser el jazz i l'entorn negre en una societat racista.

Jazz confinament. Joel Codina

El món de Pannonica ja va ser ben curiós d'inici. És inusual tenir un pare amant de les papallones i les arnes, i que després de descobrir una nova espècie anomenada Pannonica, li posi aquest nom a la seva filla. Potser va ser una premonició, però Nica de Koenigswarter va volar com una papallona, trencant la seva gàbia d'or, la gàbia adinerada d'una societat blanca, dels anys trenta, quaranta i cinquanta, on els cànons i les lleis deien que una dona blanca havia de casar-se, fer família, quedar-se a casa, cuidar els nens i dedicar-se a viure bé, més encara si era adinerada.

Pannonica va necessitar volar, fer el seu camí, i fer això que a voltes la nostra societat ha posat tan de moda: si pots, sigues tu mateix. Pannonica va seguir els seus instints i després d'haver pilotat avions, participant en la II Guerra Mundial, ho va provar des de la França de De Gaulle fent de descodificadora, locutora i conductora de vehicles, i posteriorment ho va fer clandestinament a Àfrica, juntament amb el seu marit. En finalitzar la guerra i enmig de la postguerra tot havia canviat, es va separar del seu marit i va marxar a viure a Nova York. Una bogeria, segons el seu entorn i la seva vida anterior. Qui pot abandonar un camí benestant i ple de luxes? Només es viu una vegada, repetia Pannonica.

Jazz confinament

La baronessa del jazz, com va passar a ser més coneguda cap als anys quaranta, va entrar de ple al món jazz de la mà del pianista Teddy Wilson. A Nova York, a la seva nova vida s'envoltava d'artistes i pintors com Pollok De Kooning, però sobretot dels que ja eren i posteriorment passarien a ser els grans factòtums del moviment be bop com Art Blakey, Sonny Rollins, Miles Davis, Horace Silver, Sonny Clarke, Bud Powell o Kenny Dorham.

Però si hi ha dos noms que van agafats de la mà de la baronessa Pannonica al món del jazz: Charlie Parker i Thelenious Monk.

Charlie Parker, Bird, va morir una nit en plena rehabilitació. El pare del be bop era un addicte a tot, drogues, alcohol, sexe, menjar... tots els excessos formaven part de la seva vida quotidiana. Després de molts avisos, de moltes recaigudes, d'ingressos a centres i a presons, Pannonica va acollir uns dies a Bird al seu apartament de la cinquena avinguda a l'hotel Stanhope on s’hi allotjava. Parker portava uns dies fent cura, fent cas de tot el que no havia fet fins llavors i just allà, assegut al sofà de Pannonica mirant la TV, un vespre de l'any cinquanta-cinc, sense venir al cas, el cor de Charlie Parker va dir prou, es va apagar el saxo més famós, la veu més representativa del be bop.

Pannonica va ser una afeccionada al jazz, una amant del jazz, una mecenes. Tot aquests adjectius són ben certs, però Pannonica va poder ser el que volia ser. Va viure el que volia viure, desterrada d'una gran part de la seva fortuna, desterrada de les grans festes i de l'alta societat, va viure una vida plena envoltada de creadors, envoltada sobretot de músics de jazz, perquè ella volia i perquè ells en gran part la necessitaven a ella i els seus diners. Lionel Hampton va aprendre a llegir amb Pannonica i va destinar part de la seva economia a fer molt més honrosos els funerals de Bud Powell i Coleman Hawking.

Però si d'alguna cosa s'ha parlat de la famosa baronessa del jazz és de la seva relació amb el pianista Theleniuos Monk. La relació de la baronessa amb el pianista va estar sempre envoltada de tota mena d’especulacions. La primera trobada amb Monk està documentada a París, on la baronessa hi va anar expressament per escoltar-lo, que formava part de la grupeta de Miles Davis aleshores.

Jazz confinament. Joel CodinaJa

El romanç viscut per Pannonica i Monk va anar més enllà. No va ser només la relació de dos amants o dos amors trobats. Una relació combinada amb el beneplàcit de la dona de Monk, Nellie; una dualitat trobada i forjada amb els anys i les vivències, que va sobrepassar una certa normalitat, amb ajuts, mecenatge i un episodi ben estrany: Pannonica va fer creure a les autoritats que la droga que li havien trobat a Monk era seva, assumint-se les conseqüències. Nica va ser condemnada a tres anys de presó i a pagar una multa de 3.000 dòlars. Un cop fora de la presó, va pujar el grau d’implicació de Nica en l’obra del pianista: va arribar a escriure les notes addicionals al seu àlbum Criss Cross el 1963.

L'any 1982 va morir Thelenious Monk. Sis anys després ho va fer Pannonica de Rothschild de Koenigswarter, d'un atac de cor. Els seus setanta-quatre anys, una hepatitis, diferents accidents de cotxe i un darrer brot de càncer, van fer molt més dèbil encara el cor de Nica.

El seu nom estarà lligat per sempre al món del jazz, ja no només pel que va fer i com es va comportar, sinó també per la varietat de composicions fetes per a ella: "Nica", "My dream of Nica", "Blues for Nica", "Thelonica, Pannonica". Un personatge difícil de catalogar per als amants de les etiquetes, una dama de la vida que per sobre de tot va voler ser i va ser lliure, que va patir els insults i els menyspreus de la societat blanca americana, que es va donar al que estimava amb passió, i que va ser noble, excèntrica, visionaria, rebel, intensa però sobretot una apassionada del jazz

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
jazz confinament. Joel Codina
Jazz en confinament

Jazz de confinament: Lee Konitz

Joel Codina
Jazz confinament joel codina
Jazz de confinament

Jazz de confinament: Aurora Bertrana

Joel Codina