Només un 21,8% de les imatges incloses a les galeries que les principals publicacions del món recopilen per aquestes dates com “les fotografies de l’any” estan fetes per dones. Així ho mostrava un estudi fet el 2018 per Women Photograph, una plataforma que promou la visibilitat de les reporteres gràfiques amb una base de dades de 950 fotoperiodistes de més 100 països de tot el món. Si ens fixem, a més, en la presència de les dones als centres d’art els percentatges són vergonyants: només un 14% de les exposicions individuals inaugurades durant el període que va del 2011 al 2015 als centres d’art de Barcelona –centres com el MACBA, el MNAC, el Caixa Fòrum, La Virreina o la Fundació Vila Casas, entre d’altres– van ser fetes per dones. Això és el que recull el quart informe de l’Observatori Cultura i Gènere de MAV (Mujeres en las Artes Visuales). On són les dones fotògrafes? Existim. Estem a primera línia de la notícia, a la darrera manifestació independentista, a la gespa del Camp Nou, retratant els rostres dels refugiats del mediterrani, fotografiant el tràfic de dones a l’Índia, i a Europa, investigant realitat diverses i poc conegudes, trencant estereotips. Hi som i ara alcem la veu per fer-nos escoltar. En les darreres setmanes, tres esdeveniments han tingut lloc a Barcelona per fer notar, i molt, la presència de les dones d’aquest país en la fotografia. La taula rodona ‘Dones al visor’, organitzada pel Sindicat de la Imatge en el marc dels seu 25è aniversari; l’exposició ‘Fotoperiodistes. Mirades a les violències masclistes arreu del món’ a càrrec de l’Institut Català de les Dones i la primera trobada fotogràfica ‘Pulpa Foto Club’ són tres propostes que no només situen les fotògrafes en el mapa català, sinó que també conviden a reflexionar sobre les discriminacions que es troben les professionals i animen a teixir xarxa en un sector amb una estructura patriarcal dominant.

Judith Prat: Després de mesos de captivitat, una dona i el seu fill rescatats al Bosc Sambisa (Nigèria), romanen en el Federal Medical Center de Yola recuperant-se de les ferides sofertes durant els enfrontaments entre l’exèrcit i el grup armat Boko Haram.

Després de mesos de captivitat, una dona i el seu fill rescatats al Bosc Sambisa (Nigèria), romanen en el Federal Medical Center de Yola recuperant-se de les ferides sofertes durant els enfrontaments entre l’exèrcit i el grup armat Boko Haram/Judith Prat

La creació fotogràfica està condicionada pel gènere de l’autoria? Aquesta és la pregunta que la fotoperiodista Sira Esclasans va posar sobre la taula de la sala d’actes del Centre de la Imatge de Barcelona al Palau de la Virreina, en la jornada ‘Dones al visor’. Era dimarts 10 de desembre a la tarda i la sala, plena, esperava per escoltar cinc fotògrafes –Pilar Aymerich, Cèlia Atset, Noelia Pérez, Sara Gordon i una servidora– debatre sobre la seva experiència en la professió fotogràfica. “Jo sempre he pensat que fotografiava amb ulls de dona perquè la meva educació ha estat de dona”, trencava el gel Pilar Aymerich, la més veterana, que afegia: “Com deia Jean Luc Godard, l’enquadrament és una qüestió de moral i per tant crec que el gènere influeix molt en com veus la realitat”. La fotògrafa i investigadora Noelia Pérez, per la seva banda, animava a fixar-nos en la influència del gènere en la creació fotogràfica, però també en la pertinença a altres categories socials com la classe o la raça. Situant-se des de la interseccionalitat, Pérez proposava reformular la pregunta inicial: “Com les experiències viscudes a través d’un cos poden tenir un impacte significatiu en les produccions visuals?”, es preguntava l’artista visual que va matisar que el gènere no només s’ancora en la producció d’una fotografia, sinó que també entra en joc en el moment d’observar-la en tant que una imatge sempre està en procés de construcció i esdevé tant en el moment de crear-la com en el moment de mirar-la. 

Fàtima, dona somali de 15 anys, a bord de l’embarcació de rescat de Metges Sense Fronteres, Dignity I. Aquesta fotografia d’Anna Surinyach forma part de l’exposició ‘Fotoperiodistes. Mirades a les violències masclistes arreu del món’.  Anna Surinyach

Fàtima, dona somali de 15 anys, a bord de l’embarcació de rescat de Metges Sense Fronteres, Dignity I. Aquesta fotografia d’Anna Surinyach apareix al darrer número de L'Agenda de la Imatge i forma part de l’exposició ‘Fotoperiodistes. Mirades a les violències masclistes arreu del món’/Anna Surinyach

La jornada que va donar el tret de sortida amb la presentació del nou volum de l’Agenda de la Imatge –la revista del Sindicat– dedicat exclusivament a l’obra de vint i sis fotògrafes afiliades, també va servir per posar en comú les discriminacions que patim en el sector.  El masclisme és present a la professió fotogràfica “fins al punt que et veuen com un objecte i no et valoren com a professional”, va denunciar Sara Gordon que treballa des de fa anys en l’àmbit de la fotografia esportiva. Discriminacions per maternitat, tractes paternalistes, sentir-se menystinguda o el conegut sostre de vidre –Cèlia Atset va assenyalar el fet que no hi ha dones responsables de fotografia en els mitjans de comunicació, per exemple–, són algunes de les experiències que van anar compartint ponents i públic que de seguida es va mostrar participatiu. 

Surekha Kunwar, una nena de 14 anys d’un districte nepalès del llunyà oest, posa per a un retrat dins d’un “goth” durant la seva primera menstruació/Maria Contreras Coll

Surekha Kunwar, una nena de 14 anys d’un districte nepalès del llunyà oest, posa per a un retrat dins d’un “goth” durant la seva primera menstruació/Maria Contreras Coll

La desigualtat de gènere és precisament el punt de partida de l’exposició ‘Fotoperiodistes. Mirades a les violències masclistes arreu del món’, inaugurada l’11 de desembre en el marc del 30è aniversari de l’Institut Català de les Dones al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. La mostra realitza un recorregut a través del treball de deu fotoperiodistes –Sandra Balsells, Laia Abril, Maria Contreras Coll, Núria López Torres, Judith Prat, Lorena Ros, Anna Surinyach, Patricia Bobillo Rodríguez, Elena del Estal i Eva Parey– i la seva visió particular de la vida de les dones i les violències que patim arreu del món. 

Patricia Bobillo Rodríguez: Irina, una dona d’origen romanès, pidola a les portes del turístic Mercat de la Boqueria de la ciutat de Barcelona. Aquesta fotografia de Patricia Bobillo Rodríguez forma part de l’exposició ‘Fotoperiodistes. Mirades a les violències masclistes arreu del món’./Patricia Bobilo Rodríguez

Irina, una dona d’origen romanès, pidola a les portes del turístic Mercat de la Boqueria de la ciutat de Barcelona. Aquesta fotografia forma part de l’exposició ‘Fotoperiodistes. Mirades a les violències masclistes arreu del món’/Patricia Bobilo Rodríguez

Les fotografies de l’exposició ens mostren realitats “que si no les tractés una dona no sé si s’arribarien a tractar”, es planteja la fotoperiodista i comissària de la mostra Patricia Bobillo Rodríguez. D’aquesta manera podem veure com afecta la situació d’indigència a les dones, com les conseqüències dels conflictes armats es multipliquen per a les dones que a través de la violència sexual són utilitzades com a arma de guerra, com hi ha dones al Nepal que són obligades a aïllar-se durant els dies que menstruen seguint una tradició anomenada ‘Chhaupadi Partha’, com les refugiades sirianes al Líban treballen com a jornaleres cobrant 3 euros per 5 hores de feina, com les dones migrants són les que més sofreixen en el seu camí cap a Europa i com algunes s’han vist obligades a comercialitzar amb el seu cos per pagar el deute del viatge, etc.  

Núria López Torres: Retrat de l’Estrella amb el resplendor. El “Resplendor” és un accessori del vestit tradicional que usen les dones juchitecas per a anar a l’església/Núria López Torres

Núria López Torres: Retrat de l’Estrella amb el resplendor. El “Resplendor” és un accessori del vestit tradicional que usen les dones juchitecas per a anar a l’església/Núria López Torres

L’exposició que es podrà veure durant tot el mes de desembre a l’Institut Català de la Dona i que itinerarà durant set anys arreu del territori, no només té com a objectiu “denunciar les violències que assetgen les dones arreu del planeta, sinó que a més pretén reconèixer la feina de les autores que conformen la mostra i que sovint estan poc reconegudes”, comenta Bobillo que explica que cada imatge va acompanyada d’un codi QR que dirigeix l’espectador als webs de les fotògrafes i així el convida a seguir descobrint la seva obra.

En la mateixa línia de reconèixer i donar més visibilitat a les dones en la creació visual, les fotògrafes Magui Pichinini i Paula Amenta han creat la trobada fotogràfica Pulpa Foto Club, la primera edició de la qual va tenir lloc diumenge 15 de desembre. 

Paloma Bercovich: Fotografia de l’exposició ‘Quatre elements’ de la fotògrafa Paloma Bercovich que es va poder veure durant el Pulpa Foto Club. Aquest projecte neix arrel del diagnòstic d’un càncer que l’autora va superar el 2016/Paloma Bercovich

Fotografia de l’exposició ‘Quatre elements’ que es va poder veure durant el Pulpa Foto Club. Aquest projecte neix arrel del diagnòstic d’un càncer que l’autora va superar el 2016/Paloma Bercovich

En un espai acollidor que convidava a ajuntar-se, trobar-se, teixir xarxa, el Pulpa Foto Club va oferir un ventall d’activitats –des d’un taller impartit per la fotògrafa Ainhoa Valle que convidava a fotografiar des del cos fins a un mercat d’obra fotogràfica de més de 15 fotògrafes de l’escena local passant per una xerrada a càrrec de la plataforma No sin fotógrafas que treballa per augmentar el número de dones en espais de debat i coneixement o dues petites mostres firmades per les fotògrafes Paloma Bercovich i Eli Apezteguia– amb la finalitat de donar veu i impulsar l’economia de les artistes visuals.

Les fotografies de Mar Armangol ens conviden a observar la bellesa dels cossos femenins des d’una prespectiva no canònica/Mar Armangol

Les fotografies de Mar Armangol ens conviden a observar la bellesa dels cossos femenins des d’una prespectiva no canònica/Mar Armangol

“La polpa és un teixit cel·lular que serveix per millorar la propagació de les llavors”, declara Pichinini en una explicació del nom de la trobada que posa de manifest la seva declaració d’intencions. Pichinini també explica que sense buscar-ho l’obra de totes les autores participants parlen del cos, des del projecte ‘Quatre elements’ de Paloma Bercovich que neix arrel del diagnòstic d’un càncer que l’autora va superar el 2016 fins a les fotografies de cossos que fugen de la bellesa canònica de Mar Armengol i Emilie Hallard

“Em fotografio per veure que sí que existeixo”, escriu en la seva exposició la fotògrafa i cineasta Eli Apezteguia. Existim. Estem retratant els efectes dels atacs de Boko Haram, perseguint el polític de torn, a Waterloo, cobrint la gira de Rosalía, mostrant la lluita dels veïns del Raval contra l’especulació immobiliària; estem autoretratant-nos, mostrant les nostres menstruacions, fotografiant-nos els culs amb cel·lulitis, les aixelles sense depilar, les panxes marcant michelins, buscant noves belleses. Hi som i aquí estem.    

Eli Apezteguia: “La invisibilitat sempre em va resultar temptadora. Ara em tempta explicar-me als altres”, explica la fotògrafa i cineasta Eli Apezteguia en la seva mostra al Pulpa Foto Club.

“La invisibilitat sempre em va resultar temptadora. Ara em tempta explicar-me als altres”, explica la fotògrafa i cineasta Eli Apezteguia en la seva mostra al Pulpa Foto Club/Eli Apezteguia

 

Fotografia de portada: Fotografies com aquesta d’Eva Abeling es van poder comprar durant la primera trobada del Pulpa Foto Club.