La coberta del còmic Pretty Deadly és una de les obres exhibides a la recomanadíssima exposició Feminismes! ,del CCCB. Dibuixat per la gallega Emma Ríos i creat per Kelly Sue DeConnick, l’obra hi apareix com un dels exemples contemporanis d’art fet per feministes catalanes i espanyoles. Més enllà de la bellesa de la coberta, Pretty Deadly és un còmic trepidant, que barreja elements del folklore estatunidenc amb pinzellades de terror per teixir narracions complexes que llueixen d’allò més gràcies a l’ofici de Ríos. 

La història resultant és tan curiosa com ho és l’editorial que la publica, Image Comics. Com bé afirma el web especialitzat en còmics Zona Negativa, Image és l’editorial independent de còmics més important dels Estats Units. No només pel volum de vendes, sinó també per l’originalitat de les propostes. La raó, explica el web Zena, és que els autors conserven el control creatiu i els drets intel·lectuals de les seves obres, fet que els atorga més llibertat que no pas la que tenen a Marvel i DC, les grans editorials del sector, on els creadors solen treballar-hi per encàrrec.

Image Comics, amb una trentena d’anys de vida, va passar una època de penúria econòmica durant els noranta. El nou mil·lenni va esdevenir un revulsiu: l’editorial va publicar The Walking Dead, sèrie de zombis creada per Robert Kirkman, la qual es va convertir en el primer gran èxit de l’editorial. L’any 2012 és el torn de Saga, una multipremiada òpera espacial de Brian K. Vaughan i Fiona Staples protagonitzada per dos amants de races alienígenes enfrontades que s’escapen per cuidar la seva filla.

La voluntat de subvertir les representacions de raça i gènere més presents en la cultura de masses és una constant a moltes obres d’Image. The Wicked + The Divine, de Kieron Gillen i Jamie McKelvie, està protagonitzada per personatges amb identitats de gènere i sexualitats fluïdes. La premissa de la història és d’allò més suggeridora: cada noranta anys, els déus es reencarnen en mortals i, al cap de dos, moren. Aquest cop li ha tocat el torn a estrelles del rock i el pop. Al còmic hi trobarem personatges inspirats en David Bowie, Rihanna, Prince o Daft Punk. Per la seva banda, Redlands, de Jordie Bellaire i Vanesa R. Del Rey, planteja què hauria passat si algunes bruixes haguessin derrotat els humans que les volien cremar. Finalment, ODY-C, de Matt Fraction i Christian Ward, converteixen l’Odissea en una psicodèlica epopeia galàctica protagonitzada per personatges amb el gènere contrari al dels presents a l’obra d’Homer. Així doncs, Odisseu esdevé Odíssia. 

L’editorial fins i tot s’ha atrevit a qüestionar els seus propis personatges. El 2012, va llançar una nova versió de la superheroïna Glory. De la mà de Ross Campbell, el personatge va experimentar un canvi d’imatge. De la típica superheroïna amb cos d’actriu porno i poca roba, l’amazona espacial va passar a lluir un cos hipermusculat, ple de cicatrius, protegit per una armadura. 

La diversitat corporal també la veiem aBitch Planet (Kelly Sue DeConnick, Valentine De Landro). Penélope, lesbiana, negra i grassa, és una de les caps visibles d’un grup de dones que inicia una revolta al planeta presó on estan recloses. En una societat distòpica, el planeta de les meuques és aquell indret on hi van a parar les dones no complaents, les que són massagrasses, lletges o lesbianes per una societat futurista que tracta la meitat de la població com si fossin les mestresses de casa de classe mitjana dels Estats Units dels cinquanta.

L’èxit definitiu d’Image és que, en un gènere artístic que sembla dividit entre el còmic i la novel·la gràfica, esdevenint aquesta última sinònim de complexitat argumental i qualitat visual, els còmics de l’editorial, igual que els seus personatges, posen en qüestió les categories sobre les quals jutgem l’art. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat