Amat Piniella, a K.L. Reich, la seva obra sobre els camps de concentració nazis, recordava un negre català que va ser internat amb els refugiats espanyols. Més tard, Montserrat Roig, quan va publicar Els catalans als camps nazis, va mencionar aquest personatge, però gairebé no en va trobar informació addicional. També en va parlar el periodista Serge Bilé a la seva obra Noirs dans les champs nazis. Ara, l'història d'aquest personatge es dona a conèixer gràcies al documental Greykey, d'Enric Ribes (de la productora Marvin & Wayne), que ha gaudit de la col·laboració de Muriel Grey Molay, la filla de Carlos José Grey Molay. És l'única oportunitat per conèixer la seva realitat, perquè Grey Molay va morir el 1982 a França sense que ningú l'hagués entrevistat. Aquest documental es podrà veure el proper dia 21, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en el marc de la programació d'El dia més curt, el festival dedicat als curts de cinema. S'integra dins el cicle Km. O, que començarà a les 20h30. L'entrada és gratuïta

Com passar de l'Àfrica a Mauthausen

Tot i que hi ha certes contradiccions entre les seves biografies, sembla ser que Grey Molay va néixer a Barcelona, el 1913, de pares fernandinos (l'elit criolla de l'illa de Fernando Poo, actualment Bioko). Va simpatitzar amb les esquerres catalanistes i, quan va esclatar la guerra civil, va deixar els seus estudis de Medicina i va anar a lluitar amb els republicans. L'eminent escriptor nord-americà Langston Hughes, quan feia de corresponsal de diverses revistes negres a la guerra civil, va trobar-se'l en una platja: ho explica a la magnífica autobiografia I Wonder as I Wander (on explica la seva conversa, però no hi inclou el nom de Molay, tot i que per la descripció és inconfusible). Grey Molay va haver de fugir a la fi de la guerra i va anar a raure als camps de refugiats de la Catalunya Nord. En arribar la Segona Guerra Mundial va ser mobilitzat, i quan el van capturar els nazis va ser enviat al camp de Mauthausen.

Bundesarchiv Bild 192 059, KZ Mauthausen, Häftling Carlos Greykey (cropped)

Grey Molay als camps nazis. Bundesarchiv, Bild 192-059 / CC-BY-SA 3.0.

El cambrer dels nazis

Grey Molay va donar un nom fals als que l'empresonaven: a la documentació dels nazis figura com Greykey. Va ser classificat com a republicà espanyol, i per tant va ser obligat a lluir, al seu uniforme de presidiari, el triangle blau que els identificava. Va cridar l'atenció dels nazis i el van destinar a cambrer dels SS. Això li va reportar moltes humiliacions, però també una posició d'un cert privilegi que va aprofitar per ajudar als presoners republicans espanyols. De fet, fins i tot va ajudar Francesc Boix, el fotògraf que va demostrar les atrocitats nazis i que va ser testimoni de càrrec al judici de Nuremberg. Boix va retratar Grey Molay fins a tres ocasions (les fotografies més conegudes del pres són aquelles en que vesteix la jaqueta de cambrer que li van atorgar els nazis).

frame Greykey

En clau familiar

El documental d'Enric Ribes se centra en la vida familiar de Grey Molay després de sortir del camp de concentració i en l'impacte que va tenir l'experiència concentracionària en els supervivents i en les seves famílies. "Un mai no se'n surt d'un genocidi, ni d'un camp de concentració", explica Ribes, a qui el seu interés pels supervivents dels camps el va portar a investigar la vida del "negre català" de Mauthausen. Gràcies a la seva filla, que explica les seves vivències i que aporta nombrosos materials familiars, com fotos i vídeos, Ribes aconsegueix reconstruir la vida de Grey Molay després de sortir del camp. Muriel Grey explica que el seu pare va centrar-se en la vida familiar: la seva il·lusió era crear una família, tenir fills i envellir amb ells (i, segons ell, va ser aquesta il·lusió la que va ajudar-lo a sobreviure a Mauthausen). No va aconseguir ser metge, i va acabar treballant d'electricista en un cabaret, però mai no es va sentir frustrat, perquè va assolir la vida familiar que ell volia. Les fotografies de Grey Molay gaudint del seu paper com a pare i com a avi són un cant a la supervivència.

frame Greykey 6

El Grey Molay menys polític

Ribes no volia fer un elogi a la trajectòria política de Grey Molay. De fet, afirma que ha volgut esquivar la qüestió política i centrar-se, sobretot en la visió familiar. "Volia donar veu a la família dels deportats", explica Ribes, qui va tenir molta sort que l'Amical de Mauthausen de París el posés en contacte amb Muriel Grey, qui després d'algunes reticències es va avindre a col·laborar. Grey, que s'acabava de jubilar, s'interessava pel passat del seu pare, que mai no havia parlat amb ella ni amb els seus germans de Mauthausen. Ribes, que estava molt interessat en la transmissió generacional de la deportació, no va desaprofitar l'ocasió.

frame Grey1

Mai derrotat

La filla de Grey Molay no en sabia gaire de les seves activitats polítiques. Menciona que era comunista i que no solia anar a l'església, però poc més. Els republicans espanyols supervivents dels camps tampoc no en sabien gaire de la seva vida després de la guerra, perquè es va allunyar dels cercles d'exiliats catalans. Però no va mantenir-se aliè a la política. Als anys setanta va freqüentar uns altres exiliats: els guineans que fugien de la dictadura de Macías i que tractaven de reorganitzar-se fora de la Guinea Equatorial. Grey Molay es convertiria en un dels líders de l'Alianza Nacional para la Restauración Democrática (ANRD). No va deixar de complotar contra la dictadura guineana, tal i com es pot comprovar a les obres de l'historiador suís Max Liniger-Goumaz, el gran especialista en la Guinea de Macías. No va tenir èxit, però no va renunciar a lluitar.

Un raig de llum

Greykey és un documental que ens deixa amb moltes incògnites sobre el personatge. Després de veure'l en voldríem saber-ne més, sobre les seves relacions amb Catalunya, sobre els seus orígens, sobre el seu treball al cabaret, sobre les seves activitats revolucionàries respecte a Guinea... Però aquesta magnífica obra, com a mínim, posa sobre la taula l'existència d'un personatge excepcional que va sumar-se a algunes de les lluites més emblemàtiques del segle XX: la guerra civil espanyola, la guerra mundial, el combat per la democratització de l'Àfrica front a les tiranies... Un heroi català desconegut, gràcies a Enric Ribes, surt a la llum. Greykey demostra que els herois de veritat potser no són tan lluny nostre i que els autèntics referents tal vegada els tenim al nostre entorn, com va trigar massa a descobrir Muriel Grey.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat