Alicia Kopf, l’artista-exploradora, ens va endinsar als pols a través del projecte Àrticantàrtic, l’exposició Seal Sounds Under the Floor -a la galeria Joan Prats, 2013- i el llibre Germà de gel, premi Documenta publicat per L'Altra Editorial l'any 2016. Aquest últim, actuava com a diari de recerca d’una obsessió per les expedicions polars i com una autoficció al voltant d’una família amb un germà glaçat. Enguany, Kopf se’ns endú a l’espai. I ho fa a través d’una nova exposició, Speculative Intimacy,que es pot trobar a la galeria Joan Prats, fins al 31 de juliol, i que pròximament prendrà també forma de llibre.

Speculative Intimacy Dibuixos cortesia d'Alicia Kopf i la galeria Joan Prats,

Com ja va fer en relació amb el pol nord i el pol sud, on no ens demanava que agaféssim roba d’abrigar, un trineu i un grapat de gossos i ens arribéssim a l’Àrtic, Kopf no ens demana que ens posem el vestit d’astronauta i sortim de l’atmosfera per veure la Terra com un balí. Si no que proposa un viatge a indrets absolutament inhòspits i desconeguts des del pensament i la intel·ligència, i també des de la metàfora. Aquesta idea, queda clarament reflectida en una paret de la sala, en què l’artista imprimeix i exposa tot un seguit de correus electrònics on manté correspondència amb Agustín Fernandez Mallo (físic i escriptor) i Carlos Pobes (físic i divulgador científic). Kopf ratlla en negre les parts íntimes i personals d’aquests e-mails però ens permet llegir els seus intercanvis d’idees, dubtes i preguntes al voltant dels forats negres i blancs, de l’amor en relació amb les teories físiques o de la gravetat negativa (una força que a grans distàncies sembla separar les masses en comptes d’unir-les). En definitiva, un món de teories i fenòmens, preguntes i respostes, totalment desconeguts tant per l’artista com per la majoria de nosaltres. I és que a Kopf li agrada especialment alimentar aquesta fascinació pel desconegut, pel que amb feines entenem o som capaços de desxifrar (talment l’impuls que deu moure molts dels científics que investiguen l’univers), i es dedica precisament a investigar, llegir, buscar, preguntar, apropiar-se, reescriure o redibuixar algunes d’aquestes teories, esquemes o dibuixos, que ocupen bona part de les parets de la sala.

Però Kopf acostuma a anar així de lluny (els pols, l’espai...) per investigar el que té més a prop, o fins i tot, més dins (no oblidem que el títol de l’exposició és Speculative intimacy, que podríem traduir com a “intimitat especulativa”). Ho explica ella mateixa a un dels correus que envia a Pobes: “las exposiciones me sirven de acicate de investigación cada tanto, y paralelamente voy tejiendo el material narrativo, habitualmente relacionado con algo que me afecta de un modo vital, físico diría (lo llaman autobiográfico pero me parece un mal termino; todo arte es autobiográfico), para componer lo que después será , por el mero trabajo de selección de materiales, una ficción. Una ficción que intenta apresar algo verdadero desde el punto de vista emocional, eso sí.”

speculative intimacy Marta de Muga

Si Germà de Gel era una autoficció que repensava la figura d’un germà amb autisme i de la progressiva congelació de les relacions familiars, a Speculative Intimacy, Kopf ens fa una incipient proposta en forma de vídeo (dic incipient perquè com hem comentat, també està treballant en un llibre), que juga amb la possibilitat d’una ciència ficció emocional que vol explicar nous relats sobre les interaccions entre cossos humans i no-humans. En aquesta peça de vídeo, que és el colofó final de l’exposició, a la sala del fons, on trobem un llit blanc i una pantalla, hi descobrim la relació entre una dona (la ballarina Núria Guiu Sagarra) i un dron que la visita, gairebé com si s’hagués (o es pogués) establir una relació emocional i física, entre ells. En una habitació blanca i buida, entre futurista i desolada, on només hi ha un llit, una solitària Núria Guiu rep les visites d’un dron volador de llums vermells i, de tant en tant, parla amb un cleverbot (una pàgina web dotada d’intel·ligència artificial) per fer-nos repensar la intimitat, d’afecte, la subjectivitat, i fins i tot d’escalfor, l’empatia o la privacitat. Tecleja:

Què és la intimitat?

La intel·ligència artificial respon:

Quan estem a prop.

Núria Guiu repeteix la pregunta: Què és intimitat?

La intel·ligència artificial li dona una resposta diferent aquest cop:

Una comprensió del control.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
A la sala d'exposicions de Can Felipa, antiga fàbrica tèxtil del Poblenou, hi descobrireu fins al 20 de juliol, l'exposició Captures: The Shooting of the Future de l'artista Oscar Holloway
Art contemporani

Els ulls que miren les bèsties

Irene Solà
Passió segons Pepe Sales/Irene Solà
Exposicions

La passió segons Pepe Sales

Irene Solà