Les parets, a simple vista despullades, d'Il Salotto de la Blueproject Foundation creen un petit laberint amb infinits punts de fuga i recorreguts que es dissolen entre les paraules impreses sobre un fons blanc o gris. Les característiques parets grises de la sala d'exposicions comparteixen espai amb altres blanques tangents creant un espai diàfan i completament vuit. Eus aquí el concepte de l'exposició: sense imatge, de l'artista Ignasi Aballí (Barcelona, 1958). L'artista català juga amb la paraula i el concepte d'imatge, entre allò definit i allò inexpressable. Aballí reflexiona sobre la presència i l'abast d'una imatge (com una obra d'art), a partir de paraules i el seu significat. Un plantejament compartit per la fundació, que es resol amb aquest encàrrec realitzat a l'artista de treballar específicament amb la dimensió espacial de la sala.

Ignasi Aballí Sense Imatge/Roberto Ruiz.jpg

Ignasi Aballí davant un dels seus conceptes a sense imatge/Roberto Ruiz

sense imatge es compon bàsicament de dos elements diferenciats però alhora completament relacionats. D’una banda, una intervenció arquitectònica que altera la percepció de l’espai expositiu i el seu recorregut sense deixar d’estar-hi completament integrada; de l’altra, puntuant aquest recorregut i damunt de les parets, paraules que, situades a l’altura dels ulls, es revelen davant de la mirada de l’observador i que expliquen per què en el seu lloc no es presenta una obra.

Les imatges sense imatge

El visitant transita per l'espai interioritzant els conceptes escrits amb plantilles a les parets, tots ells referents a l'absència d'imatge. Conceptes com absent, efímera, esborrada, amagada, immaterial, inexistent, secreta, no vista o buida són els que es desperten a la ment del visitant quan s'enfronta a una exposició aparentment sense cap mena d'imatge. Però aquesta primera impressió no és ben bé correcte, el llenguatge és precisament una forma d'imatge. Més enllà de les icones dibuixades a les parets mitjançant aerosols negres i tipografies, els conceptes que cadascuna d'elles il·lustren crearan sobre el visitant una imatge mental que il·lustri cadascuna d'elles.

Ignasi Aballí Sense Imatge/Roberto Ruiz

Sense imatge/Roberto Ruiz

És en aquest moment on esclata el gran joc d'Abellí: com podem nosaltres, com espectadors i visitants, materialitzar dins la nostra ment conceptes mancats en tot moment d'imatge? Per cas podem imaginar amb una imatge el no-res? Segurament sí, segurament tots tinguem alguna eina dins la nostra ment per materialitzar el no-res. Som éssers visuals i vivim lligats al poder de les imatges, però segurament tindrem 7.594 milers de milions d'imatges per il·lustrar aquest concepte, tantes com habitants al planeta.

En la trajectòria d’Ignasi Aballí és freqüent la utilització de paraules, com a text i com a imatge. La relació que la paraula i el seu significat estableixen amb el suport s’ha explorat àmpliament en diferents obres. Una sèrie de llenços pintats amb un color sobre el qual se’n superposa la descripció o les diferents denominacions d’un color escrites damunt de la pintura servirien d’exemple. En altres casos, els llistats de paraules —normalment retallades de diaris i disposades en un ordre determinat (alfabètic, numèric, repetitiu...) o classificades en funció de criteris diversos— també estan molt presents en la seva manera d’entendre o desxifrar el món que l’envolta, qüestionant l’estructura lingüística del coneixement. Com diria Foucault a Les mots et les choses, “El que correspon al saber no és veure ni demostrar, sinó interpretar”.

Ignasi abelli Roberto Ruiz

Sense imatge/Roberto Ruiz

La mostra, comissariada per Renato Della Poeta, Cristina López Morcuende i Pedro Torres, es podra visitar fins al 9 d'agost de 2020 a la Blueproject Foundation de Barcelona. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat