A la segona meitat dels anys noranta, Emmanuel Guibert era un jove dibuixant que iniciava el seu camí en el còmic francès, on acabaria formant part del renovador moviment Nouvelle BD al costat d'autors com Joann Sfar, Christophe Blain, Emile Bravo o David B. Mentre es trobava a l'illa de Ré, a la costa atlàntica francesa, l'atzar el va portar a conèixer Alan Ingram Cope, un nord-americà de gairebé setanta anys veterà de la Segona Guerra Mundial.

La Guerra de Alan/Ed. Salamandra

Aquella coneixença fortuita -que va arrencar quan Guibert va demanar a Cope per una adreça- desembocaria primer en una amistat que va durar cinc anys -fins la mort de Cope-, i després en una de les obres més importants de la novel·la gràfica francesa contemporània. Integrada per tres parts, La guerra de Alan va ser publicada entre nosaltres per Ponent Món en tres volums, i ara Salamandra Graphic la recull en un sol volum.

En les seves llargues converses per la platja, Alan Cope va anar explicant a Guibert la seva experiència en la guerra i el dibuixant, fascinat, va veure en aquell relat -carregat d'humanitat i desproveït d'èpica- la possibilitat de convertir-ho en llibre. Durant els anys següents i amb una gravadora, l'historietista va anar recopilant les anècdotes sortides de la memòria de Cope; el resultat, traduït en imatges, es va començar a publicar per entregues a Lapin, la revista de l'editorial L'Association, clau en la bande dessinée francesa contemporània.La Guerra de Alan/Ed. Salamandra

La guerra de Alan és, així, un gran fresc sobre la Segona Guerra Mundial des del punt de vista d'un jove soldat nord-americà d'origen senzill, que és cridat a files quan compleix divuit anys -poc després del bombardeig de Pearl Harbor- i enviat a combatre a Europa després d'haver fet la corresponent instrucció. Conservant un registre propi de la narració oral -amb dubtes i salts en el temps- i privilegiant la veu en off -en primera persona- per damunt dels diàlegs, si alguna cosa destaca per damunt de tot en el còmic és la sorprenent versemblança amb què l'autor fica el lector dins la contesa, gairebé sempre lluny de la primera línia del front. En un exercici que combina la memòria històrica amb la personal, el guió està carregat de detalls poc heroïcs i d'anècdotes quotidianes al voltant de la vida d'un grapat d'homes que gairebé d'un dia per l'altre es troben lluny de les seves cases, enfrontats a un enemic sovint invisible.

La Guerra de Alan/Ed. Salamandra

Són precisament els detalls aparentment trivials els que aporten a aquesta obra la seva descomunal riquesa literària. A això s'afegeix una ingent tasca de documentació visual que reprodueix de manera fidedigna fins el més mínim detall de cada uniforme, de cada tanc, de cada paisatge. De fet, en moltes vinyetes és evident el suport fotogràfic utilitzat per Guibert, en una línia d'investigació gràfica que portaria a l'extrem a El fotógrafo, una obra amb voluntat periodística ambientada a l'Afganistan feta en col·laboració amb el fotògraf Didier Lefèvre. I és que la vocació testimonial, l'esperit humanista i la denúncia antibel·licista recorren tota la bilbliografia de l'autor.

La Guerra de Alan/Ed. Salamandra

Alan Ingram Cope va poder veure part de la seva vida convertida en vinyetes a Lapin, però va morir uns mesos abans de la publicació del primer llibre de la saga. Tot i així, l'obsessió d'Emmanuel Guibert per la seva història, l'abundància del material que havia recopilat i la voluntat d'homenatjar el seu amic el van portar a escriure i dibuixar dos llibres més fins completar tot el cicle de l'estada de Cope a la guerra, acabant amb el final de la Segona Guerra Mundial i el seu retorn a casa. I encara més: a La infancia de Alan Martha y Alan es va continuar inspirant en la memòria del seu protagonista per reconstruir la seva infantesa i adolescència en dos llibres més carregats de poesia i nostàlgia, evocadors d'una Amèrica desapareguda.

 

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat