El festival BarnaSants i el Tradicionàrius celebren el dissabte 16, a les 21h, a l'Auditori, un concert d'homenatge a Pete Seeger, el llegendari cantautor, en el centenari del seu naixement (un centenari que no vol ser "de palau" sinó "sortit des de la base", segons els organitzadors). L'espectacle serà liderat pel grup Tren Seeger. I es comptarà amb molts convidats: Quico Pi de la Serra, Gemma Humet, Joana Gomila, Pep Gimeno "Botifarra" i el Grup Coses. El festival s'ha presentat a la premsa a la bodega Nou Llopart, perquè en aquest local Pete Seeger hi va improvisar un concert, el 15 de febrer de 1971, en prohibir l'autoritat governativa l'actuació que havia de fer a l'Escola d'Enginyers de Barcelona.

foto Pete Seeger Llopart

El concert improvisat de Seeger a Barcelona.

Esperit de revolta

El concert en honor a Pete Seeger no vol tant reproduir els temes d'aquest músic, com recuperar el seu esperit, el d'un home compromés, perseguit, exemplar . El grup Tren Seeger ha aprofitat els vells temes del cantant traduïts al català. En alguns casos ha recuperat les velles adaptacions que apareixien als cançoners escoltes, però en d'altres ocasions n'han fet noves versions, perquè les velles no eren molt fidedignes. A més a més, han volgut adaptar els temes a la societat actual. En total es cantaran 20 temes de Seeger, que volen fer ser un repertori dels diferents estils de Seeger, des de This Land is Your Land fins a Preciós amic, passant per Where Have All the Flowers Gone i If I Had a Hammer. Aquest concert s'ha plantejat com una defensa dels valors compartits pels dos festivals que organitzen el festival (Tradicionàrius i BarnaSants) i que Pete Seeger va encarnar: la música i activisme social, la música i la terra, la música i l'ecologia...

1280px Pete Seeger2   6 16 07 Photo by Anthony Pepitone wikipedia

Seeger en 2007. foto: Anthony Pepitone.

Seeger, un mite internacional

Seeger va néixer el 1919 a Nova York, fill d'una violinista i d'un musicòleg. Des de molt jove va començar a tocar el banjo de cinc cordes i es va començar a decantar per la música tradicional. Va passar per la universitat, on va entrar en contacte amb les ideologies esquerranes. No va poder acabar els estudis i va integrar-se al grup Almanac Singers, de clar caràcter sindical. Va afiliar-se al Partit Comunista i va ser perseguit pel McCartisme. Als anys 1960, amb el boom del moviment hippy, Seeger va esdevenir un ídol dels grups contraris a la guerra del Vietnam i favorables als drets dels afroamericans, i va ser el referent per a músics més joves com Joan Baez, Bob Dylan o Peter, Paul & Mary. No va abandonar mai la defensa de la justícia, la llibertat i la pau. De fet, Pete Seeger va ser convidat a la investidura d'Obama, junt amb Bruce Springsteen, per cantar This Land is Your Land. Seeger va ser el compositor de cançons de protesta que van esdevenir mítiques, com el Where Have all the Flowers Gone. Però també va popularitzar algunes cançons populars, com l'afroamericana We Shall Overcome o la cubana Guantanamera. Diuen que va ser el més íntegre i exemplar dels cantautors, que cantava a fàbriques i barris. A més a més, va denunciar el pensament hegemònic nord-americà i va adaptar cançons d'arreu del món. Als 89 anys encara estava en actiu i va gravar un disc i va liderar una campanya en defensa del riu Hudson.

El músic nord-americà més català

Les cançons de Seeger van arrelar profundament a Catalunya. La seva influència va arribar a través de Xesco Boig, qui va anar a viure als Estats Units i al Canadà i va conèixer Seeger, qui el va influir molt. A partir de Boix, la música de Seeger va arribar al Grup de Folk. Algunes dels temes de Seeger es van convertir en hits per a auditoris infantils i juvenils, i qualsevol que rasqués una mica la guitarra coneixia algun tema de Seeger, traduït al català (sovint sense saber ni tan sols que eren cançons de Seeger). És tot aquest bagatge el que va permetre, el 2018, constituir el Tren Seeger, amb cantants influïts per l'ídol nord-americà. De fet, fins al 24 de març a l'Arts Santa Mònica s'hi pot veure l'exposició Si veieu el vent d'on ve, que en molts casos mostra l'herència seegeriana a Catalunya.

Respecte absolut

"El primer disc que em vaig comprar era de Seeger", explica el cantant Arturo Gaya, del grup  Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, un dels impulsors del concert. "He begut molt de Seeger, i no només del seu repertori", explica: "D'ell en vaig aprendre els drets civils, la defensa del riu, l'antibel·licisme...". "Per a molta gent com jo, Pete Seeger és el gran referent de la música del poble, vingui d'on vingui", recorda... I lamenta la seva mort: "Ens vam quedar una mica orfes amb la mort d'un home que deia que amb el banjo podia derrotar l'odi, que creia que amb les cançons es podia fer un món millor"...

Un concert mític

Seeger va arribar a l'estat espanyol convidat per Raimon, per fer una gira de quatre concerts. L'actuació de Terrassa, després de passar per Sant Sebastià i Sevilla, va crear una certa tensió, perquè va haver-hi crits, banderes i consignes de protesta. En conseqüència, el governador civil de Barcelona va decidir prohibir el concert a la universitat, i va comunicar-ho tan sols una hora abans de l'inici, quan ja hi havia molt públic concentrat. Això va derivar en protestes i fortes càrregues de la policia, els grisos. Pete Seeger volia, malgrat tot, actuar a Barcelona, i van decidir portar-lo l'endemà al local dels pares d'un estudiant, que tenien una bodega a Sants: el Bar Llopart, on de tant en tant s'hi feien actuacions. No es va fer cap publicitat i es va fer el concert a l'hora del vermut. Van assistir-hi unes 30 persones, a més a més dels clients habituals del bar. Es va gravar un cassete, i amb els diners de les vendes es va intentar finançar el viatge de Seeger. Diu Sebi Llopart, germà de l'organitzador del festival, que Seeger enviava cada any una felicitació de Nadal als Llopart.

El retorn, legal, de Seeger

Seeger era amic de Xesco Boix, de Raimon, de Pi de la Serra... I li va recar molt no poder fer un gran concert a la capital catalana. El cantant tornaria més tard a Barcelona. El 1978 Seeger va anar a la festa del Treball, del PSUC, amb el Xesco Boig fent-li d'intèrpret. I el 23 d'abril de 1993 Raimon, en el seu gran concert al Palau Sant Jordi, va voler compartir escenari amb Seeger, i el va convidar a actuar amb el seu net: Tao Rodríguez Seeger. Van interpretar dos temes mítics: We Shall Overcome, el gran himne dels drets civils nord-americans, i La Brigada del Quince, una cançó de la guerra civil.

 

Foto de portada: Seeger al 1986. Josef Schwarz.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat