Glòria Sabaté, doctora en filologia i professora de la Facultat de Filologia de Filologia i Comunicació de la UB, és la guanyadora del Premi de Novel·la Històrica Nèstor Luján amb El vel de la deesa, una novel·la que reivindica el paper de l'espiritisme i la francmaçoneria en l'esclat del feminisme català.

La novel·la, protagonitzada per la Mariona, una dona de classe humil que treballa en un taller de modistes i que trenca amb el seu destí a través de l'educació i la formació i en Joan Anton, un estudiant que alterna les classes a la rònega facultat de Lletres i els apassionants Estudis Universitaris Catalans, i documenta les relacions entre la teosofia, l'espiritisme i la maçoneria amb el feminisme en una Barcelona de 1910, que encara es llepa les ferides després de la Setmana Tràgica i que viu el moment àlgid del Modernisme. 

Sabaté, amb una nombrosa producció acadèmica i autora de la novel·la històrica medieval La filla de Lilith (EdicionesB, 2016), vincula la seva formació com a medievalista amb la seva passió per la bibliofília i els mites, i uneix personatges ficticis, com la Mariona i en Joan Anton, i personatges reals, com les feministes Carme Karr, Lluïsa Vidal, Amàlia Domingo Soler o Ángeles López de Ayala, o els escriptors i bibliòfils Jaume Massó i Torrent, impulsor de la Biblioteca de Catalunya i fundador de l'IEC, o l'artista Alexandre de Riquer

Les dones que trencaven amb el destí de ser 'filles d'Eva'

En aquest sentit, El vel de la deesa ha volgut resseguir com es congria una revolució social, política, ideològica i també espiritual, a través d'uns moviments que aposten per la cultura com a forma d'alliberar-se i crear una societat més justa i que donen veu a les dones. "Aquestes dones empoderades es vinculen a projectes educatius, culturals i socials progressistes que els ofereixen, també, una possibilitat d'espiritualitat alternativa a la visió catòlica que les veu com a àngels de la llar i filles d'Eva", ha explicat Sabaté.

Les dues novel·les, editades per Columna, es posaran a la venda a partir de demà, 1 de juliol.

 A la novel·la, la lluita pels drets de les dones va acompanya de la resolució d'un misteri vinculat al passat medieval que el Modernisme exalça. "M'interessen les històries de les mentalitats, com és l'imaginari col·lectiu i com es crea a través dels mites que poblen la mentalitat de l'època, en diàleg amb la tradició", ha assenyalat la medievalista, que destaca la relació entre l'imaginari modernista i les llegendes i misteris medievals, així com la influència de doctrines com l'espiritisme, la francmaçoneria o la teosofia, que volen vincular l'espiritualitat i la raó a través de la ciència i l'autoconeixement personal. 

El vel de la deesa reinvidica el paper de les francmaçones catalanes, reunies en lògies femenines com la Lealtad, en la tradició del feminisme català, així com el paper de l'espiritisme en els cercles obrers, anarquistes i progressistes de la ciutat Barcelona, una de les seves capitals internacionals.

Una novel·la dickesiana sobre el tràfic d'esclaus, finalista

Atlàntic de Josep Lorman ha estat anunciada com a finalista del premi que porta el nom de l'autor d'Els fantasmes del Trianon. A la novel·la, Lorman teixeix una trama de caire dickensià al voltant del tràfic d’esclaus, protagonitzada per un jove de l’ètnia fang, un grumet mataroní i un oficial de la Royal Navy. Situada a la costa occidental d’Àfrica, Londres, Mataró i una plantació de l’estat de Louisiana, entre 1842 i 1848, els personatges viuen els moments més decisius de les seves vides en una història d’amistat, amor i llibertat d’inspiració clàssica i estil contemporani.

A la imatge de portada: Manifestació de dones per una educació laica impulsada per la feminista Ángeles López de Ayala. Nuevo Mundo, núm. 862, 14 de juliol de 1910

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat