Les relacions entre els Països Baixos i Catalunya són estretes i llunyanes i tenen moments brillants com l'arribada de Johan Cruyff al Barça i l'empremta que va deixar al Barça i a la ciutat. Però, si hi ha un altre holandès que, després de viatjar per mig món i establir-se a Barcelona, ha marcat també una etapa decisiva de la cultura catalana aquest és Han Nefkens (Rotterdam, 1954), un dels mecenes i col·leccionista d'art més destacats del nostre país. Ens rep a casa seva, on es respira amor per totes les expressions artístiques, i conversem en català, una llengua que -a diferència del seu compatriota- Nefkens domina a la perfecció.

Han Nefkens - Sergi Alcazar

M'agrada començar les entrevistes parlant dels orígens de les persones amb qui parlo...

Són d'origen holandès, però vaig marxar-hi després d'acabar els estudis. Vaig anar a Egipte, a França i, posteriorment, a Estats Units, Mèxic i, finalment, a Barcelona.

Quants anys fa que viu a Barcelona?

Més de deu anys!

Què hi va trobar a Barcelona?

Crec que sovint és la ciutat la que et capta i no pas tu que captes la ciutat. Viatjant pel món vam tornar a Barcelona i vam veure que aquí s'hi podia viure molt bé. 

Vostè pot comparar...

Clar! Un porta una part de tots els països on ha viscut. D'Holanda, per exemple, en tinc moltes coses, però ja no tantes, ja em considero més llatí que de l'Europa del Nord. M'agrada molt Mèxic, per exemple.

És un país decisiu per a vostè...

Hi vaig conèixer en Felipe, la meva parella, i és normal que m'estimi molt Mèxic. Però, a més, és on vaig aprendre castellà. I una llengua és la clau per accedir a una cultura. És més que una eina per comunicar, sinó que es diu moltes coses sobre una cultura a través de les paraules que s'utilitzen, les paraules que no existeixen...

A Barcelona hi va aprendre català

El problema és que si comences a parlar català, com a estranger, la gent et parla automàticament en castellà. És molt difícil practicar-lo.

Com arriba a Mèxic?

Vaig acabar els estudis a Filadèlfia i vaig fer un tour per l'Amèrica del Nord, el Carib, Mèxic, etc... I em vaig quedar a Mèxic per començar un curs d'escriptura creativa. Poc després hi vaig conèixer en Felipe i vaig començar a treballar com a professor d'anglès -com tots els estrangers a Mèxic- fins que vaig esdevenir corresponsal de ràdios i diaris holandesos. Era l'època dels sandinistes a Nicaragua i la guerra a El Salvador i hi havia molt d'interès per les notícies de Centreamèrica.

Li he de preguntar per la SIDA, perquè la descoberta que era seropositiu li va canviar la vida...

El 19 de novembre de 1987 quan em van donar la notícia i vaig haver de marxar de Mèxic, perquè no hi havia mitjans mèdics per atendre la malaltia. A vegades em pregunto què deuria passar a les persones que els van donar la notícia el mateix dia que jo i que no han tingut la mateixa sort que jo. Vam anar a Estats Units i, després, a Europa, pensant que els darrers anys de la meva vida els volia passar a prop de la família. Els darrers anys de la meva vida ja són 31 anys!

Quan em van dir que era seropositiu, l'any 1987, vaig tornar a Europa per passar els darrers anys de vida. I ja en son 31!

Han Nefkens - Sergi Alcazar

L'art deu haver format part de la seva vida des de petit... 

El meu pare, que va morir fa tres setmanes als 99 anys, era arquitecte i li interessava molt l'art. L'art clàssic holandès dels segles XV i XVI. I sempre havíem tingut quadres i escultures a casa. 

En quin moment decideix que l'art formarà part de la seva vida?

L'any 1999 vaig entrar al Musée d'Art Moderne de la Ville de París on hi havia una exposició de la videoartista Pipilotti Rist i vaig quedar meravellat. Vaig pensar que volia formar part d'aquest món. I, com que no era artista, vaig pensar que podria ser col·leccionista. Però, no col·leccionista per tenir les obres com a propietat, sinó que voldria compartir allò que a mi m'agrada.

De fet, una de les característiques de la seva activitat de mecenes és que es dedica a cedir les obres als museus

Penso que junts es gaudeix més de l'art. I també és una forma de comunicar-me amb la gent, mostrant el que que a mi em mou. La meva col·lecció és una visió de qui sóc. 

Les obres el defineixen?

Les peces que formen la meva col·lecció són poètiques, discretes, que té una gran força però que cal esforçar-s'hi per comprendre-les. 

Té a veure amb el seu caràcter? 

(Riu) També! Estic parlant, també, de llegir entre línies... 

Què és per a vostè el mecenatge?

El mecenatge és un plaer: compartir amb la gent, començar coses que d'altra forma no es farien, el plaer que hi hagi una exposició, que hi hagi un artista que pot fer les coses que vol fer... I el plaer de l'aventura: descobrir artistes nous a països com Tailàndia, Vietnam, Cambotja, Equador. 

...

I, sempre amb la tensió entre el mirar des de fora, que és el que faig també com a escriptor, i implicar-se i ser-ne partícip des de dins.

Vostè, a més, no és un col·leccionista a l'ús. Una de les particularitats és que dona oportunitat a joves per tal que creïn i ajuda a que arrenquin nous projectes

Comprar una cosa ja feta és fàcil i prendre un risc amb joves artistes, a part de donar-los suport econòmic és donar-los un suport emocional, que també és molt important, és molt més interessant.

L'any 1999 vaig entrar al Musée d'Art Moderne de la Ville de París on hi havia una exposició de la videoartista Pipilotti Rist i vaig quedar meravellat. Vaig pensar que volia formar part d'aquest món

Han Nefkens - Sergi Alcazar

En un país amb ministeris, conselleries i regidories de Cultura, amb museus nacionals i col·leccions públiques, quin sentit té el mecenes?

Som el llaç entre l'artista i les institucions. Tenim més independència i no hem de passar per la burocràcia i els interessos de les institucions. Tenim la llibertat i la flexibilitat de fer el que volem. Si el que comencem no funciona, ho podem canviar. M'acaba d'escriure un artista iraniano-francès que està passant una temporada a Londres i em comenta que ha trobat un estudi fantàstic per poder preparar la seva instal·lació, però que és molt car. Jo l'ajudo, perquè ja tenim una relació, després de dos projectes junts, ha vingut a Barcelona a fer una masterclass a la Massana... Jo el puc ajudar ràpidament, però una institució pot trigar mesos, encara que sigui per dos mil euros.

De tota manera, hi ha hagut un relaxament del compromís de les persones que, per origen o situació econòmica, podrien fer de mecenes i no ho fan perquè creuen que les institucions públiques ja fan aquesta activitat, no?

I, de sobte, les institucions diuen que no hi ha diners per la cultura...

Alhora, vostè que té relació amb museus d'arreu del món, amb quines institucions catalanes ha teixit llaços?

La pregunta hauria de ser "amb quines institucions catalanes no hem teixit llaços"! Col·laborem amb l'Institut Ramon Llull, instituint beques de traducció i beques per a joves artistes per anar a formar-se a Bèlgica i Holanda, amb l'Escola Massana, amb el MACBA, amb la Fundació Joan Miró, amb la Fundació Tàpies, el MNAC...

De fet, vostè és qui dota les beques per tal que un escriptor català pugui anar a fer una residència a Ledig House, a l'estat de Nova York, per on han passat autors com Francesc Serés, Marina Espasa, Albert Forns, Anna Ballbona, etc... És el "benefactor", doncs, de tota una generació que ha passat per aquesta residència d'escriptors...

Jo tinc el privilegi de poder escriure sense preocupar-me d'arribar a finals de mes, però la majoria dels joves escriptors no tenen aquesta sort, i sé com d'important és concentrar-te completament en l'escriptura. I no és només una qüestió de temps, sinó de possibilitat de pensar i poder escriure amb tranquil·litat.

Els mecenes tenim més independència i no hem de passar per la burocràcia i els interessos de les institucions. Tenim la llibertat i la flexibilitat de fer el que volem

Han Nefkens - Sergi Alcazar

Quines satisfacció troba com a filantrop?

Conèixer gent, com tu mateix, artistes, escriptors, compartir i ajudar a molta gent... Soc el més gran de set germans i els germans grans tenim aquesta mena de responsabilitat d'ajudar als germans més joves. Aquest fet m'ha marcat i per això comparteixo el que puc amb joves artistes i escriptors.

Per molts anys pugui fer-ho i la cultura catalana li pugui agrair!

Crec que la satisfacció és a la feina mateixa, no pas al reconeixement que en pugui treure.

A quin artista està més satisfet d'haver ajudat?

N'hi ha molts, però sobretot m'agrada mantenir la relació, quasi de família, que tinc amb molts d'ells.

Soc el més gran de set germans i els germans grans tenim aquesta mena de responsabilitat d'ajudar els germans més joves

Han Nefkens - Sergi Alcazar

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat