Alberto Porta (Barcelona, 1946-1968), Zush (1968-2001) i Evru, sobrenom d'Evrugo Montal State, són la mateixa persona. La galeria Senda de Barcelona presenta la mostra Evru/Zush.Tornar a ser, després de 30 anys seguint amb admiració l'obra de l'artista, 8 anys d'ençà de la seva darrera exposició individual, 12 des de la seva última mostra a Barcelona i 6 llargs anys sense dibuixar ni pintar marcats per un fort nihilisme emocional viscut per l'artista. La mostra s'inaugurarà el 22 de gener tot i que ja es pot visitar a la galeria.

Volver a ser galeria senda

L'exposició mostra una sèrie de personatges dibuixats a llapis i gairebé de manera subconscient que reflecteixen els estats d'ànim de l'artista. El "tornar a ser" fa referència a la tornada d'Evru al món de la creació després de tants anys. Aquests éssers híbrids amb faccions humanes i cos de serp van sorgir a través de la compra d'un quadern de dibuix allargat i que s'encaixa perfectament amb la seva morfologia nascuda del dibuix automàtic i subconscient de l'artista, que els anomena "autoretrats emocionals". "Sóc un comunicador, una mena d'antena que capta i porta aquests éssers al paper", assegura. En total hi ha més de 130 dibuixos, 67 dels quals estan exposats i es venen per 1800 euros, tot i que Evru assegura que encara en continua fent.

Evru galeria Senda Carlos Gil Vernet

Una de les criatures d'Evru/Carlos GIl-Vernet

Pel que fa la seva edat i el seu delicat estat de salut, cal dir que Evru s’ha recuperat perfectament de la forta grip que va patir només fa una setmana. “A vegades els malalts crònics com jo us acabem matant a tots”, bromeja. La seva peculiar personalitat i mode de vida fructifica en la creació d’obra personal i única lligada fortament al present i passat d’Evru. “No decideixo res, son ells els que decideixen. M’adono del meu estat d’ànim quan els estic fent i per això n’hi ha de tristos i de contents”, explica pensant en les seves criatures.

L'obra d'Evru s'ha exhibit als museus i institucions de tot el món. Ha participat en exposicions històriques com la Biennal de Sao Paulo de 1967 i en 1979, en la Documenta VII de Kassel 1977 o Les Magiciens de la Terre organitzada per Jean Hubert-Martin, del centre Pompidou de 1989. L'any 1975 és becat per la Fundació Juan March i als anys 80 rep una beca del DAAD i comença a aplicar la tecnologia digital, encunyant el terme de PsicoManualDigital, que rep el premi Laus en 1999. En l'any 2019 ha participat en la 16è Biennal d'Estambul comissariada per Nicolas Bourriaud. La seva obra forma part de reconegudes col·leccions privades i públiques com la del Centre Georges Pompidou de París, el Guggenheim (Nova York), el MoMA (Nova York), la Fondation Cartier (Paris), el MNCARS (Madrid), el MACBA (Barcelona) o l'IVAM (València). En preguntar-li per els seus plans de futur l’artista és clar: “el meu pla és no fer res, dedicar-me a la jubilació.