L'escriptora i artista Irene Solà (Malla, 1990), col·laboradora de La Llança, ha guanyat la quarta edició del premi Llibres Anagrama de novel·la en català amb la novel·la Canto jo i la muntanya balla. El jurat, format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé, ha elegit la novel·la de Solà, que serà guardonada amb 6.000 euros, d'entre una trentena d'originals presentats. 

Dues morts amb la muntanya com a protagonista

Mita Casacuberta, en nom del jurat, ha destacat la qualitat literària d'una novel·la que parla del mal, com a part de la condició humana, però especialment, universal, a través dels animals, les plantes i tot el món natural. La premiada, que no ha pogut assistir a l'acte de presentació a la premsa del veredicte perquè es trobava de viatge al Vietnam, ha explicat des de Hanoi que la novel·la explica els esdeveniments que passen en tros de món de muntanya prepirinenca i de frontera, entre Camprodon i Prats de Molló, a través de tots habitants d'aquest tros de món prepirinenc i els qui s'hi relacionen. Hi ha dues morts que ressonen a la trama. Primer, en Domènec, un pagès-poeta, que mort abatut per un llamp. I, vint anys després, la mort del seu fill Hilari en un accident de caça.  

El llibre s'estructura a través dels punts de vista i les veus narratives, d'homes i dones, però també d'animals, de bolets, de la tempesta, dels fantasmes, dels personatges mitològics i fantàstics i la pròpia muntanya "Aquest joc m'ha permès experimentar amb la llengua i la literatura per parlar des de totes les perspectives possibles. Hi ha episodis traumàtics del passat, com la mort de diverses dones condemnades per bruixes o el pas de la retirada republicana de fa 80 anys, o mitològics, com les dones d'aigua, tan habituals al nostre país i que sempre s'han explicat des de la perspectiva dels homes  que se n'enamoren". Malgrat la brutalitat de la naturalesa i aquest passat, Solà relaciona el seu llibre amb l'optimisme de la vida que tira endavant malgrat tot. El títol parteix d'un poema que escriu un dels personatges, però es relaciona amb aquest desig de posar en valor el valor de la paraula que fa ballar muntanyes.
 

Rodoreda i Víctor Català com a referents 

El temps present i el passat, a través de la presència dels morts i dels fantasmes, són també els ingredients d'una obra on, segons Casacuberta, hi ressonen moltes veus de la literatura catalana. "Hi podem trobar la millor Rodoreda, la de La mort i la primavera, i com a novel·la de muntanya, hi ha un compendi de tota la novel·lística catalana de muntanya. Fins i tot des d'un punt de vista irònic, hi ha el mal anomenat ruralisme, que al capdavall parla de la condició humana. Té la ironia de Rodoreda i Víctor Català, que moltes vegades no es té prou en compte" assegura la professora de la UdG. Per a Casacuberta, a més d'aquests referents, en l'obra de Solà també hi té un pes l'univers dels contes de la vora del foc, de les rondalles i la literatura popular.

Solà va guanyar el Documenta l'any 2017 per Els dics, la seva primera novel·la, "un artefacte literari" on explicava de manera fragmentada la història de tres generacions en un poble que ben bé podria ser el seu Malla natal, amb textos, en forma de conte breu, intercalats al llarg de la trama inventats i escrits per la protagonista, l'Ada, una noia de 20 i pocs anys que torna durant un estiu al seu poble després de viure tres anys a Londres. Precisament, Solà ha viscut els darrers anys a Londres, on ha treballat en el món de la gestió cultural i artística a la Whitechapel Gallery. Llicenciada en Belles Arts i màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Susex, l'any 2012 va guanyar el premi Amadeu Oller de poesia per Bèstia -editada per Galerada traduïda a l'anglès per la prestigiosa editorial Shearsman Books, i forma part del recull Mig segle de poesia catalana, del 1968 a 2018. L'any passat va portar a terme a La Capella el seu projecte artístic, Notes on a novel (That I am not going to write) or the swimming pool, or the hair, the herb and the bread, or the tomato plant, les notes per una novel·la que mai no escriurài que forma part del Projecte d'Entorns Digitals de Barcelona Producció 2017, de La Capella