"Pintor nacido en mi tierra/Con el pincel extranjero [...] Aunque la virgen sea blanca/Píntame angelitos negros" cantava Antonio Machín, el popular músic cubà que triomfava a la ràdio espanyola dels anys 40. Des de la Model, l'artista Helios Gómez va aplicar a l'encàrrec del pare Lahoz, el capellà de la presó, de decorar una capella allò que demanava el cantant de les maraques més famoses. Va pintar els àngels i la Mare de Déu de la Mercè i Jesús com a gitanos, amb alguns dels seus companys de presidi postrats als seus peus. Aquella darrera obra d'un artista que complia una condemna il·legal pel seu compromís polític, acabaria sent un manifest vital com a gitano, llibertari i avantguardista. Ara, l'exposició Helios Gómez. Dies d'ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d'avantguarda, a la Virreina, permet recrear una obra que va desaparèixer sota capes de pintura de l'antic preventori i recuperar la curta però intensa vida d'un artista estretament vinculat a Barcelona i al seu temps.

05 Capella Gitana Fresc frontal copia

Capella gitana d'Helios Gómez, a la presó Model

Nascut a Sevilla l'any 1905, va créixer entre pinzells i proclames anarquistes, amb l'epicentre al Kursaal, lloc de reunió artística i política en una ciutat on es barrejava al carrer la devoció popular de tocs gairebé pagans, amb la iconoclàstica més anticlerical. Un medi singular que va ajudar a formar un "artista realista, populista i d'avantguarda, activista polític i gitanista militant, comunista llibertari i flamenc dels que canten i ballen", segons Pedro G. Romero. Al Kursaal Gómez, que ja estava vinculat a la CNT mentre col·laborava a la revista Mediodía del liberal catòlic Rafael Laffón, va exposar les seves primeres estampes futuristes de la Setmana Santa, abans del seu periple europeu, que el portaria a París, Brussel·les, Amsterdam, Viena, Moscou o Berlín, on va conèixer les darreres novetats artístiques i on va publicar Dias de ira, a benefici de l'AIT. Dias de ira, una novel·la gràfica sobre el cicle de lluites que va de la Dictadura de Primo de Rivera a la imminent caiguda de la monarquia, superposa referents del futurisme amb el flamenc, els toros i els passos de Triana que tan bé coneix Gómez, amb elements abstractes, constructivistes i realistes.

HeliosIra

Helios Gómez i Ira Weber al seu estudi de Moscou 1932-1933.

En l'agitadíssim primer bienni republicà, Helios Gómez estreny el seu compromís polític ingressant al Partit Comunista sense deixar de ser mai un àcrata. L'any 1932 va ser convidat a participar en el Congrés Internacional d'Artistes Proletaris que se celebrava amb motiu dels vint-i-cinc anys de la Revolució d'Octubre. Allà hi descobreix el reconeixement de la cultura gitana, però també la repressió ferotge de l'estalinisme. Les seves obres exposades al Museu Puixkin –de les que en sortirà La revolución española, el seu segon llibre– són censurades, les seves intervencions públiques vigilades i  fins i tot la seva companya Ira Weber s'afegirà a la llista de desapareguts al Gulag.

Helios Gómez Mundo Obrero 1931

Cristo repartiendo las armas entre los reaccionarios/Mundo Obrero, 19 de novembre de 1931.

Company d'exili i conspiració dels presidents Macià i Companys durant la dictadura primoriverista i col·laborador de capçaleres catalanes com L'Opinió o La Rambla –on publica per entregues el reportatge La vida a l'URSS. Dos anys entre bolxevics– Helios Gómez va ser detingut i empresonat després dels Fets d'Octubre en els quals havia pres part, i és empresonat al tristament cèlebre vaixell Uruguay. Alliberat, viatja a Brussel·les on edita ¡Viva Octubre! Dessins surt la Révolution Espagnole, un pamflet en la línia goyesca dels desastres de la guerra que prefigura la seva obra de guerra. Però Helios Gómez, que havia fundat i presidia el Sindicat de Dibuixants de Catalunya, no és empunya només el pinzell, sinó que el 19 de juliol baixa a les barricades fusell en mà. Organitzador de la columna Ramon Casanellas, formada per gitanos com ell, al Front d'Aragó, participa en la fracassada operació Bayo per recuperar Mallorca. Però el seu passat anarquista li passa factura a mesura que els comunistes guanyen poder i influència, expulsat del PCE després de matar un capità comunista en un enfrontament al front d'Andújar de resultes d'una mesura disciplinària que Gómez com a comissari polític jutja exagerada, s'integra com a milicià de cultura la 26a Divisió Durruti, amb la qual abandona Espanya.

Evacuacion

Després de passar pels camps de Vernet i Argelers, és traslladat a Algèria d'on pot retornar amb un salconduit. Expulsat de Sevilla per noves denúncies, sembla possible un retorn a una certa normalitat artística i cultural –fins i tot a una militància clandestina– en plena postguerra barcelonina. Funda la Casa d'Andalusia amb un militar franquista, exposa a la galeria Arnaiz i pinta els murals de la Residència Sant Jaume i el Jazz Colón. Però, noves persecucions el porten a la Model, on hi pinta la Capella Gitana, tot taral·lejant Angelitos Negros, sense abandonar mai el seu esperit rebel i la seva identitat gitana. Mort l'any 1956, poc després de sortir de la presó, durant anys el seu fill Gabriel ha reivindicat la figura i l'obra paterna, que es pot resseguir en l'exposició comissariada per Pedro G. Romero, mentre no hi ha notícies sobre una hipotètica recuperació de la Capella Gitana a la Model, tancada com a presó des del 2017.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat