El novembre de 2017 arribava a les llibreries La passejada, de Robert Walser, traduït per Teresa Vinardell, seguit per l'assaig Le promeneur solitaire, de W.G. Sebald, adaptat per Anna Soler Horta. Ho feia per primera vegada en català després de 100 anys de la seva publicació original i inaugurava a més l'aventura de Flâneur, un dels projectes recents més exigents i exquisits del món editorial català. Va ser la retrobada casual entre dos companys de cineclub, el professor de secundària Albert Aixalà i l'empresari del sector de l'hostaleria Enric Rebordosa, responsable de projectes tan aclamats com La Confiteria, Muy Buenas o el molt literari Rilke però també llicenciat en Història de l'Art i Filologia, el que va encendre l'espurna de Flâneur. Rebordosa volia publicar poetes com Robert Frost o Wallace Stevens i va començar-ne a parlar amb el seu amic retrobat. La protohistòria, però, cal trobar-la en l'amistat d'Aixalà amb el també docent David Cuscó, a resultes de la presentació d'un número de la revista El Funàmbul dedicat a Bruno Schulz. Als tres s'hi va afegir Anna Soler Horta, traductora de Sebald i quarta membre de l'equip, premiada amb el Ciutat de Barcelona de traducció per Austerlitz, i que està treballant en Els anells de Saturn. "L'Anna és la brúixola de Flâneur. És el mètode com a bona traductora de l'alemany" resumeixen els seus companys en una trobada amb tots quatre al jardí l'Ateneu Barcelonès.

Els impulsors van començar a descobrir les afinitats literàries que els lligaven, resumides en el lema "de Charles Baudelaire a Sebald". Unes afinitats que acabarien desembocant en un catàleg literari amb un regust profundament centreeuropeu. Rilke, Nietzsche, Sebald, Elizabeth Bishop, Paul Valéry, Walter Benjamin, Walser o Thomas Bernhard són alguns dels noms fetitxe dels Flanêur. Molts d'aquests autors no han estat mai traduïts al català o han estat traduïts però avui dia es troben descatalogats. "Un país que no ha traduït aquests autors és un país decadent, endarrerit" afegeixen com una màquina de donar titulars sucosos. Tot té un perquè i el nom de Flâneur respon a aquesta admiració per Baudelaire i la primera intenció d'editar l'Spleen de París, però també un món de referents que uneix l'autor de Les flors del mal, Benjamin i Sebald.

Una editorial de (bones) traduccions

En un projecte editorial com aquest que té com a criteri només publicar bons llibresels traductors són la pedra angular. Raül Garrigasait va ser el responsable de l'edició catalana d'El nebot de Wittgenstein, de Thomas Bernhard, Arnau Pons s'ha encarregat de l'exigentíssima traducció de Thomas l'Obscur de Maurice Blanchot i Cuscó s'ha encarregat del Llibre de l'Hospitalitat d'Edmond Jabès. Pons i Marc Jiménez Buzzi treballen en l'adaptació catalana de Sobre el concepte d'història de Benjamin. Amb aquesta tria volen donar suport a la nova generació de traductors, però sense descartar els mestres. Precisament els hem trobat parlant amb el poeta i traductor Josep Maria Fulquet, que signarà, si Déu vol, una nova versió de la poesia de Rilke en català. Fulquet i els Flanêur coincideixen en l'aposta per una llengua natural, musical, allunyada dels "hom, àdhuc i llur" i dels encarcaraments i que tingui respecte pels originals.

Flâneur és una editorial de traduccions, i no s'han plantejat publicar textos actuals. "En català encara hi ha molta feina a fer i no estem al dia de les novetats o quan ens hi hem acostat no ens han agradat". Tampoc els interessa formar part del món literari o editorial. "Anem a la nostra" afirmen, amb Jaume Vallcorba i els primers Quaderns Crema com referent. "Fer un llibre que no fos per plaer seria treballar", asseguren provocadors. El seu desig és cuidar els llibres que editen, donar a la seva passió per editar un ritme lent per aconseguir llibres de llarga durada. "No hem estat metòdics, però els accidents que s'han anat produint han acabat sent positius. En aquest sentit, l'atzar ha jugat un paper important, perquè al final els llibres parlen entre ells com si hi hagués un fil invisible que els relligués. Al capdavall és molt fàcil, ens agraden i editem els bons". Amb la idea d'editar de quatre llibres l'any, de moment des de La passejada n'han publicat cinc als quals s'hi afegiran quatres més abans d'acabar l'any. Evitant qualsevol excés, no volen estalviar costos per aconseguir un llibre bonic. "Hem arribat amb alegria. Hem arribat per traduir el que ens agrada i passar-nos-ho bé".