Admeto que sóc de les que els hi agrada el llibre físic i que sento una tendència fetitxista cap a ells, on més enllà de la lectura que necessito per a respirar, imaginar i viure, també guanyo un petit plaer tàctil pels sentits. Un objecte que puc tornar a mirar, olorar o tocar, a més de rellegir-lo quan vull. Em sembla fascinant quan trobes un llibre que et regala estones impagables de plaer, amb bons continguts que et facin pensar, i que a més queda bonic a les lleixes dels teus petits palaus domèstics.

Gràcies als consells d’una bona llibretera, l’Ester Marcos, he descobert una petita editorial que desconeixia: Cal·lígraf, nascuda el 2011 a la meva terra, Figueres. Podeu pensar que “escombro cap a casa” però us asseguro que és una casualitat i que no us en parlaria si no cregués que val la pena mencionar-ho. M’agrada trobar-vos petites perles pels vostres fills, vinguin d’on vinguin. I els llibres que he descobert d’aquesta editorial es nota que són fets amb amor i més enllà de l’edició d’un llibre, em fa l’efecte que són concebuts com a petites obres d’art. La filosofia que descriuen al seu web, s’adiu amb aquest tipus de llibres dels que us parlava; petits objectes de culte, atractius a la vista, amb una edició de qualitat cuidada fins al més mínim detall, que despertin també l’esperit artístic dels nostres fills.

En concret em fixo en dos d’en Dani Torrent, pintor i il·lustrador que justament ha guanyat aquest passat setembre del 2018, el Premi Juncedaen la modalitat deLlibre d’adult ficció,  que promou l’Associació Professional d’Il·lustradors de CatalunyaTorrent té diversos llibres però em centraré en dos. Primer us vull parlar d’una verdadera joia pictòrica: Àlbum per a dies de pluja,del qual també n’és l’autor i que ja va quedar finalista del mateix premi el 2015. 

Com el seu nom indica, és un àlbum il·lustrat, on el que compta és sobretot la il·lustració i no tant el text. Però les pàgines se succeeixen d’una forma absolutament deliciosa, perquè cada pàgina és més aviat un quadre, una petita obra d’art que delecta la vista. Amb reminiscències estètiques molt cinematogràfiques, potser les podríem qualificar amb aquest terme que està tan de moda: molt “vintage”. Ras i curt, un llibre preciós pel que fa a l’estètica, i efectivament ideal per a dies de pluja. Amb el curiós i encertat detall de que el nen protagonista va en cadira de rodes.

Després em llegeixo del mateix autor i il·lustrador El misteriós cas de la mare advocada. La història és senzilla, però molt amena. I per descomptat aquest és un llibre per a totes aquelles mares que sigueu advocades. Crec que també explica molt bé aquest desconcert que a vegades provoquem en els nostres fills quan ens veuen treballar tantes hores fora de casa, i no saben ben bé què fem o en què consisteix el nostre ofici. En el meu cas, l’ofici està molt lligat a la vida i afortunadament he pogut compartir-lo molt amb el meu fill. Però d’altres professions com aquesta de la mare advocada del llibre, que impliquen horaris i llocs no accessibles als nens (com un palau de justícia en el cas d’aquest conte), segurament desperten moltes preguntes als fills d’aquests pares i mares amb professions “serioses”. Un misteri que els nens d’aquesta història decideixen resoldre.

Només desitjo que el plaer que sento quan descobreixo llum i vida en els llibres, se us encomani una mica entre aquestes línies. Perquè com diu Torrent, 

“...les coses realment valuoses, 

més que tot l’or del món, 

no han durat sinó un instant”.

I ara que tot just comencem l’any, reflexiono sobre la vida: a mi em sembla que no seria tan bonica, ni tan especial, ni tan poderosament enriquidora... sense llibres. La vida per a mi també és això: la joia de raptar moments que valguin la pena, cada dia i a cada instant. I per descomptat... no tindria sentit, si no els poguéssim compartir.

Infantil i juvenil

El gat negre de la Capmany

Àngels Bassas
Infantil i juvenil

Quan et fuig la inspiració

Àngels Bassas