Després de la crisi del Crexells, tocava que l'Ateneu fos notícia per fets positius. Feia temps que la Sala Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès no mostrava un ple tan absolut com el d'ahir al vespre. ns Fins i tot hi va haver periodistes que van quedar a fora -i algun fora de servei que va atansar-s'hi- d'un acte que va congregar una bona representació del gremi de la lletra: Manuel Cuyàs, Ignasi Aragay, Xavier Folch o Joan de Sagarra. Però, sobretot eren els lectors els qui s'aplegaven de manera entusiasta per participar en l'homenatge a l'escriptor, músic i articulista Josep Maria Espinàs, promogut per l'Ateneu a instàncies del joveníssim i actiu ponent de Filosofia Jordi Jiménez i el seu adjunt, Joan Ramis, fill de l'editora de La Campana Isabel Martí. L'acte, presidit per l'encara flamant consellera Laura Borràs, ha comptat amb la intervenció del professor de Literatura Catalana Contemporània, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Girona, Xavier Pla, i el professor d'Estètica de la mateixa universitat, Xavier Antich

"El passat no li ha interessat mai"

Pla ha evocat conceptes vinculats amb Espinàs, com els noms de Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Camilo José Cela o Miguel Delibes; capçaleres com Destino, Avui o El Periódico, o ressons musicals del Barça o la Nova Cançó. Però, malgrat aquesta mirada a la llarga i fructífera trajectòria de l'homenatjat, l'acte ha discorregut lluny dels camins de la nostàlgia i de l'evocació del passat. "Espinàs no ha escrit mai unes memòries i no li ha preocupat el fet de dona run relat de la vida literària, autojustificar-se" ha assegurat Pla. Ho ha reblat afegint "el passat -i el futur- no li ha interessat mai, només el present, el viscut des d'aquest present, sense cap nostàlgia i amb una autèntica joia de viure". Situant-lo com un gran escriptor europeu de la segona meitat del segle XX i, aprofundint en el valor dels seus llibres de viatges 'a peu', Pla l'ha situat al costat d'autors com Claudio Magris, autor d'El Danuvi, i pel que fa a les novel·les com un precedent de Francesc Serés, Toni Sala o Sergi Pàmies.

foto 3369778

"Jo sóc el que m'he fet jo"

Aquesta introducció ha permès a l'escriptor barceloní -nascut el 27 de març de 1927 al carrer Aragó, tal com ha especificat- reivindicar amb una lucidesa sorprenent  la seva manera de ser al món, sense esperar res, sense programar mai res. Això li ha permès que a la seva edat encara puguin sorprendre'l amb actes com aquest. "Sempre m'ha apassionat la realitat i no he tingut mai grans ambicions. Només he volgut ser una cosa tan senzilla com jo mateix".

 Malgrat que va començar a publicar als anys 50, Espinàs ha volgut fugir d'etiquetes, de grups, de modes. "He arribat als 91 anys sense tenir creences literàries. Quin escàndol!" ha afegit amb la seva ironia característica, definint-se com "jo sóc el que m'he fet jo". En un món ple de persones que saben qui són, ell ha preferit dir d'ell mateix que és una persona "vulgar, molt anàrquica, poc segura i gens recomanable" que sent "polipersona" i, per tant, "poliescriptor". "Si intento fer un resum de la meva vida només em surten tòpics, no em surt res interessant per al lector. He tingut molta sort de conèixer gent que ha intentat comprendre'm i m'ha ajudat a entendre'm i a ser conscient que existeixo i que faig l'ofici que m'agrada fer des dels 14 anys", ha afegit.

"Pensar una mica, fins que pensar es converteixi en un hàbit"

Xavier Antich ha recordat la lectura del primer article que va llegir d'Espinàs, a la contraportada del primer número del diari Avui, el 23 d'abril de 1976. Uns articles on el va sorprendre la presència del jo de l'escriptor. "Molts l'hem llegit per trobar-nos l'Espinàs" ha assegurat amb la devoció de lector, com els que ocupaven la platea i amfiteatre de la sala d'actes de l'Ateneu. El professor de la UdG ha destriat les lliçons d'escriptura i de vida que ha trobat llegint llibres com El meu ofici, d'on hi va descobrir la senzilla ensenyança de "pensar una mica, fins que pensar es converteixi en un hàbit".

La consellera de Cultura Laura Borràs ha evocat moments compartits amb Espinàs, amb amics comuns com Francesc Sanuy, en dinars al restaurant Lázaro, i lectures com La vella capitana, de ressons baudelairans. Espinàs, que ha volgut la darrera paraula per donar les gràcies i, en aquest món on sempre es diu que tot va malament, afegir-hi un "molt bé", ha assenyalat que es troba al costat d'aquella gent que intenta que Catalunya "tingui allò que ha de tenir. Sense esguerrar-ho, construint i que vosaltres, jo no, ho pugueu veure".

foto 3369782