Amb 74 anys, Quim Español acaba de publicar la seva primera novel·la. D’entrada va pensar utilizar un pseudònim, perquè li feia l’efecte que la setantena no és edat de publicar primeres novel·les. Español, arquitecte i poeta, té una fixació per la forma, i com a tal també per la música. Per desgràcia, diu, mai no ha après a tocar cap instrument, però la melomanía l’ha portat a aprendre teoria musical pel seu compte. Bastir una novel·la, com bastir un edifici, exigeix fer cas a la forma.

Quim Español retratat per Manel Lledó

Quim Español. Manel Lledó

La música és un dels temes de Francesca, una violinista adolescent que ha crescut a casa els avis i que viatja a Barcelona per seguir els estudis. A la novel·la hi ha la nostàlgia per la llengua que es perd, la decadència física i familiar, la força de les imatges poètiques. Perquè abans que novel·lista, Español és i ha estat poeta. Ha publicat, entre altres coses, els poemaris Nadir i altres nits, Entre tècnica i enigma. Mirades transversals sobre les arts i Elegies. Però més enllà de la poesia i la música i de la seva vinculació inevitable amb la forma, el tema de fons de Francesca és l’assetjament psicològic i la seva capacitat destructiva.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat