Als millenials sembla que ens ha tocat la grossa de cap d'any a la vida. Tan bon punt trepitjàvem la universitat, arribava una crisi econòmica global que enterbolia el nostre futur. I just quan semblava que a poc a poc la nostra generació podria sortir d'aquell cau ha arribat un maleït virus que segurament ens acabi enfonsant encara més. La Paula Carreras, la Rita Roig, l'Ofèlia Carbonell i la Clàudia Rius són, com molts de nosaltres, Gent de Merda. Millenials que formem la que es diu que serà la generació més ben preparada però amb menys possibilitats de gaudir d'un futur laboral estable.

Quan les quatre van encetar el projecte de crear un podcast en català que fes públiques les aventures i desventures d'aquesta generació tan especial, cap de nosaltres s'hagués imaginat que un virus desconegut ens tindria tancats a casa durant gairebé tres mesos. Però les seves veus han sigut una ajuda per a molts oients durant el confinament. I no només a gent que pugui pertànyer a la generació millennial, sinó a molts d'altres que es veuran reflectits o comparteixen la causa d'aquesta generació tan especial.

A La Llança hem parlat amb elles per analitzar la realitat i futur d'aquells que, com elles i com jo, som uns millennials que davant d'un futur incert trobem un punt d'unió: totes i tots no som més que gent de merda. 

Gent de Merda és una visió al dia a dia de la generació millenial, creieu que només els millenials som gent de merda? O sempre hi ha hagut gent de merda i ara ho expressem amb aquest mot?

C: Crec que hi ha hagut generacions que han sentit que tenien més oportunitats i més esperances en el futur i en poder canviar les coses. Si penses amb els hippies, amb les primeres generacions democràtiques d'aquí o el que sigui; eren persones que miraven el seu futur i pensaven que podrien deixar-hi petjada d'alguna forma. La nostra generació és una generació molt enfadada amb tot. El sistema fa aigües per tot arreu i ens sentim gent de merda perquè no sabem que podem aportar-hi nosaltres i no creiem gaire en l'aportació individual que podem fer nosaltres a l'hora de canviar les coses. Aleshores ens sentim molt gent de merda, perquè si tu individualment no pots aportar res, no et sent útil, ni llest, ni graciós, ni res... no sents res. Jo almenys em sento així... no sé vosaltres. 

P: Jo crec que el nom de Gent de Merda té a veure amb un sentiment que és molt generalitzat. El que passa és que dins la mateixa generació hi ha molts matisos i hi ha molta gent que sí que es creu capaç de deixar petjada. El que fem a gent de merda és portar gent que més o menys és de la nostra generació i sí que està fent coses xules i que valen la pena destacar. En el fons tenim el contrapunt de dir que tots ens sentim gent de merda, però hi ha gent que està fent coses guais i no vol dir que siguem una generació inútil, al contrari.

C: Crec que justament la gent que portem és gent de merda perquè segur que molts cops està precaritzada, però alhora són gent amb molt de talent. La cosa és: el seu talent brillarà i servirà per a alguna cosa algun dia? Esperem que sí, perquè tots els que passen realment són molt guais.

Creieu que estem llençant la nostra joventut a la brossa? Perquè venim de la crisi del 2008, ara tenim el coronavirus i no sé si el següent serà un meteorit... Bé, un meteorit no perquè depèn de factors molt més externs, però qualsevol altre cosa. 

P: No sé si l'estem tirant a la brossa, jo crec que no. Però sí que hem assumit que ho tenim molt més complicat que altres generacions. Estem batallant contra coses que ningú abans havia batallat, sobretot la precarietat laboral. Això és bastant comú en qualsevol professió i en tota la generació, però no crec que vulgui dir que l'estem llençant a la brossa.

R: Per llençar alguna cosa a la brossa hi ha d'haver alguna cosa per llençar. 

C: Crec que és veritat, hi ha talent però no hi ha el context estable com perquè aquest talent pugui aflorar amb calma, aleshores és tot molt mogut.

R: Per a mi no és tant la sensació de tenir un futur que estem malgastant sinó que sempre t'han dit que no hi ha futur. Ens han preparat mentalment per saber que totes les possibilitats que tenim poden sortir malament. El repte real és fer alguna cosa quan les expectatives no existeixen, no hi ha res. Això és tan bo com dolent perquè és molt fàcil desmotivar-se, ser precari, patir i que et surtin malament les coses. Però també el sentit de no tenir res a perdre o el d'intentar les coses per intentar-les perquè total, estar-te de braços plegats tampoc és divertit.

C: Gent de merda és precisament això que estàs dient. És com dir: tenim una situació on sobretot laboralment tot és complicat però nosaltres decidim tirar endavant un programa sense cobrar i sense que ens obliguin. Ho fem perquè ens ve de gust, perquè volem que hi hagi aquests tipus de contingut per a gent jove i ens ho volem passar bé nosaltres. Això ja és batallar una mica contra el "gentdemerdisme".

(Riem)

Gent de Merda

GDM

Heu decidit posar veu en català a la nostra generació. 

C: Si la gent ho rep així, és molt guai! Però nosaltres no volem representar tota la generació, perquè no ho sabem tot de tothom. Però vam decidir representar-nos a nosaltres mateixes i a partir d'aquí trobar a gent que s'hi senti identificada.

Presenteu el dia a dia de gent que, com nosaltres és jove i viu dins del món més cultureta de Barcelona. Gent amb unes certes inquietuds culturals, perquè al cap i a la fi parleu del dia a dia des d'un prisma que beu de la cultura.

C: El problema és que això no hi fos, que no es fes des de la tele o des d'on fos. Perquè el buit hi era, així que igual que hem fet nosaltres, ho pot fer moltíssima gent, i ho hem fet. De fet en castellà sí que hi és, perquè hi ha l'Andrea Gumes o l'Anna Pacheco... Totes elles són un reflex de la nostra generació. El que passa és que elles ho feien en castellà i nosaltres ho hem fet en català.

Creieu que en un futur podríeu ser un referent com Pop Ràpid? Salvant les distàncies, és clar. 

C: No sabem qué és Pop Ràpid

(Riem) 

Era una sèrie del 33 que presentava l'estil de vida més hipster i estereotipat de Barcelona. 

P: Era la d'en Miki Esparbé? 

Si, exacte. 

C: Bé, nosaltres vam començar només com un podcast però ara també som a YouTube i la gent ens pot veure. En aquest sentit també omplim un espai de representació visual.

P: De totes maneres crec que voler ser el no sé què de la nostra generació sempre és bastant pretensiós. Nosaltres no volem ser res més que gent de merda i prou. Simplement anem a la nostra i és inevitable que ens assemblem a algun altre producte, perquè al final està tot inventat i creat i tot són sempre referents al final. No volem ser res que no siguem.

Crec que voler ser el no sé què de la nostra generació sempre és bastant pretensiós

I si relacionéssim el fet de ser merda no només amb la precarietat laboral sinó també amb les xarxes socials i el fet d'haver d'expressar l'opinió de merda que cadascú ha de tenir i es creu que és millor que qualsevol altre?

C: Tot forma part del mateix sistema. Nosaltres formem part d'aquestes xarxes socials i també ens cansa el fet d'haver d'opinar de tot tota l'estona. Però alhora també en formem part i n'opinem i fem un podcast com si ens mereixéssim tenir alguna veu. Tots formem part del soroll, i de fet hi contribuïm. Esperem fer-ho a la nostra manera i que a algú li interessi.

Què heu après de tot això? Heu pogut analitzar la nostra generació?

O: Hi ha gent fent coses molt guais, encara que no ens ho sembla per això que hem dit abans. Sembla que estigui tot negre per a la nostra generació però encara que tot siguin males notícies, la gent se les manega per fer florir coses súper guais que a vegades tampoc reben l'atenció que es mereixen. Amb el programa he pogut conèixer gent molt interessant. I crec que pot servir perquè altra gent ho conegui. Com més contingut veus amb gent que està fent coses guais més ganes tens de llençar-te a la piscina.

C: És una de les coses que repetim bastant, els referents. Ara estan sortint podcasts fets per noies, com Coses Modernes, per exemple. El talent hi és. Estem molt contentes perquè persones d'aquestes mateixes iniciatives ens diuen que sense nosaltres no haurien fet el pas de tirar endavant. Sense el referent costa molt pensar que tu també pots fer-ho. No és que faci por, és que ni ho conceps. La por hi és quan has començat a fer-ho i aleshores t'has d'exigir que surti bé, però abans hi ha d'haver la seguretat que pots fer-ho i això només t'ho dona tenir iniciativa pròpia o tenir normalitzats referents que ho hagin fet.

Abans de la por hi ha d'haver la seguretat per fer-ho i això només t'ho dóna tenir iniciativa pròpia

De fet a un article de La Llança vam preguntar a gent de la cultura què havien fet durant aquest confinament. I Ferran Utzet va dir que va descobrir el vostre podcast.

C: Ah si?

(Riem)

En Ferran Utzet, que ni tant sols és de la nostra generació. 

P: Home durant el confinament hi ha gent que s'ha avorrit molt, la gent ha tingut temps de fer moltes coses que abans no feia, ha tingut temps per estar a casa. Nosaltres quan va començar el confinament vam pensar que, en no poder anar a l'estudi, no podríem seguir fent el podcast. Però vam pensar de fer-ho amb videotrucades i així no aturar el projecte durant el confinament i que la gent agrairia un contingut d'entreteniment un cop a la setmana, sobretot si la gent s'avorreix més que habitualment.

C: A més nosaltres parlem de forma molt natural, com si no tinguéssim cap micròfon. Realment es notava que al principi del confinament estàvem molt tristes. Si escoltes aquests programes sents llàstima per les nostres veus. Crec que també servim per reflectir els estats d'ànims que tots hem passat. Com que tot és molt natural com una conversa de bar doncs quan hem estat preocupades ho hem dit i quan hem estat contentes també.

Parleu de tu a tu amb els neologismes i anglicanismes que utilitzem tots al carrer. Buscàveu també eliminar el món de la cultura de la pàtina de solemnitat que té i fer-la nostre?

C: Sí, la llengua era un punt important a tenir en compte. Crec que Gent de Merda parteix d'això perquè totes 4 som gent molt natural. Tot i que l'Ofèlia i la Paula saben molt de música i la Rita a vegades et fa comparacions de qualsevol cosa. Però no volem fanfarronejar de res. No ens sentim intel·lectuals cap de nosaltres, simplement parlem de coses que ens interessen. Tot i que el nostre cuntingut pugui ser cultural, espero i desitjo que no sembli pretensiós.

R: Som persones amb interessos culturals però parlem de cultura perquè ens interessa. Si parlés amb amigues de la universitat, també sortirien aquest tipus de temes. Al final és la naturalitat de cadascú i per nosaltres hi ha un interès de fer el podcast amè i no intentar fer veure que és un programa de ràdio o que és quelcom més seriós. Però també parlem del que ens interessa i si el que ens interessa a vegades és la cultura doncs parlarem d'això.

Si parlés amb amigues de la universitat, també sortirien aquest tipus de temes

A més a més vosaltres ja parlàveu en començar el programa dels diferents referents que teniu cadascuna. Ofèlia, per exemple, tu vens del món de la música i toques el cel·lo.

O: Sí, jo sóc l'única que no sóc periodista, sóc músic.

I t'has sentit acollida?

O: Sí, i tant! 

Ser periodista tampoc és gran cosa...

P: Crec que és molt més lloable ser músic que ser periodista. 

(Riem)

Quina seria la vostra feina ideal si no fóssim gent de merda? Estem contents amb el que fem o el món no ens deixa aspirar a més?

P: Jo estic contenta amb la meva feina, tinc la sort que em dedico al que m'agrada. Hi ha molts peròs que es podrien afegir: m'agradaria cobrar més, m'agradaria treballar menys hores... Però en general no em puc queixar gens. El meu treball somiat és el que tinc.

Ens sol passar a aquells que ens dediquem al món de la cultura. 

C: Sí, al darrer programa justament parlem d'això. Crec que les 4 estem enfocades al camp que ens agrada però una altra cosa és la precarietat d'aquest camp i si estem disposades a prioritzar durant gaires anys aquest camp per sobre de la nostra vida. D'aquí a uns anys segurament haurem de deixar de fer el que ens agrada per simplement viure tranquil·les i bé.

Com veieu el futur de Gent de Merda, teniu algun altre projecte?

P: No hem previst res en cap moment, mai hem tingut cap pla de futur i ara tampoc. Simplement anem fent. La novetat que hem incorporat aquesta setmana és que anem a l'estudi un altre cop i dins l'estudi ens gravem en vídeo.

D'aquí a uns anys segurament haurem de deixar de fer el que ens agrada per simplement viure tranquil·les i bé

Com prepareu aquesta trobada cada setmana? Primer aneu a buscar birres?

P: Sí, totalment.

(Riem). 

C: Nosaltres quedem una hora abans amb el convidat. Estem una hora fent una birra amb el convidat i quan anem a l'estudi ja hem pogut xerrar de coses i tenim més confiança com per començar la conversa que la gent escolta. A més fem jocs i seccions i havent conegut ja el convidat fent una cervesa el portem després cap a una altra banda i sempre és divertit.

L'aneu marejant una miqueta? El porteu cap a la vostra banda?

C: Crec que el portem bastant cap a la nostra banda perquè al programa no volem que l'entrevistat estigui parlant durant mitja hora de programa. Nosaltres tenim les nostres seccions i el que busquem és no fer-li una entrevista clàssica. El que diem és que Gent de Merda és una conversa de bar i volem que el convidat actuï amb la naturalitat i l'espontaneïtat que ho faria en un bar. Llavors, no és que el portem al nostre terreny, sinó que nosaltres tenim les nostres seccions i les seguim i és divertit.

P: Crec que el que fem guai, i aquí ens pengem una medalla, és que al convidat l'intentem treure de context. Això es va veure quan vam entrevistar en Joel Díaz que va acabar parlant del bròquil al vapor. Realment si féssim una entrevista convencional a en Joel Díaz, no li preguntaríem si les verdures es fan al vapor o a la planxa. Això va sortir de manera natural però crec que segurament a qualsevol persona que tu entrevistessis en un mitjà i després la duguessis a fer una birra acabaries parlant d'altres coses. Doncs nosaltres posem un micro a aquestes altres coses.

Gent de merda és una conversa de bar

És la manera natural d'apropar el món de la cultura. 

C: Si, és com el que deies tu abans. És "deselititzar" el contingut cultural i fer veure que les persones que fan cultura no són déus, són persones i molts cops persones brillants, però persones igualment. Es tracta de presentar-les com a persones, conèixer-les i veure els seus projectes. Però no es tracta de posar-les en un tro i després no pregunta'ls-hi res.

A qui us agradaria entrevistar?

R: A la Bad Gyal! 

P: O a la Rosalía! Jo entrevisto a la Rosalía i em moro. 

C: La Bad Gyal és súper guai. 

R: Volem que vingui. Hi ha la teoria aquella que si dius molts cops una cosa acaba passant. La llei de l'atracció, si tu creus que vindrà la Bad Gyal, vindrà la Bad Gyal algun dia.

C: Ens hem posat en contacte amb ella, però sempre està molt ocupada. Algún dia vindrà. 

Voleu continuar sent gent de merda? Tot i que al final tothom és gent de merda.

P: Tota la generació, vols dir?

No, crec que tothom pot ser gent de merda. Creieu que ser merda va dins la condició humana?

C: Pensa que quan nosaltres diem gent de merda no volem dir que som una merda. Volem dir que coneixem prou la nostra situació de precarietat per a fer-ne ironia. Nosaltres ens podem dir gent de merda perquè som conscient que per molt que vulguem ser súper bones en alguna cosa, tenim una estructura que no ens permet fer-ho amb tots els drets i la sostenibilitat econòmica que necessitem. Llavors, tothom pot ser gent de merda, però que ho siguin amb humor si us plau.

Dir que som gent de merda no és per a no fer res i pensar que no hi ha manera de millorar. No, si tu ets gent de merda, és perquè si no t'ho dius t'ofegues perquè et mors de la pressió. Diga-ho i a partir d'aquí treballa. Intenta crear coses i ajudar els altres, però no et quedis només en dir que ets gent de merda.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat