Sabia que la sèrie tenia moltes possibilitats d’agradar-me perquè s’obre de la mateixa manera que comença un llibre de Jane Austen. Els personatges se’ns presenten de cop, en moviment, i els diàlegs es creuen entre filles, tiets, nebots i servei com si els interrompéssim en qualsevol moment de la seva vida quotidiana. 

Com als llibres d’Austen, quan tot comença triguem un moment a saber què està passant. A mi aquesta desorientació m’agrada, en qualsevol format de ficció, perquè és un recordatori de l’esforç que s’ha de fer quan entres en un lloc nou i vols veure com funciona l’escenari. 

Aviat sabrem que som a Halifax, un poble entre York i Manchester, l’any 1832. El poble comença a viure les conseqüències de la revolució industrial, i recorda a aquell Cranford d’Elizabeth Gaskell –bonic llibre– que és un retrat dels efectes de la modernitat en unes senyores que viuen a la ruralia anglesa. 

Gentlemen Jack HBO

Aviat també sabrem que la protagonista de la sèrie és Anne Lister, una hereva de classe mitjana que gestiona els béns i les propietats de la seva família després de la mort de la mare. Ella queda a càrrec del pare, un senyor poc hàbil amb els negocis; d’una vella tieta que és la seva confident i d’una germana poc espavilada que vol casar-se i tenir una vida normal però no se n’acaba de sortir. 

Valenta, intel·ligent i bondadosa, la senyoreta Lister podria ser una bona heroïna austeniana. És una dona que acaba de fer quaranta anys però encara no s’ha casat perquè vol fer-ho per amor. L’inconvenient és que ella es vol casar amb una senyora, perquè és l’única cosa que li permet la seva natura. 

Anne vesteix sempre de negre i de manera molt masculina, i el seu posat excèntric i el seu caràcter sec són el que la protegeix d’una societat que li vol empetitir la vida i les ambicions. Per això s’ha passat dècades voltant sola pel món, coneixent gent i aprenent medicina de manera autodidacta. Com que és una dona que es vol imposar en un món d’homes, es veu contínuament forçada a endurir el seu caràcter per a intentar competir en igualtat de condicions. 

Gentlemen Jack/HBO

Tot i que la protagonista és una dona clarament avançada al seu temps, la sèrie no es fixa en la transgressió del personatge per a transformar-la en una icona queer. Gentleman Jack se centra, sense alliçonar ni moralitzar, en la voluntat de la senyoreta Lister per intentar fer entendre als qui l’envolten que l’únic que vol és la possibilitat de gaudir una vida com la dels altres. 

La sèrie gira al voltant de la relació d’ella amb Miss Walker, una noia de trenta anys, soltera i rica, amb tendències nervioses i depressives, que s’ha passat la vida cedint als consells estúpids dels seus familiars. Aclaparada per l’atenció que ha rebut, la noia s’ha transformat en un bonsai i s’ha convençut que la millor manera d’anar pel món és queixar-se poc i passar desapercebuda. 

Anne Lister entra a la seva vida com un huracà, i la trama de la sèrie se centra en descobrir si Miss Walker és prou forta com per sortir d’un món que se li va fent petit i avorrit per atrevir-se a viure en la incertesa d’una relació repudiada. La sèrie també es pregunta fins a quin punt podem viure negant la nostra natura, fins a quin punt les senyores, concretament, podien fondre’s en l’entorn per acabar-se convertint en incubadores decoratives. 

Gentlemen Jack/HBO

Miss Lister i Miss Walker són les protagonistes totals de la sèrie, i transformen la resta del repartiment en personatges caricaturescos i còmics. Gentleman Jack no és perfecta –té moments on es força la intensitat, algunes trames secundàries queden descurades, no hi ha cap diàleg veritablement remarcable– però funciona perquè la història principal és prou forta i està ben relatada. 

Hi ha moments en què la història podria fer un gir fosc i interessantíssim cap a l’ambigüitat – ho veiem quan dubtem de la innocència de la senyoreta Walker –però, com passa també als llibres de Jane Austen, aquests clarobscurs s’obvien per a centrar-se en les grans qüestions morals. És com si la complexitat i les complicacions fossin un teló de fons necessari– els autors ens volen recordar que el dubte sempre és allà – però se’ns diu que l’ambigüitat mai és al centre de cap història important. 

Per això els temes de la sèrie són clarament austenians: herències, família, societat, matrimoni i, per sobre de tot, l’amor. Un amor que és motor de la societat, força redemptora i també un vincle profund d’amistat (aquest últim tema és una de les obsessions de l’escriptora). La sèrie és un catàleg de matrimonis que han fracassat per la manca de virtuts mínimes i necessàries que demana l’amor; i ens ensenya que per molt ben organitzada que estigui una societat, aquesta decau si no se sustenta en valors compartits i respectats pels seus membres. 

Gentlemen Jack/HBO

Hi ha una idea que ens recorden a l’inici de cada capítol i que ens porta a fer perdonar algun moment massa dramàtic o massa afectat, i és que la història que ens expliquen és real. Basada en els dietaris d’Anne Lister, un personatge que no és ficció, la sèrie ens força a imaginar-nos com devia ser veure’s forçat a construir un personatge per evitar renunciar a la pròpia personalitat.