L'escriptora i editora Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) va ser nomenada el passat mes de setembre directora de l'Institut Ramon Llull. Llicenciada en Filologia Anglesa i amb un MBA per ESADE i la Universitat de Berkeley, hiperactiva i apassionada, ha combinat el periodisme amb la docència i la gestió cultural. Guanyadora del Premi Prudenci Bertrana per Faré tot el que tu vulguis (2013), Del seu pas recent per la direcció editorial dels diferents segells d'Enciclopèdia Catalana, en destaca especialment la creació de :Rata, on ha publicat La vegetariana de Hang Kang, El dol és aquella cosa amb ales de Max Porter, els dietaris de Sanmao o el darrer llibre en prosa de j.l.badal, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, premi Crítica Serra d'Or 2018. Ens trobem amb ella al seu despatx de la Casa del Baró de Quadras, en una tarda de divendres estival.

Iolanda Batalle Institut Ramon Llull - Sergi Alcàzar

Iolanda Batallé/Sergi Alcàzar

Fa deu mesos que vas arribar al càrrec. Com valores aquest període?

El 26 de juliol ha fet, efectivament, 10 mesos. M'agraden la complexitat i la intensitat, perquè és d'on surt el més interessant. I només qui ha dirigit aquesta institució entén realment la seva complexitat i intensitat. Una de les parts que la fa més complicada però, alhora, més interessant, és la seva governança singular. La directora de l'Institut no només depèn de la presidència de la Generalitat de Catalunya, de la Conselleria de Cultura i de la d'Exteriors, sinó també de l'Ajuntament de Barcelona i de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat i de la d'Educació de les Illes i el ministeri de Cultura d'Andorra. Aquesta pluralitat de forces polítiques, d'administracions i, fins i tot, d'estats, forma part de la gran complexitat de la casa, però, alhora, també és la mesura de la seva llibertat.

Ja tens el teu equip enllestit?

Al desembre es va incorporar en Francesc Serés com a director de l'Àrea de Creació, vam fer una promoció interna -que no s'havia fet mai a la casa- i Ariadna Puiggener és la nova directora de l'Àrea de Llengua i Universitat i vam ratificar la Izazkun Arretxe com a directora de l'Àrea de Literatura i Pensament. També he incorporat a l'Àlex Hinojo com a cap d'estratègia digital i vam canviar el gerent.

Va ser fàcil convèncer-te per dirigir aquesta casa?

Venint de 30 anys a la privada i com és conegut els darrers 20 dedicats al sector editorial, em va costar molt prendre la decisió d'acceptar la direcció del Llull. Jo imagino llibres encara ara. Per sort puc llegir en diferents idiomes i sovint penso que caldria traduir això o allò. M'hi vaig llançar perquè vaig veure que la consellera Laura Borràs creia molt en mi, que també hi creien el president Quim Torra i la consellera Fanny Tur de Balears, i en moments excepcionals -i és obvi que els moments són excepcionals- fer un retorn de tot allò que has après de la privada a la pública és molt necessari. 

Deies que imagines llibres. Va ser complicat deixar un projecte com el que tenies entre mans a Enciclopèdia?

Tinc experiència i m'agrada dirigir equips grans, he estudiat a ESADE a banda de la meva carrera de Filologia, però el fet de pensar que durant el temps que sigui no podré fer-ho encara em costa. Però alhora, el repte d'anar a fer gestió cultural d'alt nivell en temes de Llengua i Universitat, per exemple, em motiva molt, perquè jo sempre he tingut un vincle molt estret amb la docència, a diferents nivells, i m'apassiona.

Què et va acabar de convèncer?

Abans de ser editora havia estat periodista, havia treballat al Liceu, havia treballat amb la Fura dels Baus, a diverses empreses arreu del món. Sempre he viscut envoltada de moltes llengües i, fins i tot, diria que l'anglès és més llengua materna per mi que el castellà. He crescut en molts idiomes. D'alguna manera aquest càrrec uneix el que m'agrada i he fet: anar pel món, explicar el que és la llengua i la cultura catalanes...

M'agraden la complexitat i la intensitat, perquè és d'on surt el més interessant

Iolanda Batalle Institut Ramon Llull - Sergi Alcàzar

Iolanda Batallé/Sergi Alcàzar

El fet que vinguessis del món privat, quins canvis de mentalitat t'ha permès introduir en l'organització de l'Institut?

Des del primer dia he sentit que tenia tot el suport a l'hora de crear un bon equip de direcció per a l'Institut Ramon Llull. L'equip em sembla excepcional: Una persona com l'Anna Puiggené, amb 18 anys d'experiència a la casa, portant Llengua i Universitats, la Izaskun Arretxe amb tota la seva experiència al sector editorial i aquí, amb Literatura i Pensament, i en Francesc Serés, que amb ell incorpora l'experiència de Faber, que també s'incorpora al Llull. He introduït dos canvis fonamentals: La part digital, que fa que el mapa del Llull no sigui físic, sinó digital, i he nomenat una nova gerent.

Aquest equip i tu, què voleu impulsar?

Sobretot una nova manera de fer, impulsant la transversalitat. Que ningú vagi pel món enviat pel Llull sense intentar cobrir totes les disciplines que treballem o les coses que tenim el Llull. I al costat de la transversalitat, quan vens de la privada el que pots aportar és la idea d'eficiència. Tot allò que fem ha de ser eficient. Quan el Llull va a la Fira de Buenos Aires, Bolonya o Frankfurt, el més important que hi fa és sembrar. No en aquell any, si no quantes traduccions vindran a posterior, per exemple. Eficiència, transversalitat i que les coses passin. Per a mi la idea que no es pot fer una cosa perquè és impossible o perquè sempre s'ha fet d'una determinada manera, no existeix.

Has fet que el Llull treballi més en xarxa?

Internament i externament. Estem fent una gran inversió de temps en pensar com tots els antics alumnes que han passat pel Llull, és a dir, per totes les Universitats amb qui col·laborem, poden estar connectats en xarxes. I no només això, sinó com aquestes persones que han estudiat en un moment o altre català poden tenir al Llull un pont per connectar amb empreses privades d'aquí i del món on aplicar els seus coneixements. Que vegin que estudiar català no és una qüestió de crèdits o de curiositat: poden ser traductors, lectors, poden treballar en gestió cultural, etc.

Treballeu a llarg termini?

Estem treballant en unes línies estratègiques del 2019-2022. Sé que el meu càrrec és de confiança i, per tant, no puc saber si hi seré l'any 2022, però penso que per poder fer una feina ben feta es necessiten almenys 4 anys per desenvolupar-les. De tota manera, hi sigui o no, estem marcant uns objectius, no només negre sobre blanc, sinó també a la pràctica. I aquesta idea també és pròpia del sector privat.

En aquest sentit, quins objectius has pogut complir?

Haver incorporat Faber, el digital o mobilitat interna, són, de moment, objectius que ja han anat més enllà de negre sobre blanc.

El canvi en la gerència és una fita important?

Va ser molt necessari. La casa té 17 anys i sempre hi havia hagut el mateix gerent. Hi ha hagut 8 directors i un sol gerent. Quan vols canviar coses, a vegades també cal canviar persones, i en aquest cas era un canvi important per poder implementar el projecte. També era important que la nova gerent fos una dona. Sovint s'espera que un gerent sigui un economista o un advocat, però en aquest cas l'Antònia Andúgar és una persona que sense ser economista ni advocada, ha fet de gerent en altres institucions. El primer encàrrec que té és millor els circuits. Simplificar. En aquesta casa hi treballen més de 70 persones, però moltes persones molt ben preparades dediquen massa temps a la paperassa. I el que toca és simplificar.

Per a mi la idea que no es pot fer una cosa perquè és impossible, no existeix

Iolanda Batalle Institut Ramon Llull - Sergi Alcàzar

Iolanda Batallé/Sergi Alcàzar

Parlaves de la tasca de sembrar que es porta a terme amb aquestes fires, com la de Buenos Aires. En concret d'aquesta, què en podrem recollir?

A Buenos Aires els parlava de Frankfurt, que ja fa 12 anys, i els deia que esperava que d'aquí a 12 anys el director o directora que em succeeixi pugui dir que des de la Feria del Libro de Buenos Aires s'han pogut fer més coedicions, més traduccions, que molts editors d'aquí tinguin distribuïdors allà, que la distribució millori, etc. La missió més clau d'aquesta casa és posar en contacte gent. Perquè, al capdavall, ens enamorem d'una cultura o d'una llengua per aquella persona que ens la fa conèixer. El que ha permès Buenos Aires és que, durant tres setmanes, escriptors, traductors, il·lustradors d'aquí i d'allà han pogut mirar-se els ulls.

Què és el que enamora més de la cultura catalana?

La defensa de la diversitat és el nostre valor més gran. Defensar la nostra llengua i la nostra literatura és defensar la diversitat. Per la situació actual i per la que ens ha tocat viure històricament. Després hi ha una cosa que ens fa molt únics i que hem de fomentar molt més i donar a conèixer més que és com s'agrupen i fan pinya els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Aquest esperit cooperativista de Catalunya. Després hi ha qui s'enamora de la cultura catalana mirant Merlí, pel Barça o per Rosalía.

De fet, quan va sortir la cançó en català de Rosalía hi va haver comentaris a Twitter de fans que volien aprendre català.

"Necessito aprendre català, ja!" deia algun. Bé, doncs aquestes són les formes més recents d'enamorar-se d'una llengua com el català. Per altra banda, pensar que hi ha 150 Universitats del món que ensenyen català i literatura i cultura catalanes és emocionant. D'aquestes 150 el Llull col·labora econòmicament amb 90, i per tant, 60 ho fan amb els seus recursos. L'altre dia vam reunir els nous professors i jo els vaig dir que allò era el més important que fèiem al Llull. Molt més que la presència a la Biennal, que ho és molt.

Aquests professors fan una feina de formigueta, a les antípodes dels grans esdeveniments.

Durant dos anys -prorrogables- estaran fent la feina d'enamorament de tu a tu. Aquests professors tenen la força de fer que això s'estengui. I, alhora, la incorporació del digital al Llull ha de permetre que la gent pugui aprendre el català de les noves maneres que s'està fent, en un moment en què les Universitats perden pes en aquest camp.

Com s'equilibra la tasca de formigueta amb els grans esdeveniments?

S'equilibra amb molta feina i entenen que les dues coses són molt necessàries. Quan hi ha una Fira de Frankfurt, Bolonya o Buenos Aires o ara que volem ser a Spotlight de Londres l'any 2021, la feina de l'àrea de Literatura i Pensament és més visible i té un aparador magnífic, però la feina important, de fons, és el que fa la gent d'aquesta àrea cada dia. Estar en contacte permanent amb els editors, amb els traductors, ajudar a formar traductors... I després d'una fira d'aquestes que, evidentment fa d'aparador i plataforma, la feina important és anar teixint. Un dels reptes que plantejo és que tothom entengui que tot és important, valuós i necessari, perquè al final, tot està relacionat.

Ens enamorem d'una cultura o d'una llengua per aquella persona que ens la fa conèixer

Iolanda Batalle Institut Ramon Llull - Sergi Alcàzar

Iolanda Batallé/Sergi Alcàzar

A la Quadriennal de Praga hi vau portar un projecte de l'Institut del Teatre que parlava de l'1-O

A la Quadriennal de Praga col·laborem amb l'Institut del Teatre, igual que ho fem amb la Sala Beckett o d'altres institucions, i aquest projecte el van preparar els alumnes i va tenir ressò, però per nosaltres el més important és formar part de la Quadriennal de Praga, l'esdeveniment més important quant a escenografia. Si això té ressò, doncs, perfecte, però no li donem més volada de la que té.

Algun periodista deia que era un nou èxit de la diplomàcia cultural catalana...

L'Institut Ramon Llull té la governança que té. Per tant, el que els individus del Llull pensem o defensem -i el que jo penso és públic i notori- és a banda de la feina del Llull.

Com s'equilibra aquesta governança? Com conviuen els diferents matisos que hi ha?

Nosaltres estem defensant la llengua i la cultura de València, Illes Balears, Principat, Andorra, etc. I no ens ocupa ni ens pot ocupar res més.

Està previst que València entri al Consorci del Llull?

Els valencians més propers em diuen que no ho aconseguiré.

Ets optimista, però?

Aquesta és una de les meves batalles des del primer dia. Crec que va ser la primera setmana de ser al càrrec que ja em vaig reunir amb el conseller Vicent Marsà i la directora general Carmen Amoraga, i breument amb el president Ximo Puig. Allà vam començar a parlar-ne. De tots els càrrecs que hi havia fa deu mesos, els representants valencians són els únics que no han canviat, perquè des que sóc al càrrec han canviat pràcticament tots els càrrecs. De tota manera, si no aconseguim això, sí que volem col·laborar més. Sempre que fem alguna cosa volem que hi siguin presents. Hi siguin o no oficialment, la voluntat sí que és seguir col·laborant com fins ara. Per exemple, dins la xarxa Faber que impulsarem i que volem estendre a tot arreu dels Països Catalans, i que obrirà la primera residència a la tardor a Andorra, estem valorant obrir una delegació a Palma i una a València.

Com és la relació amb el Cervantes? Hi ha qui diu que la feina que feu l'hauria de poder fer el Cervantes...

En aquesta taula on som ens vam reunir fa un mes i mig amb el director del Cervantes, Luis García Montero, amb qui tinc una relació cordial, més enllà dels nostres càrrecs, el director de Cultura del Cervantes, el poeta i traductor Martín López Vega, que va ser traductor de Valter Hugo Mae del portuguès al castellà a :Rata. Una de les primeres persones amb qui em vaig reunir la primera setmana de ser al càrrec va ser amb ell, i vam decidir coordinar els nostres tècnics. En aquesta reunió de fa un mes, hi havia també Etxepare, del País Basc, i el Consello da Cultura Galega. I vam decidir que en faríem una amb representants asturiants i portuguesos. Hem de col·laborar més, però partint dels nostres objectius. I quins són els nostres objectius? Portar la llengua i la cultura al món en un moment en què la divisió entre interior i exterior s'està desdibuixant i Qualsevol projecte l'hem de pensar en clau internacional. Si pensem en clau de compartir, crèixer i d'ajudar-nos, hem de col·laborar Llull, Cervantes, Etxepare, gallecs, asturiants, portuguesos, etc. Després, ja veurem quin encaix hi trobarem.

Continua sent més fàcil estudiar català als Estats Units que a les Universitats de l'estat espanyol?

No, aquest tòpic el podem trencar. A l'estat espanyol treballem amb un gran nombre d'Universitats, on la resposta ha estat molt bona. L'interès per la llengua, la cultura i la literatura catalanes a les Universitats espanyoles ha crescut.

Des del primer dia una de les meves batalles és que el País Valencià entri al Llull

Iolanda Batalle Institut Ramon Llull - Sergi Alcàzar

Iolanda Batallé/Sergi Alcàzar

Què suposa la incorporació del projecte de Faber i la seva conversió en una xarxa.

Per mi era clau per trencar aquesta dinàmica dins-fora per donar a conèixer la cultura catalana. Quan vaig arribar aquí encara es creia que per a fer això s'havia d'enviar persones de qualsevol disciplina d'aquí al món. Amb Faber o amb la trobada d'editors que es fa al voltant de la Setmana del Llibre en Català, hem fet entendre que tots els qui arriben d'arreu i s'estan en una residència o participen en unes activitats nostres, quan tornen a casa seva estan exportant el que han conegut. L'enamorament del qual parlàvem. Faber incorpora això, i a més, és una residència amb la qual poden col·laborar totes les àrees del Llull: Llengua, Literatura, Creació... I no només això, sinó que permet la vinculació amb el CCCB, amb el consolat i l'Institut Francès, etc. Tenim una missió difícil -i donar conèixer el català no és com fer-ho amb l'anglès o el francès- i no podem posar-nos límits. Això Faber ho té molt integrat.

Us dediqueu a les Arts Visuals, Cinema, Teatre, Disseny, Música, ... no només Literatura, que sembla el que tothom pot vincular més tradicionalment al Llull...

Des de fa 10 anys qui porta el Catalonia in Venice, tant pel que fa a arquitectura com a arts visuals, per exemple, som nosaltres. Per nosaltres és tan important fer de llevadora i donar a conèixer el treball de compositors joves, com Marc Migó, un compositor molt jove que està estudiant a la the Juilliard School of Music, que continuar donant suport a Jordi Savall o el Quartet Casals. Sempre hem de mantenir l'equilibri entre fer descobrir Miró, Rodoreda, Casals i, alhora, fer de llevadores. Això que com a editora m'ha ocupat molt des del Llull crec que es pot fer des de totes les disciplines.

Volia parlar de la importància de la traducció.

És un dels eixos principals del Llull, juntament amb la feina d'ensenyar el català al món.

Quines són les darreres traduccions que heu sumat?

No és tant la quantitat, que també. L'any passat vam tancar l'any amb la xifra de més de 150 traduccions de literatura catalana. Però no és tant la quantitat sinó amb quines editorials col·laborem. Que Gallimard, que Penguin, que Actes Sud ens demanin consell per traduïr obres al català, per exemple, és molt important. I, alhora, que cada vegada traduïm a més idiomes i publiquem a més països. Per tant, una de les missions més importants del Llull és crear nous traductors en com més idiomes millor. Per exemple, un dels reptes són les traduccions a les llengües asiàtiques: japonès -on tenim en Ko Takawa, però cal que tingui relleu-, xinès o coreà. O alguna altra, com el turc.

Més que un número de traduccions, el més important és que Gallimard, Penguin o Actes Sud ens tinguin en compte

Iolanda Batalle Institut Ramon Llull - Sergi Alcàzar

Iolanda Batallé/Sergi Alcàzar

Voleu obrir noves delegacions? Ara n'hi ha quatre.

Nova York, Londres, París i Berlín fa 10 i 11 anys que es van obrir. A les primeres reunions que vaig tenir amb el conseller Maragall vaig dir-li que seria bo que quan tinguessin la necessitat de tenir un delegat de cultura a les delegacions, fos un delegat del Llull.

En teniu alguna al cap?

Estem treballant per obrir una delegació a Roma, però amb la pròrroga de la pròrroga en la qual estem instal·lats, pressumiblement no la podrem obrir fins a l'any vinent. Se n'estan valorant d'altres, conjuntament amb Cultura, Exteriors, etc.

Parles de pressupost. Feu miracles amb el pressupost?

Aquí i a qualsevol lloc els pressupostos són limitats. Sempre defenso que el més important és tenir uns projectes, presentar-los i defensar-los, i ja trobarem els diners per fer-ho. De moment, el 2019 ens n'hem sortit i la consellera Borràs va entendre que per Buenos Aires, per l'aposta de Faber i per l'àrea de digital calien 700.000 euros més i això se'ns ha defensat. Amb aquest ajut, els diners que ja hi ha i una col·laboració una mica superior de Balears hem pogut desenvolupar els plans d'aquest any. L'any vinent? Ho estem batallant perquè l'any vinent la gran preparació serà el London Spotlight. L'any vinent, al febrer, serem també amb Correntes d'Escritas, que se celebra a Portugal.

S'acaben de celebrar les 33es Jornades Internacionals per a Professors de Català a Palma, amb un èxit notable.

Per a mi la llengua és la columna vertebral del que fem. És l'essència i l'ànima del Llull. Per mi, a més, han estat les meves primeres jornades i crec que tenen una funció clau perquè per uns dies podem tenir tots els professors junts. Durant aquests dies hem pogut parlar, conèixer-nos, d'una manera molt directa i com que són tan importants cal dedicar-los tot aquest temps. Les jornades han estat 4 dies de trobada de tota aquesta gent que fa possible el miracle que la llengua, la literatura i la cultura catalanes arribi arreu i és un moment de compartir reptes i projectes.

Una de les iniciatives del Llull que ha generat literatura per ella mateixa són les beques per a escriptors a l'Art Omi – Ledig House, organitzades amb la Fundació Han Nefkens, ...

Ha generat molta literatura! I tant! De fet, aquí tenim el Francesc Serés que és antic resident a la Ledig House, una experiència que apareix a La pell de la frontera. Ell diu que crea Faber inspirat en aquesta experiència i és una manera de tancar el cercle que Faber acabés al Llull. En aquest sentit, al final més que les institucions, cada vegada són més importants les persones que creuen en el que fan i en el que volen fer.

Com us abstraieu del soroll polític per poder treballar amb mirada a llarg termini.

Com et deia, jo ja vaig assumir el càrrec sabent que era un càrrec de confiança...

I que cada dia podia ser l'últim.

Evidentment, sabent que cada dia pot ser l'últim, però això ja passa a la vida. I jo tinc tendència a viure la vida a fons, perquè tot és una oportunitat per aprendre, per crear, per posar el petit granet de sorra. Però, ens abstraiem dels alts i baixos ambientals treballant molt, creient molt en el que fem, posant-hi molta il·lusió i confiant en tots els qui formen el Llull. En aquest sentit, a l'hora de marcar estratègies Llull hi han de participar tots els treballadors, no només els directius, perquè és una casa amb gent que pot aportar moltíssim. I entenen que l'estratègia està viva, vivim en el canvi i hem de gestionar aquest canvi.

El teu nom va ser a les travesses per rellevar Laura Borràs com a consellera de Cultura. Et planteges aquest repte?

Et contestaré el que vaig dir en aquell moment. És un honor que pensin en tu quan fa 30 anys que estàs treballant en el sector cultural, però jo sóc molt de projecte. Igual que vaig ser 9 anys a Random House, amb la Núria Cabutí, i vaig ser 9 anys a Enciclopèdia amb l'Albert Pèlach, creant el que vam fer, ara mateix el meu projecte és aquest, el Llull. On sóc útil, després de deu mesos, és al Llull defensant aquest projecte que estem fent i portant-lo endavant. A partir d'aquí, hi ha coses que no depenen de mi i la vida ja farà el que hagi de fer.

Jo vaig assumir el càrrec sabent que era un càrrec de confiança i que cada dia pot ser l'últim 

Iolanda Batalle Institut Ramon Llull - Sergi Alcàzar

Iolanda Batallé/Sergi Alcàzar