Que un gran artista ve definit per una personalitat forta és sabut de tothom. La de Joan Guinjoan estava dominada sobretot per la bondat i la generositat. Dues qualitats humanes, autèntiques, que planaven sobre la seva persona i que planen sobre la seva obra. 

Joan Guinjoan visitant una escola de Riudoms/ACN

El compositor Joan Guinjoan amb alumnes d'una escola del seu poble natal, Riudoms

Sempre va mantenir l'esperit jove, joveníssim, i obert i li era grat d'estar al dia de tot i de tothom. Anar a visitar-lo a casa seva, en aquell edifici d'estil Bauhaus del carrer de Pàdua, era sempre vivificant. La conversa feliç, convençuda i irònica, amb aquell humor seu tan a ran de terra, sobre les coses més mundanes fins a escoltar sensera alguna obra d'ell mateix, de qui el visitiva o d'algun altre compositor per comentar-les i extreure'n alguna cosa de profit.

Els ulls li brillaven, encara més del que  ja li brillaven de natural, al fer-te sentir una nova grabació d'alguna peça seva. Per ell, l'autoanàlisi, quelcom de no gaire comú entre els creadors, era el pa de cada dia. La descoberta, l'exploració, era també un dels seus motors més primordials i determinants. Valorava per sobre de tot, molt més que el nou pel nou, tantes vegades gratuït, la sorpresa. L'espurna vital, d'intel·ligència que no es mira el melic, i que fa despertar les orelles i les neurones. 

El seu caràcter era el reflex de tot això. La seva afable bonhomia es transmutava en música en la seva taula de treball. Moltes de les seves obres, eclèctiques a la vegada que rigoroses, en són un testimoni meridià. És per això que sentia predilecció per certs instruments, que com ell, tenien una vida musical més enllà de la sala de concerts: l'acordió, la percussió... el piano, clar. Guinjoan recordava amb feliç nostàlgia, malgrat la duresa, els anys d'infantesa, quan descobrí la música abraçat a un petit acordió diatònic, i els primers anys a París, fent de pianista en un bar musical.

Fou molt estimat pels seus companys d'ofici i sempre estava disposat a ajudar en el que calgués. Primer com a impulsor i difusor de la nova música arreu (i especialment, amb una dedicació fervent, entre els infants i els joves) i ja més endavant a través de consells sincers, comentaris i recomanacions. Per això no li mancaren les mostres d'agraïment i reconeixement. Ja aquests últims mesos ha pogut veure com naixia per iniciativa de l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca un cicle de nova música que porta el seu nom i que s'inaugurà amb un concert del Quartet Gerhard, que tocaren la seva música amb passió. 

Joan Magrané Joan Guinjoan

Visita a Joan Guinjoan de Joan Magrané i els responsables de l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca.  

L'última vegada que el vaig veure fou el dia del seu 87è aniversari, ara fa poques setmanes. Vaig acompanyar a un bon amic comú i vam dinar sota de casa seva, a la seva taula de sempre i també va venir el seu fill. Guinjoan, malgrat els desgast pròpi del pas del temps i el pes dels anys, estava pletòric i contentíssim de seguir encara treballant, molt més a poc a poc que abans, però treballant. 

Potser l'empenyia l'experiència dels seus primers passos pel món, de pagès, entre els avellaners de Riudoms, dels quals guardà per sempre més un valuós record i una ensenyança vital: la importància del treball fet a conciència, diari, per tal de recollir-ne els fruits quan toca. Ja fos en forma de cantata, inspirat per la poderosa ombra de Bartók o deixant-se meravellar per la darrera versió de laMissa In illo temporede Monteverdi, justament i al costat de Haydn, el compositor de la sorpresa i de la intel·ligència.