Els afeccionats al jazz i sobretot al jazz flamenc van poder gaudir el passat divendres d'un directe inèdit, una proposta adhoc per aquest nou format del Cruïlla XXS. Una trobada inèdita com està sent aquest any 2020 i un directe propulsat i impulsat per aquest nou Cruïlla XXS, amb totes les normes i mesures de seguretat, amb els espais molt ben trobats i on les diferents propostes d'aquest nou festival estan molt ben reeixides.

Antonio Lizana Chano Domínguez no són pas desconeguts per als afeccionats al jazz i al jazz flamenc. Lizana ha recorregut els grans festivals i sales de jazz catalanes. la Nova Jazz Cava de Terrassa van ser dels primers a portar-lo a la seva cava, i posteriorment en una edició del Pícnic Jazz, el festival de Jazz de Barcelona i inclús el Festival de jazz de l'Ametlla del Vallès han ajudat a fer que aquest versàtil, potent, creatiu i genial músic comencés a ser reconegut en terres catalanes.

Chano Domínguez és santo y seña del jazz flamenc, el referent per antonomàsia, el mestre que ha fet grandiosa en les seves tecles la fusió entre jazz i flamenc, reconegut per tots, col·laborador en pràcticament tots els projectes amb regust aflamencat que li han passat per la cara. El nom de Chano és sinònim de jazz flamenc. Martirio, Enrique Morente, Jorge Pardo, Carlos Benavent, Paquito D'Rivera, Javier Colina o Tomatito són alguns dels noms més representatius dels qui han col·laborat amb el Chano. També en termes més comercials, Chano és l'autor de la banda sonora de la pel·lícula Calle 54 de Fernando Trueba.

Lizana i Chano Domínguez han establert llaços i amistat arran de l'estada dels dos músics de Cadis a Nova York, on Lizana ha col·laborat amb diverses formacions; d'entre elles, la Big Band d'Arturo O'Farril, fill de l'emblemàtic trompetista i líder de la música afro-cubana Chico O'FarrilSnarky Puppy o Marcus Miller, que ja l'ha coronat com el nou rei del jazz-flamenc.

Lizana i Chano Domínguez/Jenn Diaz

L'actuació del passat divendres, al recinte de l'Hospital de Sant Pau, passarà a la història per diferents motius. El primer és aquesta pandèmia i totes les derivades, que mostra com arriba a ser de difícil veure dos músics dalt d'un escenari, cosa que uns mesos enrere era part de la nostra normalitat. El segon, que, fruit d'això, Chano Domínguez va oferir al Cruïlla XXS el seu primer concert de desconfinament després de quatre mesos allunyat dels escenaris i deixant de tocar en prop de dos-cents concerts que ja tenia tancats. El tercer és que passat, present i futur del jazz flamenc del país es van trobar en format de duo i expressament per primera vegada i de forma inèdita en un escenari amb un projecte previ treballat. S'ha de dir que anteriorment, a Madrid, Lizana havia coincidit amb Chano Domínguez i va ser convidat a tocar quatre peces amb un testimoni de luxe com Jorge Drexler. El quartés que corrien els rumors que de cara a setembre, i amb la residència actual ara de Chano a Barcelona, hi han opcions de treballar un projecte més reeixit d'ambdues parts.

El concert va transcórrer per un immens riu de propostes que circulaven per reinterpretacions de repertoris propis de Chano i Lizana, així com Camarón de la Isla. Cal destacar la personal revisió de l'standard de Sam RiversBeatrice, on els dos músics gaditans van oferir una gran part del seu potencial i diàleg improvisat.

Gairebé dues hores d’un concert molt ben travat, amb les complicitats obligatòries de qui no ha portat el seu projecte encara a ulls del respectable, amb mirades i compassos d'espera per entrar de nou a les melodies originàries després dels llargs solos, sobretot de Chano Domínguez. Dues hores de jazz flamenc pur, de cante, dues hores del mainstream llibertari de les tecles del Chano Dominguez, on el domini de les dues mans a les tecles és irradiant, així com la seva extrema utilització pedalera.

Una darrera versió de l'"Inolvidable", el famós bolero de Julio Gutiérrez, que s'ha fet més famós per les interpretacions que van fer en el seu dia Diego El Cigala, Bebo Valdés i Fania All Stars, i que va servir per tancar aquesta inèdita i inoblidable trobada. Un concert extraordinari i històric a la ciutat comtal que perpetua un cop més les tecles de Chano Domínguez i consolida i sentencia al jove Antonio Lizana com la veu líder actual i futura del jazz flamenc.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat