“A cinc mesos d'unes eleccions que donaren un triomf net, indiscutible, a les esquerres, a cinc mesos de la formació d'un Govern, representant autèntic de la legalitat republicana, uns militars, uns feixistes, confosos amb els moros i amb les tropes mercenàries del Terç, s'aixequen en armes contra la República. Són els defensors de l'"ordre". Els defensors de l'ordre que, en un moment de follia, obren la resclosa de totes les exaltacions, de totes les violències.

Altra vegada, el país tenyit de sang. Ningú no pot preveure què sortirà d'aquesta terrible convulsió. La insensatesa de la reacció, irremissiblement abocada a la derrota, pot provocar, aquesta vegada, un daltabaix sense precedents en la història d'Espanya. La Revolució, que fins ara havia estat, a còpia de tants esforços, controlada i dirigida dintre la quadratura legal de la democràcia, ¿on anirà a parar?

Caigui tota la responsabilitat, la terrible responsabilitat del que pugui esdevenir, sobre aquests folls que en nom de l'Espanya derrotada a les urnes, volen implantar la dictadura dels señoritos, la dictadura anticatalana”

Aquestes paraules profètiques del periodista Josep Maria Planes en el seu darrer article (“Nit de vetlla”) publicat a La Publicitat el 19 de juliol de 1936, quan la guerra civil era un fet, han tornat a ressonar aquest dissabte a la freda obaga de Collserola, al peu de la carretera de la Rabassada, dins el terme de Sant Cugat del Vallès, a prop d’allà on aquest manresà il·lustre va ser assassinat fa 81 anys pels pistolers de la FAI. Ben cofats de barrets i bufades i suportant el fred amb les mantes preparades per l’ocasió, un nombrós grup d’admiradors del periodista, amb una notable presència manresana, s’han aplegat al mirador de la Font Groga –com els llaços que molts dels presents lluïen, un detall que no ha passat per alt l’alcalde de Manresa Valentí Junyent– en un homenatge impulsat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el consistori manresà i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, com a penúltim acte de l’Any Planes. Hi han assistit a més de l’alcalde de la vila natal de Planes, la regidora de cultura de Manresa Anna Crespo, el regidor de Medi Ambient de Sant Cugat Joan Puigdomènech, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana i l’editor i diputat electe Quim Torra i el vicedegà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Morros. Entre els manresans, l’exconseller Josep Huguet. L’acte d’homenatge l’havia de presidir el president Carles Puigdemont –periodista abans que polític– i els darrers esdeveniments i la situació d’empresonats i exiliats s’han fet presents de manera explícita en els parlaments, i implícita, en el cap de molts dels presents que pensaven què n’hauria escrit Planes de tot plegat.

Durant l’acte, en que s’han llegit diversos textos de Planes i el Quartet Brossa ha interpretat cuplets de l’època, s’ha col·locat una placa, dissenyada per Ramon Maria Jounou, que recorda el seu assassinat, quan només tenia 29 anys. Planes era molt jove però havia despuntat com un dels representants més notables de l’edat d’or del periodisme català, l’introductor del periodisme d’investigació a Catalunya i havia esdevingut un dels cronistes de referència de la política, l’esport, la cultura i la mundanitat catalanes dels anys republicans. “Planes era l’essència del periodisme”, així l’ha definit el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas.

“Planes era l’essència del periodisme”, així l’ha definit el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, que ha recordat que la primera víctima de la guerra no és la veritat, sinó el matís

Acabat l’acte, mentre els presents entraven en calor amb una beguda calenta a les mans, el també periodista i excorresponsal de guerra ha recordat que la primera víctima d’una guerra no és la veritat, com se sol dir, sinó el matís. Josep Maria Planes és el matís de la nostra memòria històrica democràtica. Un home que va viure de pressa, fidel als seus valors de catalanista, republicà i, sobretot, home lliure, i aquesta llibertat d’esperit el va portar a enfrontar-se amb tots els intolerants que no apreciaven aquesta llibertat, tal i com ha glossat el seu biògraf Jordi Finestres. Com a director d’El Be Negre va tenir problemes amb els Escamots d’Estat Català, que no gastaven massa ironia, i com a periodista de La Publicitat va despertar les ires dels anarquistes de la FAI, de qui va denunciar la confusió entre delinqüència i ideologia. Des de Solidaridad Obrera el van amenaçar de mort i, finalment, el 24 d’agost un escamot d’incontrolats de les anomenades “patrulles de control”, esdevinguts ja els amos del carrer, va descobrir-lo en el seu amagatall i el van dur a la Rabassada, on li van clavar set tres al cap.

Els intolerants disfressats de revolucionaris van silenciar al periodista, però també silenciar-ne la memòria. La mort d’un periodista republicà i catalanista, enemic del feixisme i tot el que representaven els militars revoltats, per part dels qui, presumptament, formaven part del bàndol republicà, ha estat massa incòmode, però alhora, revelador de les contradiccions del nostre passat. Les seves darreres paraules escrites van ser que “el qui en aquestes hores greus no estigui d'una manera decidida al costat de la Generalitat, és un traïdor. Un traïdor al qual li exigirem comptes”. Per fi podem rendir comptes i situar Planes, la seva vida i la seva mort, al lloc que li correspon.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat