L'escriptor Francesc Serés (Saidí, 1972) és el guanyador de la segona edició del Premi Proa, amb la novel·la La casa de foc. Serés pren el relleu de Jordi Nopca, primer guanyador del Premi Proa de novel·la inèdita en català, amb una dotació de 40.000 euros. El jurat, format per l'escriptor Vicenç Villatoro, l'editora Nekelle Geel, el professor de la UdG Xavier Pla, la filòloga Clara Queraltó i l'editor Josep Lluch, amb veu i sense vot, ha seleccionat l'obra, presentada originàriament com La llum de dins les coses, d'entre 41 originals presentats.

Serés, entregat a la gestió cultural des que va crear la Residència Faber d'Olot i que des de 2018 és director de l'Àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull, ha mostrat la seva alegria per haver pogut culminar aquest projecte literari que es venia gestant des de la seva darrera obra, La pell de la frontera, publicada l'any 2014. Segons ha confessat, aquests anys tan intensos a nivell laboral, però també a nivell polític i social en els quals Serés ha intervingut directament com a articulista a El País i l'Ara, l'escriptura ha estat "un espai de llibertat". El jurat ha volgut destacar la condició de Serés com a "narrador tot terreny" partidari d'una literatura de contacte que dona veu als desafavorits de la història i d'una obra que esdevé una resocialització humanista i ètica. Per als membres del jurat, a La casa de foc hi ha "el Serés de sempre, però més obert a la realitat que mai".

Una família "totèmica" a les muntanyes de la Garrotxa

Per al jurat, La casa de foc actualitza un dels grans temes de la literatura: l'arribada d'un personatge a un entorn desconegut, l'intent per comprendre i com sortirà transformat d'aquest exercici. En aquest cas el narrador és un professor d'una aula d'acollida a qui la crisi econòmica i sentimental ha portat a instal·lar-se a Can Mau, una de les cases d'El Sallent, en plena Vall del Ser, a la Garrotxa més ferèstega. Una zona relativament prop d'Olot i Banyoles, però aïllada pel que sembla un mar de muntanyes que uneixen i separen, amb llocs on la natura sembla innacessible. El professor, que es defineix com un nàufrag i que Serés ha comparat amb Robinson Crusoe, entra en contacte amb la gent de can Sol, una família "totèmica" amb el do de trobar aigua, formada per l'avi, la mare i la neta, una nena de tretze anys a qui el narrador començarà a donar classes empès per la família que tem que "es perdi". Alhora, el mestre apendrà d'uns personatges que es convertiran en els veritables protagonistes de la novel·la, intentant desxifrar la vida dels altres. 

Serés estretament vinculat amb la zona –va viure a la zona en una casa de 1587 i assegura que voldria que part de les seves cendres hi anessin a parar–, ha volgut restar importància a qualsevol element autobiògrafic, rebutjant l'etiqueta d'autoficció, tot i que confessa que la novel·la pot tenir una relació propera amb la veritat. Com el narrador de La casa de foc, també ha estat professor d'aula d'acollida per alumnes estrangers, i coneix el que suposa intentar trencar l'aïllament que suposa la impossibilitat de comunicar-se amb nens que no coneixen cap de les nostres llengües. Aquesta experiència d'alteritat serà clau per al narrador a l'hora de relacionar-se amb els habitants d'una zona que té un pòsit ancestral de volcans, fòssils i menhirs, que segons Serés no es pot obviar, i que té un vincle estret amb la literatura. Com detalla l'escriptor de Saidí, la història del Sallent està vinculada a noms tan diversos com Guillem de Berguedà, Eugeni d'Ors i Josep Pla. De tota manera, Serés ha volgut allunyar-se dels clitxès literaris sobre la Fageda d'en Jordà i Santa Pau, per celebrar i homenatjar un temps i un territori fixant-lo com a mite en forma de literatura per tal que no es perdi. 

Per a l'autor de Contes russos, les històries de vida són una necessitat i d'aquesta manera no ha dubtat en, més enllà dels personatges reals, introduir-hi formes de relació i amistat sorgits de la seva pròpia relació amb la zona. Entre bromes ha confessat que no té por del que puguin dir els personatges que han inspirat la novel·la, perquè per la seva experiència hi ha més retrets per no sortir-ne, però sí que ha deixat clar que "els personatges són per estimar-los" i que la novel·la, d'acord amb Milan Kundera, no és un mecanisme per ajustar comptes. Partidari de la proximitat, ha destacat que, més enllà del seu record, el més important és com aquest es transforma en material literari que aguanti el pas del temps. 

La casa del foc, arribarà a les llibreries el proper 11 de novembre, i suposa un canvi d'editorial per part de Francesc Serés després d'anys de fidelitat a Quaderns Crema, i també de registre. Literàriament, passa d'un entorn agrícola de la Catalunya Nova, de La pell de la frontera, al món bosquetà de la Catalunya Vella, de La casa de foc, una novel·la contemporània que, a diferència d'altres textos de Serés, usa l'estil per fer avançar l'acció.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat