Es pot defugir la maternitat? Quin és el preu que hem de pagar per defensar els nostres ideals? Els nostres valors són prou forts com per renunciar al nostre passat? Aquestes són algunes de les qüestions sobre les quals reflexiona Vam ser nosaltres (Les Hores), la primera novel·la traduïda al català de Golnaz Hashemzadeh Bonde, nascuda a l'Iran l'any 1983. Amb tant sols tres anys es veuria obligada a fugir amb els seus pares a Suècia

L'obra parla de la història de la Nahid, refugiada política iraniana a Suècia que ha de fer front a un càncer terminal. A partir d'aquest fet, Hashemzadeh transporta el lector a la infantesa de la Nahid, al paisatge iranià on va créixer, on va estudiar medicina i on es va enamorar del que seria el seu marit, Massod. Amb salts temporals que ens fan viatjar còmodament entre passat i present, l'autora teixeix la vida d'una dona que representa la vida de tota una generació. Veiem la paradoxal contradicció d'una activista que lluita a la revolució de l'Iran l'any 1979, però alhora és víctima, com moltes altres dones al seu país, de la violència més cruent a la intimitat. Es barreja la ira per viure en llibertat amb la resignació del sotmetiment conjugal; veiem la contradicció de l'immigrant que vol un futur millor pels que vindran i la fermesa amb què es brega per conservar la identitat i les arrels personals.

El tema de fons és aquest, explica Hashemzadeh: "Els refugiats polítics que han abandonat el seu país per salvar les seves vides, poden fugir del seu passat malgrat passin dècades?"

En aquesta novel·la, en la que transitem entre quatre generacions, s'estudia el trauma dels immigrants, i també dels que no ho són. "Quan existeix un punt de dolor intens a la vida, el podem fer desaparèixer? Els meus pares no sé si van aconseguir escapar del patiment que van deixar a l'Iran", assegura l'autora.

Un dels punts més importants que tracta el llibre, segons l'autora, és el rol de les dones en la revolució iraní. "La Nahid és un personatge molt complex i escriure'l ha estat un gest gairebé feminista, perquè li he permès al personatge parlar del que és ser dona en un país com Iran", afirma Hashemzadeh. El resultat és un personatge enfadat, sincer, irat, que viu la maternitat d'una manera en què habitualment no es permet a les dones. "Escriure sobre la Nahid ha estat alliberador des del punt de vista de dona", resumeix. 

Així, al llibre trobem confessions de la protagonista que obren el debat cap a noves maneres de concebre la maternitat: "I qui no se'ls estima, els fills? Ella és el més important, per a mi, i vull que les coses li vagin bé, que sigui feliç i no li falti la salut. També m'agrada veure-la sovint i vull el millor per a ella. Però el que no m'agrada gens ni mica és ser mare. Mai no m'ha agradat". 

Vam ser nosaltres parla d'una generació que lluitava per abastir la societat amb valors de tolerància, igualtat i llibertat en el marc d'un règim totalitari. "Els protagonistes fugen a un país que els acull amb respecte i els ofereix un futur lliure, però que també és una societat individualista, freda, sense caliu ni vincles comunitaris", apunta Hashemzadehm qui va viure en primera persona l'experiència de la immigració. "Jo he estat filla d'immigrants amb grans pèrdues personals. He patit racisme. Escriure aquesta novel·la m'ha servit per processar el passat, m'ha ajudat a entendre Iran i la seva història, així com la identitat del refugiat". 

La reflexió que en fa és que amb els pas dels anys la mateixa Nahid es pregunta si els valors pels quals va lluitar durant la joventut són tan importants. "O si és més important tenir família, sentir-te inclòs en la societat, tenir arrels, o tenir algú que es cuidi dels teus fills el dia que no hi siguis".