Un escàs quilòmetre i mig de distància separa el Pla de Palau, lloc on es va disparar la primera fotografia de la península Ibèrica, del KBr Barcelona Photo Center, el nou espai dedicat íntegrament a la fotografia que obre aquest divendres la Fundació Mapfre. Des d'aquella primera demostració de la tècnica del daguerreotip, el 10 de novembre de 1839 en què es va convocar a la ciutadania a presenciar aquell prodigi que durant la llarga hora d'exposició una banda militar va amenitzar amb música i en acabat es va sortejar el resultat emmarcat entre els assistents, i avui han passat 181 anys, però Mapfre ha volgut reconèixer amb l'obertura del nou KBr la històrica relació entre la ciutat i la fotografia.

El nou centre especialitzat en fotografia, que pren el relleu de l'activitat expositiva desenvolupada anteriorment a la Casa Garriga Nogués –on s'hi havia exposat pintura i fotografia, indistintament– pren el seu nom del símbol químic del bromur de potassi, una sala utilitzada en el procés de revelatge per tal de frenar l'acció de l'agent revelador i impedir la formació del vel químic, amb la qual cosa s'aconseguix una major puresa de blancs en la fotografia analògica. Justament aquesta evocació de la fotografia tradicional vol enllaçar amb la història de la fotografia i els grans mestres, com Bill Brandt, protagonista de la primera gran exposició retrospectiva del nou centre, que vol mantenir un diàleg fluïd amb festivals –té previst participar en la pròxima edició del Loop i ja va treure el cap a la darrera edició del Revela't–, institucions públiques i privades i col·leccionistes, com Fotocolectania, i escoles de fotografia de la ciutat. En concret, està previst que a les seves sales hi puguin exposar quatre escoles de la ciutat, Elisava, Grisart, Idep i l'Institut d'Estudis Fotogràfics, tal com ha detallat la directora de cultura de la Fundació, Nadia Arroyo.

20.10.05 KBR Mapfre044

Aspecte del nou KBr Barcelona Photo Center/Fundació Mapfre 

El nou centre, situat a l'edifici Vela adjacent a l'emblemàtica Torre Mapfre, disposa d'un total de 1400 m², distribuïts en dues plantes, on hi ha dues sales d'exposicions (una de gairebé 700 m² i una altra, de 170), auditori, aula per activitats pedagògiques i de formació, i una llibreria especialitzada en fotografia. En les dues sales està prevista que es continuïn les línies bàsiques de la programació. És a dir, àmplies exposicions dels grans mestres a la sala més gran, i poder mostrar la col·lecció de la Fundació en la sala més petita, que s'inaugura amb una mostra de 110 fotografies de Paul Strand (1890-1976), un dels noms claus de la fotografia contemporània. En el futur, està previst que a les sales es mostri el treball de Claudia Andújar i la col·lecció de daguerrotips de l'Arxiu de Girona, una retrospectiva de Garry Winogrand o el conegut projecte Les germanes Brown, de Nicholas Nixon, en què quatre germanes nord-americanes es van retratar plegades any rere any al llarg de 40 anys.

Bill Brand, entre la bellesa i el sinistre

Nascut a Hamburg l'any 1904, en una família burgesa d'origen rus, Herman Wilhem Brandt va envoltar la seva vida d'una aura de misteri i llegenda, en què, com algunes de les seves fotos, és difícil escatir el real del fictici. En aquest sentit, la seva instal·lació a Londres l'any 1934, en el context de l'ascens dels nazis al poder, va fer que esborrés qualsevol rastre germànic i fes creure a tothom que era nascut a l'illa britànica, malgrat el seu marcat accent alemany.

La seva estada en un sanatori de Davos, com el protagonista de La muntanya màgica, Hans Castorp, va despertar la seva vocació fotogràfica, que es va acabar d'afermar després de traslladar-se a Viena, on arribar seguint la promesa de curar la seva tuberculosi a base de psicoanàlisi. En aquest sentit, el comissari de la mostra, Ramón Esparza, relaciona les seves fotografies amb el concepte freudià d'unheimlich, que se sol traduïr per sinistre, estrany o inquietant, que d'acord amb Eugenio Trias, és condició i límit d'el que és bell. "El que és bell necessita el que és sinistre, són idees complementàries i a les fotografies de Brandt es pot veure sempre aquest rastre que s'escola per tot arreu", assenyala Esparza.

Bill Brandt La Mort i l’industrial, Barcelona, 1932/Private collection, Courtesy Bill Brandt Archive and Edwynn Houk Gallery © Bill Brandt / Bill Brandt Archive Ltd.

Bill Brandt La Mort i l’industrial, Barcelona, 1932/Private collection, Courtesy Bill Brandt Archive and Edwynn Houk Gallery © Bill Brandt / Bill Brandt Archive Ltd.

Amb la influència de les teories freudianes –i aquí Esparza assenyala alguns dels símbols clàssics de la interpretació dels somnis a les seves fotografies, com els globus aerostàtics, les fonts o la presència de la mort– Brandt va viure a París, on es va instal·lar l'any 1930 per treballar com a ajudant de Man Ray, l'eclosió de les avantguardes i el surrealisme, influències de les quals no es va despendre mai, tant en la seva fotografia més social a l'Anglaterra de preguerra, com en el seu vessant més artístic. 

Flâneur i retratista del carrer parisenc, va recórrer Europa amb la seva companya Eva Boros –amb qui es casaria a Barcelona l'any 1932– abans d'instal·lar-se a Londres, on pocs anys després va publicar el seu primer llibre The English at home, un retrat contraposat de les classes altes i baixes del seu país d'adopció. En aquest sentit, Esparza destaca el fet que bona part de les escenes de l'alta societat britànica estan protagonitzades per amics i parents, amb qui Brandt preparava curosament l'escena. La participació del seu cercle més íntim en els seus treballs també es pot resseguir en el reportatge per al Picture Post, "La perfecta cambrera", on retrata les serventes dels seus oncles, o A Night in London, una mena de rèplica al Paris de nuit del seu amic Brassaï.

. Bill Brandt Estació de metro d’Elephant and Castle, 1940/Private collection, Courtesy Bill Brandt Archive and Edwynn Houk Gallery © Bill Brandt / Bill Brandt Archive Ltd.

Private collection, Courtesy Bill Brandt Archive and Edwynn Houk Gallery © Bill Brandt / Bill Brandt Archive Ltd.

La Segona Guerra Mundial va significar un abans i un després en la seva obra. Durant el conflicte, va treballar pel Ministeri d'Informació i va fer algunes de les seves sèries més conegudes: els londinencs refugiats al metro i la ciutat fantasmal sota el perill de bombardeig. La postguerra suposa l'entrada de Brandt en el terreny més artístic, amb sèries de paisatges que es contraposen als seus nus, que va compaginar amb el retrat de l'elit intel·lectual i artística internacional, en el que destaquen noms propers com Joan Miró, Pablo Picasso o Pau Casals.

L'exposició, la més gran que s'ha fet mai a l'estat espanyol del fotògraf germano-britànic, aplega cinc dècades de treball ordenat cronològicament i de manera temàtica, amb 186 fotografies positivades pel mateix Brandt, que considera que un fotògraf s'havia de revelar les seves pròpies fotografies, tal com ha recordat Esparza. La mostra inclou documents originals i algunes de les seves càmeres –especialment la maleta-càmera dels 30, com les que feia servir la policia–, i una entrevista que va concedir a la BBC poc abans de morir, l'any 1983 a Londres.

Bill Brandt  Francis Bacon a Primrose Hill, Londres,1963/Private collection, Courtesy Bill Brandt Archive and Edwynn Houk Gallery © Bill Brandt / Bill Brandt Archive Ltd.

Bill Brandt  Francis Bacon a Primrose Hill, Londres,1963/Private collection, Courtesy Bill Brandt Archive and Edwynn Houk Gallery © Bill Brandt / Bill Brandt Archive Ltd

Paul Strand, un dels grans renovadors de la fotografia dins la col·lecció Mapfre

Comissariada per l'historiador de la fotografia i comissari independent Juan Naranjo –que també serà el responsable de la llibreria–, la Fundació Mapfre mostra una de les col·leccions més destacades del seu fons, 110 fotografies de les 131 que conserva del fotògraf Paul Strand, essent la col·lecció més completa de l'artista nord-americà que custodia una institució europea. L'exposició fa un recorregut per la llarga trajectòria d'un artista clau per la dignificació de la fotografia com una disciplina artística equiparable a qualsevol altra expressió artística.

20.10.05 Mapfre Expo Paul Strand 001

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat