L’any 2022 farà cent anys del naixement de Gabriel Ferrater, i els amants de la causa esperem – amb una il·lusió potser excessiva – que aquest sigui l’any en què es publiqui la seva Obra Completa. L’Associació Gabriel Ferrater, que es va presentar ahir al romàntic i tenebrós escenari de la llibreria El Siglo de Sant Cugat, és una esperança per a aquesta publicació.

De vegades, el panorama literari català sembla una novel·la d’espies. Si algú escoltava la nostra conversa amb els professors Enric Sullà i Xavier Pla abans de començar l’acte potser ens hagués pres per traficants d’alguna cosa. “¿Però això qui ho té, on és, què queda inèdit? Allà veig en Jordi Cornudella, preguntem-ho!” En un món on els papers dels nostres escriptors encara estan repartits per cases particulars i magatzems editorials, és d’agrair que algú s’organitzi per mirar d’impulsar la figura d’un home que tothom hauria de conèixer com un dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX.

Per això a alguns ens brillaven els ulls quan Miquel Santaeulàlia, membre de l’associació, explicava la seva llista de propòsits per divulgar i potenciar la figura de Ferrater: una exposició permanent sobre la seva vida i obra, una biografia en català – i decent – sobre la figura, la publicació de l’Obra Completa i la celebració amb tots els honors de l’any Ferrater. Com que ja sabem que el nostre sistema literari funciona gràcies a gent tossuda i treballadora, esperem que les institucions i el món editorial corresponguin a aquest entusiasme amb la feina que els correspon.

El professor Enric Sullà, un dels alumnes de les classes de literatura que Ferrater va fer a la Universitat Autònoma a finals dels seixanta, va obrir l’acte. Sullà va explicar la impressió que van tenir quan, en l’ambient universitari aleshores decadent, se’ls va presentar com a professor un gran intel·lectual europeu. “Sabíem molt poc de literatura catalana. L’any 68, què podíem saber?” – diu Sullà – . “Ferrater aconseguia fer assequibles escriptors que no ho eren, i posava sobre la taula debats nous per a nosaltres, com ara la relació de l’escriptor amb la seva societat”.

L’acte el va centrar la vessant de Ferrater com a poeta. Maria Dolors Coll, Eduard Sanahuja i Lluís Calvo van recitar poemes – 'Mala emissió', 'Paisatge amb figures' i 'Tres Llimones', respectivament– i Joan Artigas va interpretar les seves versions. Ho escoltaven una cinquantena llarga de persones: acadèmics, aficionats, coneguts, amics i fins i tot familiars – les nebodes de Ferrater també eren entre el públic.

Un dels moments més estranys i atractius de l’acte el va protagonitzar Paco Soler, un músic santcugatenc impulsor de la comissió ciutadana Gabriel Ferrater, llavor de l’associació. Soler va pujar a l’escenari carregant la cadira –“em fa vergonya parlar dret” – i va explicar que la seva relació amb en Gabriel era una relació alcohòlica: “Ell quan treballava no bevia, i per tant no sortia; i per tant no el vèiem. Quan el vèiem, per tant, era perquè sortia; i per tant bevíem. Bevíem molt, però ningú tant com ell”.

Com tots els qui el van conèixer, Soler va confessar que era un home desmesurat i excessiu en tot – en intel·ligència, en erudició i en provocació. Quan Soler sortia amb la seva dona, explica, Ferrater sempre li fotia mà. “I jo pensava: ¿per què s’ho permet, això? (...) En fi, jo l’admirava perquè no sé com podia tenir els sants collons de viure així”.

És curiós que totes les anècdotes personals sobre Ferrater ensenyin una personalitat que imposava i dominava d’una manera natural, gairebé inevitable. Potser s’hi barreja en excés la llegenda de poeta maleït, que esperem que la difusió de la figura es faci càrrec de matisar.

També queda per explicar, entre tantes d’altres coses, el seu encaix en el panorama literari barceloní, sovint caricaturitzat de manera simplista i matussera. Ho deia Sullà i convé recordar-ho: “Ferrater tenia totes les possibilitats de fer una gran carrera en castellà, però sempre va triar. Va parlar sobre literatura catalana. I sobre gramàtica catalana. Sempre va saber on era”.

Gabriel Ferrater és un dels assagistes catalans més importants del segle XX, i un crític literari d’una qualitat impressionant. Quan Ferrater es dedicava a un tema, s’hi abocava i l’estudiava amb entusiasme durant anys. Aquesta manera de treballar ens ha deixat textos memorables sobre pintura, sobre lingüística i sobre literatura, que esperem veure compilats aviat en una obra completa.

També esperem que gràcies a aquesta feliç iniciativa – on s’hi han de sumar personalitats i institucions – l’Associació sigui un espai des d’on impulsar el reconeixement que la figura de Ferrater mereix en la nostra història intel·lectual.