Nascuda a Malla, un poble de 260 habitants de la comarca d'Osona, Irene Solà viu a Londres, on treballa en el món de la gestió cultural i artística a la Whitechapel Gallery. Entre dos mons tan diferents, com un petit poble rural -d'on Solà assegura que surten joves fent coses molt interessants en el món cultural i artístic- i una de les capitals mundials de l'art i la creació com és la capital del Regne Unit, hi ha un Erasmus que li va canviar la vida, mentre estudiava Belles Arts a la Universitat de Barcelona. "Volia anar anar a un lloc ben diferent i estava entre Turquia o Islàndia, però Turquia és un país mediterrani que em semblava massa proper al nostre i Islàndia va resultar ser un lloc absolutament punki" ens explica. A partir d'aquí, un màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex, a Brighton va ser decisiu per iniciar la seva carrera com a escriptora. L'any 2012 va guanyar el premi Amadeu Oller de poesia per Bèstia -editada per Galerada traduïda a l'anglès per la prestigiosa editorial Shearsman Books, i cinc anys després, el Documenta, un premi per a joves escriptors que en els darrers anys han guanyat autors com Bel Olid, Jordi Nopca, Alicia Kopf o Albert Forns, i que des de l'any 2013 edita L'Altra Editorial. Ho va fer el passat novembre amb Els dics, una obra experimental que Solà defineix com un "artefacte literari" que tot just acaba d'arribar a les llibreries. 

Tot i viure a Londres, Solà no deixa notar cap influència de la capital anglesa en una obra que situa en un poble que ben bé podria Malla, i que reuneix bona part dels seus interessos, En aquest sentit, destaca la reflexió sobre la narrativa. "És a dir, què vol dir explicar una història i quin poder té qui explica una història sobre qui és explicat". Una reflexió sobre el llenguatge i la narrativa en que Solà destaca la importància del joc i la diversió. Però, alerta, el joc -ben present en el seu vocabulari- no al·ludeix a quelcom infantil o mancat d'una profunditat intel·lectual, sinó que l'usa en un sentit proper a l'art visual, en que l'atzar, l'experimentació, la prova i l'instint són bàsics.

Els dics, la seva primera novel·la -que no serà la última- explica de manera fragmentada la història de tres generacions, amb textos, en forma de conte breu, intercalats al llarg de la trama inventats i escrits per la protagonista, l'Ada, una noia de 20 i pocs anys que torna al seu poble després de viure tres anys a Londres durant un estiu. Sobre els vincles i les circumstàncies semblants entre la seva biografia i la de la protagonista, l'Ada,  Irene Solà assegura que ha construït una companya, a la que, per exemple, Sola fa que li interessi l'autoficció. 

Solà explica que "de petita volia marxar a Londres a escriure i la meva mare em deia que escrivís del que veia cada dia. Ara que hi visc m'adono que podia escriure perfectament sobre tractors i porcs". Quan li preguntem sobre les seves influències i lectures, destaca la lectura de Víctor Català i la importància, pel que fa al tractament narratiu del món de pagès -un món al seu parer poc present en la narrativa catalana, "però que quan s'ha tractat s'ha tractat bé"-, de l'obra de Pep Coll, de qui recorda l'impacte de Dos taüts negres i dos de blancs. D'aquest escenari rural -un món que coneix de prop ja que s'ha criat en una casa de pagès amb gallines, porcs i d'altres bèsties- l'escriptora osonenca destaca a la seva novel·la com la vida i la mort són absolutament evidents i el paisatge i els seus colors en determinen l'imaginari. També uns animals de gran potencial simbòlic, a través de la mirada humana ben diferent entre qui hi viu a prop i qui no. "Jo hi tenia contacte diari amb els animals i amb la violència que es va generant al seu voltant". 

irene solà recitant londres (1)

Irene Solà recitant a Londres/Irene Solà

Per a donar forma definitiva a Els dics, la guanyadora del darrer Premi Documenta va trigar molt de temps. Tres anys de construcció sobre la base de treballar la novel·la com si d'un projecte artístic es tractés. "Això vol submergir-te, no tenir clar on anar i seguir cada idea o cada espurna instintivament, d'una manera juganera, acumulant centenars d'hores de material i experimentant amb el muntatge amb molt poca pressa per acabar construint una cosa que acaba tenint format de llibre, de novel·la" relata.

Molt semblant a aquest procés creatiu és el seu actual projecte artístic, Notes on a novel (That I am not going to write) or the swimming pool, or the hair, the herb and the bread, or the tomato plant. Com el seu nom indica són les notes per una novel·la que mai no escriurà i que es pot consultar en format google drive. Notes on a novel forma part del Projecte d'Entorns Digitals de Barcelona Producció 2017, de La Capella. Entrar-hi és descobrir cap a un centenar de pàgines amb esbossos, recerques, notes, apunts,  "metanovel·la" en la qual s'hi barregen dos viatges al voltant d'Islàndia amb jocs idiomàtics entre l'anglès i el català en que Solà vol mostrar els budells creatius d'una novel·la. A més, l'escriptora ha convidat a cinc escriptors a participar del projecte Maria Cabrera, Clàudia Pagès. Mikel Arboidiz, Michel Lawton i Veronica Gerber-Bicecci.  

Si Els dics és la seva primera incursió en la novel·la, Solà assegura que la poesia és la seva veu principal. Una poesia que defineix com a breu, punyent, amb una idea a cada vers. En aquest mateix sentit, vol deixar clara la importància de la oralitat. "M'agrada molt recitar i quan ho faig a Londres, ho faig en català i en anglès, i en aquesta darrera llengua és important que es mantinguin tots els sentits del poema. 

Sobre la situació creativa, cultural i artística del país, quan li preguntem com es veu des de Londres, Irene Solà -que deixa clar que malgrat ser lluny avui, vol tornar, que se sent molt vinculada a Catalunya i a la literatura catalana -és absolutament optimista. "S'estan fent coses molt interessants pel que fa a creació contemporània" deixa constància. El seu optimisme li fa sentenciar que "fins que no notis el punyal a les costelles, no cridis".