Després de la inauguració de la reforma dels Museus de Sitges, i de l'espectacular mostra dedicada al centenari de Ramon Casas, el Consorci del Patrimoni de Sitges presenta al renovat Palau Maricel la seva primera exposició de producció pròpia. Es tracta de L'escultor Gustau Violet. Art, pensament i territori, amb la que es  vol homenatjar aquest artista -un dels grans representants de l'escola escultòrica rossellonesa i un dels vincles més clars de la Catalunya Nord amb la Catalunya Sud i amb artistes com Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo-, i, alhora, posar en valor les relacions culturals entre el Principat i el Rosselló a començaments del segle XX, a cavall del Modernisme i el Noucentisme.

Exposició Gustau Violet/Museus de Sitges

De l'estudiant a París al retorn al Rosselló

Nascut a Tuïr l'any 1873, Gustau Violet es va formar com a arquitecte a l'Acadèmie de Beaux Arts de París, tot i que va exercir poc temps aquesta carrera i va destacar especialment com a escultor. Allà hi va començar a destacar com un dels escultors més rellevants de la Belle Époque -entre 1903 i 1907 va exposar al Salon des Artistes i al Salon d'Autome-, on el pes d'Auguste Rodin era abassegador i s'havia convertit en l'academicisme que el mestre havia combatut en el seu temps. D'aquesta manera, l'artista es distancia d'aquesta escola i opta per un retorn al seu país natal, on treballa la pedra, el marbre, el coure i la terra cuita. Al Rosselló esdevé un dels capdavanters d'un moment artísticament molt rellevant, vinculat al pas d'artistes com Paul Gaugin, Manolo Hugué o Henri Matisse, al naixement del Fauvisme o del Cubisme i a la figura capdal d'Aristides Maioll.

"Retornar al territori el porta a recuperar les arrels, en un plantejament absolutament modern" assegura Ignasi Domènech, cap de col·leccions dels Museus de Sitges i comissari de la mostra juntament amb la historiadora de l'art Ester Barón. Així, si Gaugin va marxar a les Antilles a buscar els orígens de l'art, Violet ho va fer al Rosselló. Allà va apostar fortament amb l'art regional, basat en la seva gent, el seu paisatge i les seves tradicions. Pagesos, pastors, àvies, nens i dones amb vestit tradicional són la gran font d'inspiració de l'artista.

Aquest compromís amb la llengua i la cultura catalana, des de la Catalunya francesa, el va fer contactar des de molt aviat amb els artistes del Principat, com Santiago Rusiñol. A més d'escultor, va cultivar diverses disciplines artístiques, va practicar la traducció -entre elles, la d'El poble gris de Rusiñol al francès o L'Arlesiana d'Alphonse Daudet al català- i va escriure, juntament amb el poeta Joan Sebastià Pons, La font de l'Albera, musicada per Enric Morera. 

Al Rosselló hi va fundar diversos tallers on va impulsar la seva particular visió de la propietat i autoria. Com ha explicat Domènech, Violet trenca la visió del gran mestre que signa les seves obres i aposta per una escola, que en la idea de l'Arts&Craft anglès i d'acord amb les seves idees progressistes, acosti les obres a tot el poble. Per això les seves obres són sèries limitades habitualment anònimes. A més, aposta per un material com la ceràmica patinada, amb una qualitat extraordinària, que la fa semblar bronze. La seva reivindicació d'un art propi català, on les fronteres administratives no tenen sentit, el fa un precursor de les idees estètiques del Noucentisme i, alhora, un vincle entre les terres d'un costat i l'altre de l'Albera.

Exposició Gustau Violet/Museus de Sitges

L'escultor combatent

El contacte amb un altre destacat activista cultural, estretament vinculat a Sitges, com Miquel Utrillo el va portar a participar l'any 1905 a l'Exposició dels Artistes del Rosselló, organitzada per aquest a la Sala Parés l'any 1905. Utrillo també va ser qui va encarregar-li la decoració escultòrica del Palau Maricel -on entre les col·leccions del seu propietari, Charles Deering, s'hi trobaven divuit obres de Violet, avui als Estats Units juntament amb la resta de patrimoni del milionari nord-americà-, un compromís que va haver d'abandonar en ser cridat a files l'any 1914.

Precisament, la seva condició de combatent el va acostar als intel·lectuals i artistes francòfils -com el mateix Utrillo, "el més francès dels catalans", segons un gerro d'homenatge d'"el més català dels francesos" en motiu d'haver estat guardonat el primer amb la Legió d'Honor- i, alhora, el porta a agres discussions amb Eugeni d'Ors, partidari d'un neutralisme sospitós de germanisme. L'any 1924 va realitzar, juntament amb Miquel Paredes, el monument als caiguts durant la Primera Guerra Mundial a Perpinyà. A més de la capital rossellonesa, va erigir monuments als soldats morts Tuïr, Cotlliure, Sant Llorenç de Cerdans i Prada.

El seu estret vincle amb el Principat -on va fer llargues estades- el va portar a plantejar-se establir-s'hi durant la República. En aquesta vessant humana i d'acord amb les seves idees progressistes, la historiadora de l'art Ester Barón ha volgut destacar una biografia marcada per les dues guerres mundials, i el seu ajut als artistes que es van haver d'exiliar, com Francesc Elias o Josep Llorens Artigas.  

Exposició Gustau Violet/Museus de Sitges

El Rosselló, gresol creatiu

L'exposició presenta 104 obres procedents de diferents museus catalans i nord catalans han cedit peces per aquesta gran antològica dedicada a un artista que, alhora, es vol situar un context de l'art rossellonès del seu temps. Per donar sentit a aquesta visió de conjunt de l'art rossellonès, també s'exposen obres de Gaugin, Hugué i Maioll, però també de George-Daniel de Monfreid, Laurent Auberge de Garcias, Esteve Terrús, Gustave Fayet o Lluís Bausil que permeten descobrir aquest esclat creatiu.

"Com els artistes d'aquell temps, nosaltres veiem la frontera dels Pirineus com un element exclusivament polític o administratiu, però no pas com una frontera cultural" han assegurat els dos comissaris de la mostra, que han treballat en arxius i col·leccions privades per completar el material expositiu. D'entre les obres pertanyents als museus del Cau Ferrat i Maricel destaca un bust del bisbe d'Elna Perpinyà Juli Carsalade du Pont, adquirit recentment.

L'exposició es podrà veure fins al pròxim 21 d'octubre.

Imatge de portada: L'escultor Gustau Violet, dibuix de Ramon Casas/MNAC