Com ens acostuma a passar als humans, ningú es podia imaginar que viuríem en primera persona una pandèmia. Segurament molts haguéssim elucubrat altres catarsis mundials, però no una pandèmia. Ja ho tenim això, els humans, elucubrem sobre coses que no passen i vivim coses que no elucubrem.

A aquestes alçades de tot plegat, convivim amb conceptes com Regió Sanitària, Estat d'Alarma o vocabulari com distanciament físic, mascaretes, guants... queda poca gent que no hagi patit els estralls d'aquest malaltia anomenada COVID-19. Una malaltia que ha atacat de ple i molt virulentament a persones vulnerables d'avançada edat i persones amb problemes respiratoris.

Una afectació global que ha fet accelerar moltes circumstàncies de la mort de milers de persones al món i que en l'entorn musical evidentment també hi ha deixat les seves petges sense cap classe de pudor.

La cantant Millie Small, representant de l’Ska; el cantant de soul i R&B, Sweet Pea AtkinsonFlorian Schneider-Esleben, pare del grup Kraftwerk de música electrónica; Dave Greenfield, teclista dels Stranglers o el germà de Carlos Santana, Jorge Santana, han estat alguns dels músics que han mort per aquesta malaltia.

La COVID-19 al jazz ha fet veritables estralls i durant aquests dies, que s'han convertit en mesos, hem anat vivint com ens arribaven les notícies fatídiques dels pitjors desenllaços que volem els humans, incloses les notícies de músics que ens deixaven per culpa d'aquesta malaltia.

Jazz de confinament/Joel Codina

He imaginat que en lloc de tenir un llistat amb els noms de cadascun dels músics morts, dels seus instruments, del que havien fet, de quins eren els seus treballs més rellevants, amb qui havien tocat o quants premis havien guanyat... he imaginat que en lloc de fer un article ple d'un recompte com si d'una avaluació de dades es tractés... he imaginat que anava a un concert (recordeu com eren?). Hi anava i era d'aquells que passen molt poques vegades a la vida, un All Star Reunion, com a vegades havia passat amb Coltrane, Sonny Rollins, Nina Simone i Thelenious Monk al Carnegie Hall.

He imaginat una plaça immensa a l'aire lliure que bé podria ser Vic o Reus. He vist cadires plenes de gent, centenars, milers de cadires, gent de peu, grups de gent en laterals. I al fons de la plaça hi he vist bars i terrasses plens de vida, de gent gran, de nens, de canyes i patates, de croquetes. He vist i imaginat que hi havia llum de dia, de tarda i de vespre, he imaginat que hi havia vida, molta.

Un escenari immens, d'aquells que fan servir els Rolling Stones quan decideixen reviure's. i una gran Big Band formada per quatre saxos, dues trompetes, dos pianos, tres guitarres, dos banjos, dues bateries, un cantant i, com no, dues estrelles convidades. Dinou jazzmans reunits en formació de Big Band fent rullar la maquinària del jazz, conjugant els estàndards dels més clàssics amb les versions més contemporànies i arriscades del moment.

Més de vint peces, més de tres hores de jazz, més que una All Star Reunion era com mirar-se fixament en un mirall i descobrir-se un mateix per dins, sense una intenció clara de jerarquies però amb els rolls ben marcats. Ningú per sobre de ningú, dinou jazzmans dalt d'un escenari reinterpretant jazz sense cap peça pròpia.

Jazz de confinament. Joel Codina

So What per encetar el primer set, Blue TrainStella by StarlightIn a Sentimental Mood, com un atac de raig brillant als ulls, com si d'una nau espacial es tractés, amb el saxo de Lee Konitz atacant sorpresivament per deixar pas a My Funny Valentine i All the things you are. Com si d'una edificació lliure però reeixida es tractés. La Big Band posava els fonaments per atacar Lester Leaps InCenterpiece i Parker's Modd. Cal destacar les mans d'Ellis Marsalis al piano i la trompeta de Wallace Rooney.

Sometime AgoAgua de Beber i Masquelero van portar les fusions més afros possibles, jugant amb les musicalitats brasileres per seguir construint aquesta nova edificació més enllà, amb el saxo de Manu Dibango i el contrabaix de Henry Grimes. Certa bogeria entre el públic quan el bateria Toni Allen, juntament amb el bluesman Lucky Peterson, van penetrar les ànimes dels assistents amb les versions de Song for my FatherRios Negroes i I Got a Woman.

El segon set va començar amb les dues guitarres de Jacques Pellen i John Bucky Pizzarelly revisitant Nuage i fent una versió completament lliure de CantaloupeBoogie Stop ShuffleCaldonia BoogieShout, Sister, Shout i Watermelon Man van encaminar el concert i tota la Big Band cap a les seves acaballes, fent gala d'una maquinària perfectament alineada i a ple rendiment. Una d'aquelles sensacions, quan un experimenta que tot és líquid, que tothom es mou per un camí més fort que el racional.

Jazz de Confinament/Joel Codin

Sense ser-ne conscients del tot van arribar els bisos i els crits del públic, i aquella sensació de final que un no vol que arribi mai s'apropiava del concert. Va ser el moment en què tres convidats de luxe, no afectats per aquest virus de la COVID-19 però que també volien ser-hi, vam voler participar en aquest concert i agafar posteriorment la mateixa nau que els altres setze músics. Els convidats d'excepció no eren ni menys ni més que McCoy Tyner, Litle Richard i Jimmy Cobb. Tots a dalt de l'escenari es van fondre tocant dues peces, Bye Bye Blackbird i When the Saints go Marching In.

El concert, la proposta musical havia estat un èxit i quan encara ressonaven les darreres notes musicals, aquesta Big Band, aquesta All Star Reunion pujava a la nau especial i espacial que els esperava no molt lluny de l'escenari per anar cap a altres planetes de l'univers i seguir fent gira i música, per seguir fent jazz i per seguir donant vida.

Lee Konitz, Wallace Rooney, Ellis Marsalis, Marcelo Peralta, Manu Dibango, Lucky Peterson, Henry Grimes, Giussepi Logan, Eddy Davis, Bubbha Thomas, John Bucky Pizzarelly, Mike Longo, Bill Whitters, Toni Allen, Victor Olaiya, Jacques Pellen i, com a músics convidats, McCoy Tiner, Litle Richard i Jimmy Cobb.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
jazz confinament. Joel Codina
Jazz en confinament

Jazz de confinament: Lee Konitz

Joel Codina